La Cultura Viària

La "cultura viària", entesa con l'existència d'un conjunt de factors (infrastructures, educació viària, tradició, etc.) pot afavorir la seguretat viària dels ciclistes.


Anàlisi Històrica

Si tornem sobre el gràfic comparatiu de la sinistralitat ciclista comparada amb la sisnistralitat global, veiem com entre 1992 i 1995 la corba de víctimes mortals entre els ciclistes es situa molt per sobre de la tendència global. En aquest període, l'anomenat "efecte Indurain" fa que augmenti de forma considerable el nombre de ciclistes a la carretera. Val a dir que en carretera és on s'observa l'increment de víctimes mortals molt per sobre de les zones urbanes.

Aquest augment sobtat fa que ni els conductors d'altres vehicles, ni els mateixos ciclistes tinguin l'experiència, la formació i el sentit del respecte mutu per poder circular de forma segura.

Es necessari doncs un període d'adaptació perquè el gruix dels ciclistes que circulen per la carretera tinguin prou experiència i perquè els conductors d'altres vehicles s'habituïn a trobar ciclistes a la carretera, aprenguin a maniobrar correctament i prenguin consciència de la necessitat de respectar-los.

Així, el període 1996-1999 es pot considerar la situació com "normalitzada" respecte a les dades anteriors a 1992. Al 1999, la llei d'adaptació deles normes de trànsit a la circulació de ciclistes (llei 43/99 o llei anticiclistes), té un efecte col·lateral que supera les previsions dels legisladors. El seu rebuig per part del col·lectiu ciclista, genera un intens debat i una gran repercussió mediàtica. La problemàtica de la seguretat dels ciclistes arriba a tothom, ciclistes i conductors en general, fent augmentar el coneixement de la població sobre el tema i per tant incrementant la "cultura viària". Creiem que aquest és el factor fonamental que va produir la davallada d'accidents mortals observada l'any 2000. Tant de bo que aquesta tendència continui.

Anàlisi Comparativa per Països

Analitzant el nombre de ciclistes morts per cada 100 milions de km recorreguts i comparant-lo amb els km recorreguts com a mitjana per habitant i dia, s'observa una clara relació inversa.

Aquells països on la població més circula amb bicicleta i en conseqüència on existeix una més gran "cultura de la bicicleta" són comparativament els més segurs per als ciclistes.