| Menys cotxes, més bicing |
|
Barcelona | La Vanguardia | Eugeni Madueño | 03/09/2008 El nombre de matriculacions de vehicles a la província de Barcelona baixa en picat. Per cada 100 matriculacions el 2007, el 2008 només s'han fet 54. La notícia pren relleu de tragèdia perquè s'afegeix al degoteig de desgràcies econòmiques que ens mantenen amb l'ai al cor. La venda de vehicles –en els darrers temps ho han fet de manera exponencial els caríssims i contaminants tot terreny- ha estat sempre un indicador de la salut econòmica general. D'un sistema que, com els ciclistes, necessita pedalejar sense fi per no estancar-se ni entrar en recessió. Jo entenc que venedors, fabricants i treballadors de motos i cotxes estiguin preocupats. També la totalitat dels ciutadans, perquè la reducció de les matriculacions reflecteix el canvi de les expectatives de l"economia catalana. Un horitzó de creixement zero i d'augment de l"atur i de la conflictivitat social.
Però totes les crisis tenen una part pedagògica que ens hauria de fer rumiar. Per exemple fer-nos qüestionar aquest sistema de creixement irracional que fa malbé el medi ambient i ens aboca a la frustració o a la ruïna. Aquest estiu, entre Valladolid i Burgos, he vist pobles sencers de casetes adossades aixecats al bell mig de immensos camps de blat, abandonats a mig fer per empreses constructores en suspensió de pagaments. I a la ràdio de l'enyorat Bassas vaig sentir que hi ha famílies que deixaven de pagar el col·legi dels nens per finançar el crèdit del Porsche Cayenne. O que llogaven aquest cotxe per lluir-lo els caps de setmana. L'escanyament de les vendes d"automòbils també té una vesant positiva des del punt de vista ciutadà. Aquest agost, quan la meitat del parc mòbil havia emigrat, circular pels carrers de Barcelona era una delícia. A les voreres de l'Eixample els bars treien les cadires i la gent seia plàcidament amb garanties que el nivell de soroll ambiental els permetria mantenir una conversa. A les cases, els veïns apagaven l'aire condicionat i deixaven entreobertes les finestres dels balcons perquè la marinada ventés les habitacions. Quina meravella les nostres ciutats a mig gas. Quin plaer -cada vegada més estès- fer servir el Bicing per anar a treballar, o per "baixar" a la Barceloneta a fer el vermut, o badar tot pedalant per la nit. Quin goig treure la bici de les voreres i circular pel carrer sense por a ser atropellat. I tot plegat, quin favor per al nostre cor!, ens diria el nostre cardiòleg universal Valentí Fuster. Potser vostè pensarà que sóc un ingenu, o que vull fundar una lliga en favor de les bicis i en contra dels cotxes. Doncs no. Em limito a constatar el que ja està passant, un canvi en profunditat en les formes de moure's a Barcelona. L'eclosió d'un nou paradigma que els indicadors municipals ja han enregistrat –vegeu la revista municipal "Barcelona economia". La popularització i progressiva extensió del bicing a la major part de la ciutat està reduint el nombre de viatges en els altres sistemes de transport col·lectiu, i ha frenat o ajornat la compra d'altres tipus de vehicles. Visualitzacions: 289
Powered by AkoComment Tweaked Special Edition v.1.4.6 |
||||||||
Comenta la noticia!
