El cap de setmana 7, 8 i 9 de juny, vam anar de rutilla amb BTT pels Ports de Beseit. Tot va començar un parell de setmanes abans, quan a l’Anna se li va ocórrer la idea d’aprofitar que feia tanta calor per fer una mica d’esport i així preparar la figura de cara a l’estiu (i la veritat, és que es va quedar igual de com estava). La idea era fer un recorregut de tres dies per pistes de muntanya i que s’hi arribés amb tren (dues bicis dins d’un twingo, no acaben d’anar-hi còmodes). Buscant buscant, vam trobar que pels Ports de Beseït hi havia un munt d’excursions i fent bestantes filigranes en vam aconseguir unir unes quantes fins a obtenir un bon recorregut. Els llibres, per si us interessa, són “Itineraris de BTT per Catalunya 3” (ACNA, 1994) i “Per les teres de l’Ebre en BTT” (Cossetània, 2001). 

El dissabte, després d’haver estat preparant les alforges fins a la 1h, ens vam llevar ben aviat per arribar amb temps a l’estació de Sants i comprar el bitllet amb calma i tranquil•litat. Malauradament, vam arribar massa aviat perquè les taquilles obrien a les 6:00 (quan el nostre tren sortia a les 6:06) i vam tenir de buscar desesperats canvi dels nostres bitllets de 20 euros ja que les màquines automàtiques no els accepten (comencem amb bon peu!).

Bé, després de morir-nos per aconseguir pujar les bicis al tren, ens vam posar camí a Tortosa. Un cop allí, vam començar a pedalar rumb Mas de Barberans per una carretera (poc transitada) d’aquelles que semblen planes, però que no paren de pujar (més o menys com la Diagonal). Allí vam carregar les cantimplores amb aigua i vam iniciar l’itinerari número 8, direcció les Casetes Velles. Es puja per una pista de muntanya, al principi de

pujada era moderada, però mica en mica, la pujada es va animant i nosaltres desanimant. I és que cal dir que llegir una excursió d’un llibre o fer-la damunt la bici, és ben diferent! Sort, que de tan en quan teníem una excusa per parar (visitar la cova de Sant Marc, gaudir de la vista, arreglar la cadena de l’Arnau, tornar a arreglar la cadena de l’Arnau,…).          

Vam parar a dinar a la casa forestal (aprofitant que hi havia una font) on, amb l’excusa que el sol picava molt fort, ens vam quedar fent una migdiada d’una hora i mitja. Un cop recuperats, vam seguir pujant (i és que no hi havia manera que s’acabés!) fins que una gent molt amable ens va recomanar que dormissim a la cova del vidre (que feia 2 km. que havíem passat). Ens en van parlar tan bé que vam tornar enrera (vam aprofitar per omplir les cantimplores a una font que estava bestant aprop de la cova) i ens vam instal•lar a cobert. I sort! Perquè a mitja nit va ploure!!! Suficient per enfangar els camins, però insuficient per tenir una excusa per tornar cap a caseta.

Doncs això, que diumenge vam arribar a les Casetes Velles i d’allí vam seguir per la “Variant per connectar l’itinerari 8 amb el 9”. No us el recomanem, sobretot si aneu amb alforges!! És un GR que vam estar 2 hores per fer (i només 10 segons a dalt de la bici!!!) i vam acabar farts d’empenyer bici i alforges!!! Ens vam arrepentir de no haver seguit el consell d’un bon home, que ens havia recomenat seguir un altre itinerari, però que nosaltres per por no vam seguir (i és que ja estem farts que els 15 min. dels pagesos siguin 2 h. pels de ciutat!!!). Per si us interessa, la seva opció era seguir un caminet de curt recorregut (marcat amb línies grogues) que surt de les Casetes Velles i que arriba a la pista del Barranc del Retaule (mirant el plànol, ara creiem que és una opció molt més bona, si algú ho prova que ens ho digui!!!).

Tan una opció com l’altre, porten a la pista que puja des del pantà d’Ulldecona (itinerari 9), la qual vam seguir fins arribar al Refugi de Font Ferrera (no vam seguir la variant de l’itinerari 9 perquè estàvem farts d’empènyer la bici!). El refugi estava tancat, però per sort uns excursionistes ens va indicar on rajava la font. En aquest punt, vam seguir una pista (la de l’esquerra) que segons ens van dir ens portava al punt 46 de l’itinerari 02 del llibre “En BTT per Catalunya” (punt 46 de l’explicació i 47 del mapa, està equivocat!!!). Vam seguir l’itinerari en sentit contrari (així teòricament ens tocava fer baixada) amb l’intenció d’anar a dormir a la Font del Teix (i aprofitar per visitar les Gúbies del Parrissal), però sense saber-ho ens la vam passar de llarg i quan en vam ser conscients ja havíem pujat massa per tornar enrera. Així que vam seguir endavant fins arribar a la següent font (a la cova de les avellanes). El lloc no era massa paradisíac, bàsicament perquè és una àrea de picnic més aviat pensada per anar a fer costellades que per anar a dormir. De tota manera, hi havia aigua i un cobert que en cas de pluja era d’agrair.

El dia següent, ja només ens quedava la recta final (que de recta no en tenia ni una!): arribar al punt més alt dels Ports de Beseit, el Mont Caro (famós per les seves antenes)!! Ara, hem de reconèixer que per fer aquests últims 4 km. vam amagar les alforges en el bosquet (amb una noteta demanant que no ens les robessin…). La vista era genial!! 

A partir d’aquest punt, tot baixada i més baixada i encara més (vam acabar amb els dits cansats de tan frenar!!!). Vam arribar a mig matí, temps de fer una orxata i agafar el tren cap a caseta per així tenir tota la tarda per descansar.