Barcelona | Hernan Collado. Membre de la Junta del BACC | 25/11/2009

La primavera del 2010 a Barcelona tindrà lloc una consulta ciutadana per decidir el futur de l’avinguda Diagonal. Aquesta serà la culminació d’un procés participatiu que ha estat criticat i acusat d’amagar decisions prèvies, dades i beneïdes, però que en qualsevol cas serà un -sempre bo- precedent de participació ciutadana en les decisions que afecten al territori.

La Diagonal actual té un disseny que obeeix a una idea de ciutat que no es correspon amb el segle XXIl. Sovint, quan hi transito, penso en el ridícul que fem davant d’altres ciutats europees que han entès des de fa molts anys que les grans avingudes són per a les persones i per al transport públic, no pas per al cotxe. Per això crec que ja era hora de posar-se mans a l’obra.

Segueixo també el procés participatiu i les notícies que va generant, i veig les dificultats que planteja, fins i tot per a interpretar els resultats de les consultes que s’han fet fins ara. Per exemple, equiparar la voluntat expressada majoritàriament de conservar l’arbrat actual amb la voluntat de mantenir l’estructura actual de laterals, que al meu entendre no és una seqüència lògica tenint en compte que en la pregunta no es plantejava més que la qüestió estrictament botànica. Aquesta és la complexitat dels processos de presa de decisió conjunta, on s’han de recollir les voluntats d’una ciutadania que no té coneixements tècnics però si opinions vàlides, les quals tanmateix poden ser interpretades al gust del consumidor o, fins i tot, resultar il·legibles si no es recullen de forma adequada.

Però, a part de la veu de la ciutadania, recollida més o menys bé pel procés engegats per l’Ajuntament, cal tenir en compte la opinió d’entitats cíviques que també són representatives del parer d’una part de la societat i que en aquest cas disposen dels coneixements tècnics i de l’experiència adient. En el cas del procés de reforma de la Diagonal, a més, les principals entitats cíviques que treballen per a la mobilitat a Barcelona han unit esforços en la Plataforma Diagonal per a Tothom. Les propostes d’aquestes entitats advoquen per una Diagonal amb voreres amples, arbrades i amb espais d’esbarjo, amb menys trànsit i amb el carril bicicleta segregat, com més o menys tothom. Però plantegen una aposta innovadora pel que fa al transport públic, com és eliminar el trànsit d’autobusos i limitar el transport públic existent al tramvia, que tindria una freqüència elevada i, un cop connectades la Plaça de les Glòries i la Plaça Francesc Macià, seria la columna vertebral de la ciutat. El transport privat conservaria dos carrils per sentit -els que ara hi ha a la part central.

La Diagonal que jo voldria respon a aquest model. Tot i així, des que aviat farà 20 anys vaig començar a transitar regularment per la Diagonal, davant l’evident inoperància dels laterals em plantejo per què no s’ha intentat mai una actuació progressiva de conversió dels laterals en àrees de vianants. Penso que amb una intervenció lleugera i reversible que pot ser tant simple com la col·locació de jardineres i pilones a les entrades i sortides dels laterals, i ordenant l’aparcament de motos, tindríem una Diagonal tipus bulevard, amb espai suficient per a vianants, ciclistes, quioscs, bancs i, fins i tot, terrasses de bar. A partir d’aquí, només caldria substituir el carril bus pel tramvia i anar anivellant progressivament la calçada dels laterals amb les voreres. Sense grans obres, amb les mínimes molèsties, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia -com deia Miquel Martí i Pol.

Per desgràcia som més de tirar envans a terra i començar de zero…

Hernan :: nov.17.2009 

Respon i comenta a l'Hernan aquí

Comenta la noticia! | Visualitzacions: 996

Gemma Gelabert Gonzalo | Sant Quirze del Vallès | 03/08/2009 | Des del principi m’he estimat molt aquest projecte i he valorat l’empenta d’alguns ciutadans que s’aprecien l’entorn i el fan créixer amb el seu esforç.

Comentaris (1) | Visualitzacions: 530

Barcelona | El Periódico | Àngels Codina | 06/05/2009

Bajaba yo en bicicleta por la acera de la calle de Comte d'Urgell, que es muy ancha, y un señor mayor me gritó: "¿Per què no vas pel carril, collons?". En esta calle hay un carril bici, que yo utilizo a diario salvo el tramo final; he de girar a la izquierda, por la calle de Floridablanca, y en los últimos 20 metros circulo por la acera para evitar cerrar el paso a los ciclistas que vienen detrás. Además, a aquella hora --las nueve de la mañana-- apenas hay peatones. El caso es que después de que ese hombre me dijera eso, me puse a pensar en si era una ciclista incívica. Estuve a punto de dar la vuelta y explicarle los argumentos de mi conducta. Y es que, sí, me salto los semáforos en rojo cuando no pasan coches y alguna vez he tenido que esquivar a algún peatón, pero me considero una ciclista responsable.

Finalmente, llegué a la conclusión de que no habría valido la pena, aunque tenía razones para ir por la acera: una moto había invadido el carril bici, como tantas veces lo hacen otras motos y todo tipo de vehículos. También le habría dicho que iba por la acera porque tengo derecho a ello (tiene más de cinco metros de anchura) y le habría preguntado cuántas veces él había cruzado las calles si había poco tráfico. No sé qué me contestaría. Lo que sé es que a raíz de este incidente, tal vez este señor habrá escrito una carta a los diarios y se la habrán publicado --como las de tanta gente "indignada con los ciclistas"--, y con esto no digo que no tengan razón, ni pongo en duda que haya ciclistas irresponsables. Pero no tantos como peatones y conductores. Lo que pasa es que todavía no estamos acostumbrados a convivir con este aluvión de ciclistas.

Comenta la noticia! | Visualitzacions: 784

Reus | El Periódico | Opinió| Magdalena Duiverman | 10/05/2009

Leí la carta de Francesc Álvarez Bicing y coches, publicada el 28 de abril, que me impulsa a hacer una sugerencia sobre el problema de la convivencia entre la bicicleta, el coche y los peatones. Dice el autor que caminar por Barcelona es un deporte de riesgo a causa de les bicis, y no es la primera vez que leo algo parecido. Soy extranjera, tengo 54 años y vivo en Reus desde que tenía 20. Recuerdo bien las clases de tráfico que me dieron en el colegio, ya que soy de un país europeo en el que la bicicleta es un gran medio de transporte. Los niños de aquella escuela asistimos a un curso de la Guardia Urbana, y teníamos que sacar un diploma para poder circular en bicicleta. Nos enseñaron cómo desplazarnos sin peligro: si no hay carril bici, hay que ir por la derecha de los vehículos; levantar el brazo y mirar antes de girar; no circular por las aceras, y respetar a los peatones al cruzar. El conocimiento y el sentido del civismo tienen que formar parte de la enseñanza. Cuanto antes se aprende algo, mejor.

Comenta la noticia! | Visualitzacions: 803

Barcelona| El Periódico | Opinió | David Pons. Estoril (Portugal)| 19/04/2009

En dos cartas publicadas el día 14, se reclamaba que las bicicletas lleven matrícula para localizar al propietario en caso de accidente. No estaría de más tampoco que los peatones fuéramos todos con una matrícula pegada en el pecho y en el culo. ¿Qué pasa cuando dos personas colisionan y una de ellas se hace daño? Si todos tuviéramos matrícula, el accidentado podría denunciar al otro peatón. Y en los casos de robo por tirón, ¿no iría bien saber la matrícula del chico que se escapa con nuestro bolso? Por cierto, da envidia ir a Holanda y Alemania y ver miles de bicis aparcadas ante las estaciones de tren. Y allí tampoco llevan matrícula. ¿No habrá que fomentar más el civismo y la educación, en lugar de poner límites, restricciones y obligaciones legales? Cuando voy en bici y alguien me hace caer, ¿quién me paga los desperfectos de la bici y la visita al médico? Hemos de aprender aún de los europeos con tino...

Comenta la noticia! | Visualitzacions: 1003