|
Les trampes de la dreta a la Diagonal |
|
Thursday, 13 May de 2010 |
|
Barcelona | Redacció | 13/05/2010
Quan fallen els arguments de mobilitat hi ha qui s'agafa a qualsevol altre per carregar contra la reforma de la Diagonal, l'actuació pública que d'una forma més ràpida i econòmica millorarà la qualitat de vida de Barcelona. És molt oportú recordar avui que la reforma va ser aprovada l'any 2008 per tots els partits, tret del PP, i que la reforma es fa perquè és necessària i perquè el Pla de Mobilitat de la ciutat estableix que cal disminuir el trànsit i potenciar els modes de transport sostenibles.
En els diversos debats públics fets ha quedat demostrada la idea que la Diagonal funcionarà molt millor un cop reformada, amb més mobilitat i menys trànsit, que d'això es tracta. Com que aquest debat sembla conclòs, ara la dreta barcelonina utilitza pseudoarguments típics de l'esquerra per erosionar la reforma. Dos són els nous arguments que els opositors han situat a la campanya en els darrers dies: la privatització del transport i el pastís d'unes obres que només beneficien les constructores. Darrera d'aquest senzills arguments s'amaga una manipulació barroera.
L'argument de la privatització. El que farà la reforma és justament el contrari: acabar amb l'actual apropiació de la major part de la superfície de la Diagonal que fan els usuaris del cotxe, els que es mouen en vehicle privat. Ocupen la major part del carrer realitzant un transport lent i inoperant que causa congestió, contaminació, malalties i malbaratament energètic. Amb qualsevol de les dues propostes de reforma que se sotmet a consulta, les opcions 'A' o 'B', això s'acaba perquè la major part de l'espai públic es lliura als sistemes públics i eficients, els que s'adeqüen a l'interès públic: a peu, en bici, en bus i en tramvia. El fet que la companyia de tramvies sigui privada no té cap rellevància perquè les tarifes són públiques, tot el material és públic i la companyia obeeix les instruccions que dóna l'ATM. Aleshores, quina és l'aportació del tramvia? Transporta el doble de persones que un bus al mateix cost d'operació, màxima accessibilitat, baix consum energètic i emissions zero. Un bon negoci per a la ciutat. Amb la reforma, contra el que diu la dreta disfressada d'esquerra, la Diagonal es desprivatitza i es fa pública.
El pastís de l'obra pública. És una obra pública, cert, però és un pastís? Qui diu això s'oblida d'informar que el pastís no és a la Diagonal, una petita obra de 70 milions d'euros. A Barcelona, el pastís és a la línia 9 de metro que costarà cent vegades més, 7.000 milions d'euros, aplicant un mètode constructiu ideat per reduir costos però que ha acabat provocant que cada km d'aquesta nova línia costi 140 milions d'euros. Fem comptes. Amb mig km de la nova línia de metro financem tota l'obra de la Diagonal. Mentre que amb una inversió de 7.000 milions d'euros la línia 9 transportarà 100 milions d'usuaris, el tramvia, ell sol, amb només 70 milions d'euros addicionals, mourà 50 milions d'usuaris, i de pas arreglarà la Diagonal i l'aire que respiren centenars de milers de ciutadans. Un altre excel·lent negoci per a la ciutat.
Pau Noy
Enginyer Industrial
Comenta la noticia! | Visualitzacions: 260 |
|
|
Resposta a l'article del diari Avui sobre Bicidrets i bicideures |
|
Thursday, 13 May de 2010 |
|
Barcelona | Hernan Collado Urieta. Membre de la Junta del BACC | 13/05/2010
En resposta a l'article del diari Avui sobre "Bicidrets i bicideures" que es pot consultar aquí. Aquesta resposta va ser enviada al diari Avui el dimecres següent. El diari Avui va rebutjar la publicació del mateix al·legant que era massa llarg per publicar a la secció de "cartes del lector". El BACC va reclamar que es publiqués a la secció d'opinió, ja que l'opinió de la nostra entitat és tant valuosa com la del Sr. Baulenas.
Ni idea
La manca d'informació és, per desgràcia, una dolència massa estesa entre
els crítics amb l'ús de la bicicleta per la ciutat. Un bon exemple és
l'article del senyor Lluís-Anton Baulenas a l'Avui de diumenge. Segurament,
el senyor Baulenas el tenia ben preparadet durant la setmana passada per
llençar-lo, com una gerra d'aigua freda, sobre els ciclistes en plena
Setmana de la Bicicleta. Li suggereixo que la propera vegada llegeixi una
mica més sobre el tema abans d'escriure i així evitarà caure en tòpics
fàcilment rebatibles.
Per a la vostra informació: en primer lloc, els vianants i els usuaris de
la bicicleta -i els propis conductors- són víctimes potencials del
transport privat motoritzat. Les estadístiques sagnants canten. A partir
d'aquí, l'Ajuntament de Barcelona mira de protegir els usuaris de la
bicicleta, però també ha fet una feina notable per conscienciar-los de la
seva situació de convivència amb altres usuaris de la via pública. Encara i
així, la perillositat de la bicicleta per als vianants és ridícula si es
compara amb la dels vehicles a motor.
En segon lloc, si, Barcelona és una ciutat congestionada, però no pas per
que puntualment una bicicleta se surti del seu carril reservat i faci anar
poc a poc els cotxes del carrer Aragó. El motiu de la congestió és el fet
que persones com vostè s'obstinin a anar a tot arreu amb cotxe (ho va
demostrar la PTP el dia 2 de maig a la Diagonal). De fet, l'excusa de la
bicicleta fa riure, sincerament, per que també està mil vegades demostrat
que la velocitat mitjana de la bicicleta a la ciutat en hora punta és molt
més alta que la del cotxe. També em sembla d'una gran ignorància considerar
que la xarxa de carrils bicicleta de la ciutat permet que les bicicletes hi
circulin obligatòriament: n'hi hauria prou amb comparar els magnífics 171
kilòmetres de carril bici amb els milers de quilòmetres de carrers que té
Barcelona, o simplement amb conèixer l'estat d'aquesta xarxa i les
mancances de connexió en punts com Diagonal-Aragó, plaça de les Glòries,
Gran Via entre plaça Universitat i Rambla de Catalunya, i un llarg
etcètera. Encara resultarà que ens haurem d'acabar d'acostar als llocs a
peu quan no hi arribi el carril bicicleta, o que haurem de baixar de la
bici quan aquest s'interrompi!
En tercer lloc, la implantació d'un sistema de matriculació és una
magnífica idea. Felicitats. Ho és com tantes que comencen per "estaria bé
que..." i que quan s'ho miren els tècnics que ho han d'implantar no se'n
surten. El primer estudi complert que es va fer a la ciutat sobre el
sistema de registre de la bicicleta de què vostè parla es va fer l'any
2000, després d'anys de parlar-ne, i va costar set anys més posar-lo en
funcionament en fase pilot. Matricular estaria bé, però vostè s'ha
plantejat, si s'haguessin de matricular totes les bicicletes que circulen
per la ciutat, què passaria amb les bicicletes dels nens? I amb les
bicicletes de persones que s'acosten a Barcelona des d'altres municipis amb
tren (ara que hi ha les plegables)? I els que entren des de Santa Coloma,
l'Hospitalet,...? I amb els cicloturistes danesos que creuen la ciutat a
l'estiu? I amb les bicicletes de carretera de titani, de 6.000 euros i 5'5
kg. de pes? I com controlaria vostè que la bicicleta que porta la matricula
és la inicialment matriculada si les bicicletes no tenen un número de
bastidor estandarditzat de fàbrica? Jo li diria: molt bé, noi, bona idea
(copets a l'espatlla)! S'ho treballi una mica i m'ho estudiaré.
En fi, ara parlant seriosament: ja s'entén que vostè comparteix amb el
diari des del qual escriu una mania interessada cap a la bicicleta i cap a
tot allò que no combregui amb la recepta de vida neo-liberal i
hiper-consumista que postulen. També s'entén que tota societat ha de tenir
mòmies que es resisteixen a entendre que estan mortes i enterrades.
Hernan Collado Urieta
Membre de la junta del BACC
http://hcollado.blog.pangea.org
Comentaris (1) | Visualitzacions: 441 |
|
|
Senyalització inversa a la Diagonal |
|
Thursday, 04 March de 2010 |
|
Opinió | 03/03/2010 | Ester Castejón
Qualsevol ciclista urbà que hagi circulat pel carril bici de la Diagonal, entre Francesc Macià i la sortida de Barcelona, haurà patit la invasió sistemàtica del carril, en el moment de creuar, per part dels vianants. És un fet que no deixa der ser curiós: la majoria dels vianants caminen pel passeig, i quan arriben al semàfor canvien l’orientació de la seva marxa, fan una diagonal i travessen el carrer JUST pel carril bici, deixant el pas de vianants del tot desert.
Segueix llegint aquí
Comenta la noticia! | Visualitzacions: 242 |
|
|
Participació: Fotografia i opina sobre el carril bici de Molins de Rei |
|
Tuesday, 23 February de 2010 |
|
Redacció | 23/02/2010
Al BACC ens han informat de que hi ha un nou carril bici al municipi de Molins de Rei.
Està a l’av. Barcelona, la part del polígon industrial. Ara mateix s’acaba en un semàfor, però hi ha previst que Sant Feliu faci el mateix en el seu terme municipal.
Ens agradaria que ens envieu fotos i comentar-ho a
Aquesta adreça de correu electrònica està protegida contra els robots d'spam, necessites activar Javascript per veure-la
Comenta la noticia! | Visualitzacions: 187 |
|
|
Carrils bici: La solució per pedalar en bones condicions |
|
Wednesday, 10 February de 2010 |
|
Terrassa | El Punt | Elena Xampeny | 06/02/2010 | Oi que es fan inversions per a construir carreteres? Doncs igualment és un bé per a la ciutat el fet d’ampliar i connectar nous carrils bici amb els ja existents. L’opció d’agafar la bicicleta és una alternativa intel·ligent, com a mesura preventiva per evitar certes malalties. Per tant, constitueix un estalvi a llarg termini de la despesa pública sanitària.
Comentaris (1) | Visualitzacions: 421 |
|
Article complet...
|
|
|
Monday, 30 November de 2009 |
|
Barcelona | Redacció | Núria Vallverdú
Carta rebuda al BACC:
Em sembla molt encertada la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de donar un espai als nombrosos motoristes que circulen pels seus carrers diàriament: el carril moto. Com es pot veure a la foto adjunta és un espai molt ben delimitat per dues línies contínues, i situat entre el carril bici i els carrils pels cotxes. És cert que a vegades, quan algun motorista poc cívic circula a 70 Km/hora pel seu carril, dóna algun ensurt al ciclista que va passejant per la seva dreta, però què representa la tranquil•litat d’un ciclista en comparació amb la comoditat de poder avançar els cotxes sense haver de driblar-los? La llàstima és que aquests carrils, ara per ara, són molt poc presents a la xarxa barcelonina, i clar, això fa que alguns motoristes estiguin despistats. Per exemple el que he increpat avui perquè m’ha avançat a un pam de distància mentre jo anava pel carril bici del carrer Consell de Cent. L’he informat que la distància de seguretat en avançar és d’1,5 metres, i m’ha contestat “Ah, és que mai no sé quina de les dues línies és la que limita”....(sic). Proposo a l’Ajuntament que faci una separació més clara que dues línies contínues, per exemple un mur de 2 metres d’alt amb uns fil ferrats, així segur que tothom ho entén, i si no, que els ho preguntin als berlinesos!
Comenta la noticia! | Visualitzacions: 342 |
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 1 - 6 de 63 |