Opinió

En bicicleta per Barcelona?

Rocío Méndez Hernández. Barcelona

Estudio a Barcelona i cada dia em veig obligada a emprendre un viatge intrèpid i descarat per arribar fins a la universitat. Tot i que tinc bona combinació de metro i tinc moto pròpia, escullo circular en bicicleta perquè és ecològic, econòmic i molt més còmode i ràpid del que molts pensen. També perquè és saludable però sobretot perquè m'agrada i em resulta beneficiós participar activament en els meus desplaçaments. No obstant, des que surto per la porta només trobo impediments: si vaig per la vorera n'hi ha que es queixen que no deixo pas als vianants; si vaig per la calçada als conductors els falta temps per tocar el clàxon amb crits d'impaciència (recordeu que en bicicleta rarament arribarem a més de 30 km/h, sobretot si hem de parar i frenar sovint) i tot seguit avançar-me de manera violenta i perillosa. Esclar, de carrils bici gairebé no n'hi ha i els que hi ha són plens de taxis que paren a recollir passatgers, camions que descarreguen material i fins i tot cotxes aparcats. A més, com que la bicicleta no fa soroll -cosa que se suposava un avantatge davant dels vehicles de motor- els vianants no vigilen quan volen passar el carrer i baixen de la vorera per sorpresa sense mirar si vénen bicicletes.

No tot ho han de fer els polítics, no n'hi ha prou a dir que s'ha de ser ecològic i respectuós: hem de vetllar entre tots perquè anar en bicicleta no sigui un acte de desobediència.