|
La bicicletada torna a rodar per Tarragona |
|
Diari El Punt. Laia Brufau.
|
La catorzena edició de la bicicletada popular de Tarragona va tornar a ser un èxit de convocatòria i encara que no va sobrepassar la xifra de l'any passat, finalment van ser unes 8.500 persones les que es van animar a recórrer mitja ciutat sobre dues rodes. El bon temps va acompanyar durant tot el matí i com a notes negatives tan sols algunes topades quan s'arribava als trams més estrets de la via i una noia que va ser atesa després de patir una lipotímia. Els més ràpids van arribar al Parc de la Ciutat pels volts de les onze i els més relaxats, passades les dotze, quan el sorteig patrocinat per Ràdio Tarragona i el Parc Central gairebé havia acabat. Al final, la gent va poder reposar sobre la gespa prenent un petit refrigeri. A tres quarts de deu del matí l'avinguda Vidal i Barraquer ja estava plena de bicicletes i ciclistes amb ganes de rodar. Encara hi havia algun despistat que intentava prendre el seu dorsal però la majoria ja esperava amb nervis que fossin les deu per pedalejar. Tot i que es podien veure alguns números que passaven del 9.000, l'organització va confirmar que finalment es va arribar a la xifra de 8.350 inscrits tot i que, de bicicletes, n'hi va haver més, unes 8.500, ja que no es va poder inscriure tothom a l'últim moment, i se'ls va donar via lliure perquè seguissin la cursa. L'inici de la marxa va començar accelerat i va desbordar el cotxe de l'organització que intentava frenar les iniciatives d'escapada per no partir el gruix de participants. Quatre revolucionats van estar fent la guitza tota l'estona i encara que s'avisava cada cop que la via s'estrenyia més d'un va anar a parar al terra. Les ganes de velocitat guanyaven la voluntat dels caps de pilot que formaven amb els mallots verds una finíssima línia constantment travessada per nens i no tan nens. Els dos ritmes de la cursa semblaven dues postals de dues trobades diferents. La primera ja esmentada amb els més "professionals" i amb més pulmons per aguantar el ritme fins i tot a la pujada del Fortí de la Reina. En canvi la tranquil·litat la posaven els més petits, arrossegats pels pares, amb bicis amb les rodetes supletòries o asseguts còmodament en una cadireta especial i admirant el paisatge. També n'hi havia més d'un que s'adheria a mig recorregut ben fresc i sense presses però amb la il·lusió d'anar a primera línia, encara que només fos per uns moments. Uns altres protagonistes van ser els complements d'esport, com més llampants millor. Els cascos, els protectors per a les articulacions, les cistelletes i les banderetes s'anaven descol·locant a mesura que els 18 quilòmetres anaven passant. Però després de carregar-los durant tot el recorregut més d'un els va mig abandonar per la gespa del Parc de la Ciutat, ple de participants escampats per les ombres. Sens dubte les parcel·les més codiciades van ser les que hi havia a la gespa, el millor espai per reunir-se en grupets, prendre un petit refrigeri i comentar les curiositats d'un matí en què els carrers es van buidar i els cotxes van deixar pas a les bicicletes. |