Editorial

Durant aquest mes de maig, han estat moltes les bones notícies al voltant del món de la bicicleta. Barcelona va viure una nova edició de la "Setmana de la Bicicleta" a la que dedicarem un número especial del Ciclo Times. Sabadell ha celebrat la seva setmana de la mobilitat sostenible i Tarragona, entre d'altres, el seu dia de la bici.

El contrapunt però, a aquestes i altres bones notícies, ha estat la seguretat viària. Pel que escriu aquestes línies, el més lamentable de tot plegat ha estat la reacció d'alguns mitjans de comunicació i dirigents polítics. La mort a les nostres carreteres és un fet punyent i cada víctima ens omple de dolor. Però aquestes morts es produeixen com un lent degoteig a una mitjana d'aproximadament una cada tres dies i mig a l'Estat Espanyol, resultant ferides greus a voltant de 1,5 persones cada dia. Sembla però que només saltin als mitjans de comunicació quan es tracta de famosos o quan aquestes morts es produeixen en un període de temps prou curt com per generar alarma social.

Els que treballem durant tot l'any i des de fa temps en el tema de la seguretat viària hem de patir constantment la indiferència d'uns i altres en l'adopció de mesures que augmentin la seguretat de la circulació en bicicleta per ciutat i carretera. Mesures que han estat treballades, debatudes i contrastades per grups com la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bici, el grup de treball de legislació de ConBici o la Comissió de Seguretat Viària de la Federació Catalana de Ciclisme.

Llavors, quan el tema torna a ser notícia, alguns d'aquells que no es preocupen la resta del temps no dubten en pregonar que anar amb bicicleta és perillós, que s'ha d'obligar a fer servir el casc a tot arreu, o que s'ha d'obligar a tenir una assegurança als ciclistes.

Primer de tot dir que anar amb bicicleta no és tan perillós com se'ns vol fer creure (amb el propòsit de desmotivar als usuaris potencials o actuals), però que el risc d'anar amb bicicleta al nostre país és molt superior al d'altres països de la Unió Europea (unes 8 vegades superior al rics que té un ciclista a Holanda per quilòmetre recorregut). Per millorar aquesta situació cal una ferma voluntat política. Perquè si bé es cert que els avenços aconseguits amb la reforma del Reglamento General de Circulació són importants, cal que l'administració faci un pas ferm en la difusió de les noves normatives que protegeixen als ciclistes i, a més, faci complir aquesta normativa.

Els tres eixos principals en la seguretat viària són la normativa de trànsit, les infrastructures i l'educació viària. I si, com s'ha assenyalat, hem avançat en el primer eix, encara manca molt per fer en els altres.

Ni el casc, ni les assegurances salvaran gaires vides a les nostres carreteres. Cal fer un pas ferm en el condicionament de la xarxa viària catalana perquè el "dret d'anar en bicicleta", garantit per la Declaració d'Amsterdam" signada pel Parlament, sigui una realitat i no una utopia.

Cal, a més, fer un pas ferm en el manteniment de la disciplina viària i en campanyes d'educació viària per automobilistes i ciclistes. Perquè el sols fet de complir els límits de velocitat i de fer els avançaments a ciclistes correctament i mantenint la distància de seguretat, salvaria moltes vides.

Actualment, matar a un ciclista a la carretera té una sanció de 360 euros de multa i retirada de carnet per dos o tres mesos. Això ens dona una idea del poc que val la vida humana a les nostres carreteres.

Podeu trobar més informació sobre quines són les causes dels accidents i les mesures a adoptar per augmentar la seguretat viària dels ciclistes a l'estudi fet conjuntament entre la Federació Catalana de Ciclisme i el Bicicleta Club de Catalunya. I les reivindicacions del col·lectiu ciclista a les propostes fetes conjuntament entre la Federació Catalana de Ciclisme i la Coordinadora Catalana d'Usuaris i Usuàries de la Bicicleta.

Molt bones pedalades!

La redacció del Ciclo Times