Nou agermanament de Barcelona i Nova York: bicis abandonades al carrer

Als barcelonins ens agrada molt Nova York, venerem Woody Allen i ens humilia molt que Delta Airlines no ens connecti directament amb aquesta ciutat durant tot l'any. L'Eixample de Barcelona té moltes semblances amb Manhattan. Un barceloní no s'estranya de veure una gran església encaixada exactament entre dos blocs de cases, com per exemple la de sant Vicenç Ferrer, de l'avinguda Lexington, perquè a l'Eixample és una cosa usual (com la capella de la Immaculada Concepció, al carrer València). Aquestes dies ha sortit a la llum pública un altre vincle entre la ciutat comtal i la dels gratacels: les bicicletes abandonades difícils de recuperar. Ja ho hem dit moltes vegades: no hi ha res més trist que una bicicleta abandonada.

Per abandonada entenem que es tracta d'una bicicleta que algú va deixar ben lligada en algun lloc de seguretat, va ser impossible de robar sencera, va ser depredada parcialment i, a la fi, va ser deixada a la seva sort pel seu amo (que va considerar que no li sortia a compte recuperar-la). No val la pena endur-te aquell vehicle al qual acaben de robar la roda i la cadena de transmissió. L'havies assegurat a un fanal o a una paperera amb el millor dels tancaments antirobatori. Els que tenen forma d'U, però no vas tenir en compte que lligant la bici pel quadre i per la roda del davant deixaves la roda del darrere a expenses dels interessos de la MRB (Multinacional del Robatori Bicicleter). La compra d'una roda i d'una cadena noves et fa dubtar. Acabes decidint que per una mica més de diners, ja et compres una bici nova. I la vella queda abandonada i, el que és més fotut, lligada al fanal corresponent amb un sistema antirobatori dels bons, dels inexpugnables. Amb el pas dels dies, els rapinyaires de la bici acaben per escorxar-la del tot. I unes quantes setmanes més tard ja només queden a la vista les restes del quadre, rovellades, com el costellam d'un gran búfal després d'haver estat caçat i devorat pels lleons, escurat pels felins menors i acabat de netejar per voltors i altres rapinyaires.

Fa poc, un ciutadà de Nova York, més trist que tip de la situació, s'ha dedicat a fotografiar bicicletes abandonades, esclavitzades i depredades. Va fent les fotos i les penja a la web creada expressament per a la qüestió (la recomanem: www.jschumacher.typepad.com/photos/abandoned-bikes). L'exposició fotogràfica virtual que n'ha sortit és interessantíssima i ens agermana profundament. Tot el que es veu a les fotos de Nova York és exactament igual que el que podríem veure en unes suposades fotos barcelonines. Bicis de totes menes, més o menys rovellades i reduïdes als ossos. N'hi ha sense rodes, trinxades, sense seient, sense mànecs, sense cadenes, sense llums, sense cables, amb el portapaquets arrencat... També n'hi ha amb les rodes literalment aixafades i desfigurades, resultat del contacte amb conductors de cotxes desaprensius que no han calculat bé a l'hora d'aparcar.

El senyor Schumacher, bona persona, es preguntava per què es donava aquest fet. És que la gent perd les claus de les cadenes o sistemes de tancament? És que no recorden on han deixat lligada la bici? L'exposició creix a mesura que els visitants hi van fent les seves aportacions. Algunes són molt curioses. Per exemple, un ciutadà comunica que passant per la cantonada entre Houston i Bowery, ha pogut comprovar que la bicicleta destrossada fotografiada setmanes abans, ara tenia un aspecte millor. Algú s'havia pres la molèstia d'aixecar-la, repenjar-la de nou al fanal que la tenia esclavitzada i a més, l'havia netejada! Això, evidentment, és cargolar una mica més l'absurd de la situació. Una ciutat com Nova York genera especímens humans que, davant la de deslliurar les bicicletes esclaves agonitzants, es dediquen a fer més passables els seus últims moments.

Que se sàpiga, a Barcelona aquesta activitat encara no es dóna. Però ja arribarà. Mentrestant, fem una crida als amos de les bicicletes perquè, un cop superat el dol i la ràbia per l'agressió soferta, tornin al lloc del crim, deslliguin aquell vehicle que tant s'havien estimat i, com a mínim, si no el volen arreglar, que el llencin a un contenidor i li donin una fi una mica més digna. En paral•lel, seria molt d'agrair que des de l'Ajuntament s'estigués més pendent d'aquesta situació, que en molt poc temps s'ha multiplicat i fa molt mal efecte. Si ens hem d'agermanar amb Nova York, que sigui per altres causes.