Opinió

Quadern de Ciutat - Un altra manera de circular

Diari Avui. Lluís-Anton Baulenas
01/02/04

Finalment, sembla que a partir del mes de maig, coincidint amb la inauguració del Fòrum, Barcelona estrenarà l'oferta del servei de cotxe compartit. L'empresa de carsharing disposarà de 100 turismes de diverses categories. Per refrescar la memòria, es tracta d'un servei que et permet disposar d'un cotxe a menys de quinze minuts de casa i llogar-lo pel temps que el necessitis amb un mínim d'una hora. Els preus que donaven l'any passat, quan van donar-se més a conèixer durant la Setmana de la Mobilitat, eren, per a l'opció més majoritària, de deu euros mensuals de quota més 0,25 per quilòmetre i 2,20 per hora. Aquest preu ho inclou tot (benzina, assegurances, etc.). Després has de tornar el cotxe al pàrquing d'on l'havies agafat.

Des d'aquesta secció saludem la iniciativa, però ens haurien d'explicar millor que el carsharing, tal com diuen els seus promotors, promogui "la mobilitat intel•ligent, és a dir, la utilització del sistema de transport més convenient en cada cas, des d'un punt de vista ambiental i econòmic". Ens poden dir totxos però dels avantatges que veiem en aquesta iniciativa, el que publiciten (encaminat a una reducció de la presència de vehicles particulars) no ens sembla precisament el més important. No és pas que estiguem en desacord amb l'esmentada disminució, al contrari. El que no veiem és que amb la instauració del cotxe compartit s'aconsegueixi. Fins i tot és possible que, en determinats casos, sigui el contrari: molts ciutadans que normalment fan els recorreguts en taxi o en transport públic, a la vista de les facilitats, poden optar per traslladar-se en cotxe. De fet, els mateixos promotors de la idea ja ho reconeixen. Creuen que els ciutadans susceptibles d'esdevenir clients seus són "persones que no tenen cotxe propi, que només utilitzen el seu cotxe de tant en tant o que necessiten un segon cotxe puntualment". Ja em diran vostès, doncs. A la pràctica, el que et proposen és: no et compris un cotxe nou si no et cal. Fes servir l'automòbil només en els trajectes que realment el necessitis. I per a la resta, camina, usa la bici o el transport públic: hi guanyaràs diners i qualitat de vida. O també: pel preu d'un taxi, tens un vehicle per a tu sol, el doble de temps. Reducció de cotxes al carrer, per tant, poca.

No cal dir que, als conductors que fan servir sempre el cotxe, desmesuradament i, per tant, d'una manera cara i poc sostenible, la proposta no els fa ni fred ni calor. Si l'empresa fos d'helicòpters, s'ho pensarien, però per cotxe ja tenen el seu. És per això que han fracassat els aparcaments al costat dels grans nusos de comunicació (metro/bus) a l'entrada de Barcelona. La majoria dels conductors, ja que han arribat a la ciutat en cotxe, acaben entrant-hi amb l'esperança vana de trobar aparcament al lloc de destinació. Els grans beneficiats són els pàrquings (els mateixos que et cobren una hora per haver-hi estacionat el cotxe vint minuts).

Ara bé, dit això, hem de comentar una altre tipus de sostenibilitat, jo diria mental, que no s'esmenta mai i que sí que penso que és un avantatge claríssim. Un servei d'aquesta mena ens acosta encara més a l'Europa civilitzada, molt menys lligada que nosaltres al mite de la possessió, de la propietat. Curiosament (ho hem sentit a dir moltes vegades quan es parla de la compra/lloguer de pisos) l'Europa, diguem, de l'àmbit protestant (anglosaxons, germànics, nòrdics) es comporta de manera molt diferent de nosaltres pel que fa a cotxes o cases. Tenir un pis de propietat no és pas més important que tenir-lo de lloguer. De la mateixa manera que, encara avui, en molts blocs de pisos, es conserven serveis comunitaris: hi ha una sala al soterrani amb rentadores comunitàries. I no és cap deshonor ni primitivisme rentar-hi la roba, de la mateixa manera que no es considera privilegiat o d'estatus superior qui tria de comprar-se l'electrodomèstic i rentar-se-la a casa. En resum, que la iniciativa del carsharing ens pot ajudar, sobretot, a ser més conscients que la propietat no és l'única via. I ens ha d'ajudar a recuperar, encara que sigui pagant, aquest esperit de compartició: cal no destrossar els vehicles, cal respectar els altres usuaris, etc. etc.

La màxima sostenibilitat de la nova proposta, en definitiva, és que, si bé pot acabar provocant que circulin més cotxes pel carrer, això sí, la gent que els condueixi serà més feliç, estarà més contenta i més relaxada. I això, tal com van les coses avui en dia, és el que veritablement no té preu.