|
Com fer les compres de la setmana amb bicicletaper Haritz Ferrando. Bicicleta Club de Catalunya - BACC | |||||
|
L’ús freqüent de l’automòbil per fer les compres de la setmana es justifica sovint per la necessitat d’haver de transportar càrregues pesades o voluminoses. Aquest argument és a la vegada just i exagerat. En la majoria dels casos, les distàncies fan possible transportar les compres amb bicicleta o fins i tot a peu. Cal recordar que a les ciutats de Catalunya, entre 30% i 40% de tots els desplaçaments es fan a peu. L’aparició de grans superfícies a la perifèria, en les que pràcticament només s’hi pot accedir amb cotxe, ha comportat un canvi en els hàbits de molta gent que es veu abocada a dependre de l’automòbil per a fer les compres de la setmana. Tanmateix, el model americà de grans malls on es concentra oferta comercial i oci, més semblant a un parc temàtic que a la realitat, s’està topant amb el model de comerç de centre ciutat i proximitat que ha apostat per la innovació, millorant l’entorn urbà, els serveis als clients, i la seva participació en la vida quotidiana de la ciutat. El pes de les compres, considerant una mitjana de tots els productes de la llar, es pot dir que ha augmentat considerablement en els darrers 20 anys. És cert que alguns d’aquests són més lleugers (televisors, impressores, mobles, envasos en bricks o plàstic, etc.). Tanmateix, la quantitat de productes comprats són més nombrosos i el ventall d’articles disponibles s’ha fet molt més gran (aliments preparats, joguines, aparells electrònics, etc.). En el cas d’una família en la que el pare i la mare treballen, les compres de la setmana representa sovint un problema per la falta de temps i el pes dels aliments (s’estima un pes de 2 kg per persona adulta i per dia, o sigui al menys 40 kg a portar cada setmana en el cas d’una família amb 2 fills). Les solucions per transportar les compres a peu o amb bicicleta són poc conegudes A peu, el clàssic carretó de la compra resulta el més eficaç. L’ús del carretó per fer la compra esdevé molt més atractiu si les voreres són amples, sense irregularitats i amb guals en tots els encreuaments. De fet, les persones que porten un carretó carregat s’inclouen dintre del terme general de “persones amb mobilitat reduïda” (PMR), i per tant necessiten també ascensors i autobusos amb plataforma baixa, per accedir a l’oferta de transport públic. Encara que sembli que és un artilugi del passat reservat només a les nostres àvies quan van al mercat, avui representa un instrument imprescindible en el model actual de mobilitat sostenible a les ciutats. Els fabricants de carretons i els poders públics haurien de fer més campanyes per revaloritzar-ne la imatge i facilitar-ne el seu ús. Al cap i a la fi, fa 30 anys no es veia practicament ningú amb maletes amb rodetes i ara són les protagonistes en estacions i aeroports. Això ha estat possible per la capacitat d’innovació dels fabricants: Samsonite, Delsey, etc. Amb bicicleta, un porta-equipatges robust, una cistella o unes alforges, amb un parell de tensors elàstics (pops) permeten un transport fàcil i econòmic de la compra.  Per transportar càrregues més pesades, pot ser de molta utilitat fer servir un remolc acoplat a la bicicleta. En el nou reglament de circulació, aprovat a finals de l’any 2003, l’article 12 permet que les bicicletes puguin arrossegar un remolc o semi-remolc. Les restriccions que imposa el regalment són: Dintre de les ciutats es regula per normativa municipal. Els remolcs clàssics poden servir per transportar materials voluminosos en casos determinats, però ocupen molt d’espai i són poc pràctics per fer les compres diàries.
La darrera novetat per fer les compres amb bicicleta és el “remolc-carretó”. Es tracta d’un carretó que tant pot servir per fer les compres a peu, com per fer-les amb bicicleta. El carretó disposa d’un sistema de fixació per enganxar-la i desenganxar-la molt fàcilment de la bicicleta. En el mercat europeu es poden trobar aquests tres models:
A Catalunya, cada cop més comerços de bicicletes disposen d'aquests accessoris per fer més còmode la circulació amb bicicleta. Consulteu quins models tenen disponibles i deixeu-vos aconsellar pels professionals de la bicicleta. El repartiment a domicili, una solució complementària A les grans ciutats, la gran majoria de cadenes de supermercats d’alimentació disposen d’un servei de repartiment a domicili. A través d’Internet es pot accedir a un supermercat virtual on és pot omplir el carretó virtual que serà lliurat en un horari determinat. En altres sectors, el lliurament a domicili és una pràctica habitual des fa molt temps (venda per correspondència, mobles, electrodomèstics, etc.). Tot i això, encara presenta algunes limitacions, com la necessitat de fer una comanda per un import mínim, cal pagar les despeses de lliurament, cal tenir una connexió a Internet, i sovint és recomanables desplaçar-se al lloc per fer-se una idea del producte. En definitiva, es tracta d’una solució complementària, de vegades interessant, però que no és la panacea. Conclusió A la pràctica, la solució mixta és sens dubte la que acaba sent més rentable: fer servir el repartiment a domicili (amb Internet és ara molt més fàcil) o el cotxe, per aquells productes pesants i voluminosos, i fer les compres a peu o amb bicicleta dos cops per setmana en els comerços i mercats de proximitat, buscant els consells de professionals, o simplement el plaer del tracte personalitzat i la vida de barri. | |||||
