Especial
Setmana de la Bici
Juny de 2003
Ciclo Times
Butlletí electrònic de notícies

editat per Bicicleta Club de Catalunya - BACC Verneda 18. 08018 Barcelona. Tel. i Fax. 93 307 71 00 ciclotimes@bacc.info

Suplement Especial
Setmana de la Bicicleta de Barcelona
Sumari
Bici-Notícies
Articles
Breus
Opinió
Serveis
Hemeroteca
Subscripcions
Crèdits
Titulars

Infobici. Nou punt d’informació de la bicicleta urbana de Barcelona

El passat 2 de Juny amb motiu de la setmana de la bicicleta es va inaugurar INFOBICI, el nou punt d’informació de la bicicleta urbana de Barcelona.

Compres amb bici, pedala amb èxit

Cor Eixample premia a tots aquells que es desplacin amb bicicleta per fer les seves compres, prendre un cafe o sopar en un restaurant.

L’Operació Ring-Ring torna a centrar la Setmana de la Bici

Després de l’èxit de l’any passat, s’ha tornat a convocar l’Operació Ring-Ring, un dels actes estrella de la Setmana de la Bici. Els ciclistes són obsequiats amb esmorçar i premsa gratis.

La fiesta de educación vial reúne a cerca de mil escolares

Cerca de mil escolares participaron en la fiesta de final de curso del programa de educación vial que organiza anualmente la Guardia Urbana en los colegios de Barcelona.

El ayuntamiento sugiere marcar las bicis para frenar los robos

El Ayuntamiento de Barcelona intentará generalizar próximamente un único sistema de identificación de las bicicletas de la ciudad, a través de un chip o de señales inalterables

TMB crearà un servei de lloguer de bicicletes abans del 2004

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) posarà en marxa un servei de lloguer de bicis abans de l’any vinent per promoure aquest vehicle entre els ciutadans

Articles

La bici: rodes que no fan fum

Entrevista a Haritz Ferrando a COM-Ràdio

Bill Phillips, ciclista urbà

per Víctor Colomer - Diari de Sabadell

Willy Mulonia, ciclista por los derechos humanos

Ima Sanchís - La Vanguardia


Bici-Notícies
Infobici. Nou punt d’informació de la bicicleta urbana de Barcelona
Compres amb bici, pedala amb èxit
L’Operació Ring-Ring torna a centrar la Setmana de la Bici
La fiesta de educación vial reúne a cerca de mil escolares
El ayuntamiento sugiere marcar las bicis para frenar los robos
TMB crearà un servei de lloguer de bicicletes abans del 2004
dues rodes

Infobici. Nou punt d’informació de la bicicleta urbana de Barcelona

Redacció - 10/6/2003

El passat 2 de Juny amb motiu de la setmana de la bicicleta es va inaugurar INFOBICI, el nou punt d’informació de la bicicleta urbana de Barcelona.

A INFOBICI es podran obtenir les noves guies de carrils bici de la ciutat i tot tipus d’informació sobre l’ús de la bicicleta a la ciutat de Barcelona i els serveis que ofereixen empreses i entitats.

Aquest punt d’informació i promoció de la bicicleta romandrà obert durant tot el mes de Juny a la Pl. Catalunya. Durant tot l’any INFOBICI anirà visitant els diferents districtes de la ciutat.

infobici infobici

torna al sumari

Compres amb bici, pedala amb èxit

Redacció - 18/6/2003

La campanya compres amb bici http://www.bcn.es/bicicleta/cat/index.htm que va començar durant la Setmana de la Bicicleta està sent tot un èxit.

Cor Eixample premia a tots aquells que es desplacin amb bicicleta per fer les seves compres, prendre un cafe o sopar en un restaurant. Encara podeu gaudir d'aquests avantatges fins el dia 28 de Juny.

Ja s'han lliurat vales de compra per 20 euros, portapaquets, guants i milers de regals més... només per anar amb bicicleta. Aprofita-ho!

torna al sumari

L’Operació Ring-Ring torna a centrar la Setmana de la Bici

Marçal Llado (laMalla.net) - 2/6/03

Aquest dijous, els ciclistes que es moguin per la ciutat de Barcelona tindran una doble sorpresa: esmorzar i premsa gratis. Després de l’èxit de l’any passat, s’ha tornat a convocar l’Operació Ring-Ring, un dels actes estrella de la Setmana de la Bici. El programa d’activitats, però, ja ha començat aquest dilluns. La principal aposta d’aquesta edició és promoure l’ús de la bicicleta per anar a comprar.

La bicicleta és un vehicle totalment adequat per a la mobilitat urbana. No obstant, encara se’n fa un ús minoritari. Per animar els ciutadans a anar a la feina o a classe pedalejant, aquest dijous al matí l’organització Amics de la Bici tornarà a muntar cinc punts d’avituallament en diferents zones de la ciutat. Els ciclistes que s’hi aturin podran gaudir d’un esmorzar sobre rodes i també rebran exemplars de la premsa del dia. Els cinc punts de l’Operació Ring-Ring se situaran a les places de la Universitat i d’Espanya, a les cantonades Gran Via / Marina i Diagonal / Rambla de Catalunya i davant del palau de Pedralbes. Funcionaran entre les 7:30 i les 11:00 hores.

infobici
Les activitats de la Setmana de la Bici han començat aquest dilluns al matí amb la inauguració oficial, que ha estat seguida d’una marxa des de la plaça Sant Jaume fins a la de Catalunya. En aquest punt s’hi pot visitar l’exposició Barcelonins amb bicicleta i també hi ha un stand informatiu on es pot obtenir informació sobre l’ús urbà d’aquest vehicle. Estarà obert fins el 8 de juny, cada dia entre les 10:00 i les 20:00 hores.

Durant aquesta setmana també es pot participar en excursions guiades que permetran descobrir els diferents centres cívics de la ciutat o bé circular en bicicleta de nit. Per reposar una estona de pedalejar, s’han organitzat xerrades i conferències al voltant del món ciclista. A més, hi ha moltes activitats pensades especialment per a la mainada, els ciclistes urbans de demà. Alumnes de diferents escoles participaran en un triatló infantil i també es faran cursets sobre circulació urbana, seguretat viària i mecànica. Com l’any passat, els més innovadors tindran l’oportunitat de provar el funcionament d’una bicicleta elèctrica.

Totes aquestes activitats estan destinades a conscienciar la gent de que la bicicleta és una bona opció de mobilitat, especialment en una ciutat com Barcelona que compta ja amb una notable xarxa de carrils bici i amb un pla de mobilitat sostenible. Pot servir per anar a treballar o per anar a l’escola, però també per fer altres activitats quotidianes com comprar. Aquesta edició de la Setmana de la Bicicleta té com a principal objectiu donar idees als veïns per tal que utilitzin aquest mitjà de transport per fer les seves compres.

Aquest programa d’activitats està organitzat per la Comissió Cívica de la Bicicleta, de l’Ajuntament de Barcelona, que compta amb la col•laboració de diverses entitats ciutadanes i de grups que treballen per promoure l’ús d’aquest vehicle ecològic i saludable.

llegeix-lo a la malla.com

L'IES Secretari Coloma participa a l'Operació Ring-Ring

Redacció - 10/6/2003

Aquests són els alumnes del IES Secretari Coloma. Van sortir de l'escola amb el professor i les bicis a anar a buscar el seu esmorzar i bosa de regals de l'Operació Ring Ring de la Setmana de la Bici. Estan fent un crèdit de síntesi sobre la bicicleta i fan sovint sortides per la ciutat i fora de la ciutat. Una manera fàcil, sana i divertida per promoure la mobilitat amb bicicleta entre els joves.

Esperem que moltes altres escoles segueixin el seu exemple.

torna al sumari

La fiesta de educación vial reúne a cerca de mil escolares

La Vanguardia - 06/06/2003

Una fiesta en el parque de la Ciutadella cerró ayer la 14.ª edición del curso de educación vial que organiza la Guardia Urbana de Barcelona.

Cerca de mil escolares participaron ayer en la fiesta de final de curso del programa de educación vial que organiza anualmente la Guardia Urbana en los colegios de Barcelona.

La fiesta tuvo lugar en el parque de la Ciutadella y los niños, todos alumnos del último ciclo de educación primaria, de entre 10 y 11 años, participaron en la fase final del campeonato de circulación en bicicleta y en diferentes actividades y talleres educativos.

En esta ocasión también acudieron alumnos con deficiencias visuales. Este 2003 es el año europeo dedicado a las personas con discapacidades y el Ayuntamiento ha querido que la atención a ellas también tuviera su reflejo en la fiesta de ayer. Así, dos niños invidentes participaron, fuera de concurso, en las prácticas de circulación en bicicleta. Para ello utilizaron tándems acompañados por guías, para moverse por el circuito donde se celebraban las pruebas de la final.

Competiciones aparte, los escolares participaron en diversas actividades durante toda la mañana, asesorados por guardias urbanos, enfermeros del 061 y bomberos. Pudieron asistir, entre otras, a demostraciones de hípica, adiestramiento de perros y primeros auxilios.

Los concejales de Seguridad y Movilidad, Carme San Miguel y Francesc Narváez, visitaron los espacios en los que se desarrollaban los diferentes talleres sobre prevención, primeros auxilios, salud, jardinería, hípica y radio, entre otros. Después presidieron la entrega de diplomas y premios a los niños.

El programa “La Guardia Urbana en las escuelas” tiene casi medio siglo de experiencia. Empezó a impartirse en 1956. En 1967 se pudo inaugurar el parque infantil de tráfico en la Ciutadella, donde los chavales circulan en bicicleta y deben estar muy atentos a las señales de circulación y las indicaciones de los agentes. Desde hace 14 años se celebra a lo largo de cada curso un campeonato de prácticas de circulación en bicicleta, que tiene una primera fase en cada uno de los distritos de la ciudad y que culmina, como ayer, con la gran fiesta central.

torna al sumari

El ayuntamiento sugiere marcar las bicis para frenar los robos

CARLES COLS - El Periódico - 4/6/2003

El Ayuntamiento de Barcelona intentará generalizar próximamente un único sistema de identificación de las bicicletas de la ciudad, a través de un chip o de señales inalterables, para resolver así los frecuentes robos que sufren los ciclistas y que impiden, en último término, la popularización definitiva de ese medio de transporte. El método no evitará los robos, pero permitirá devolver a sus dueños las bicicletas sustraídas que terminan de un modo u otro en los depósitos municipales.

Los concejales Jordi Portabella y Francesc Narváez anticiparon ayer algunas de las iniciativas que tiene previsto poner en marcha el ayuntamiento en favor del uso de la bicicleta. Entre otras, Portabella destacó la ampliación del número de agentes de la Guardia Urbana que patrullan la ciudad en esos vehículos, no sólo para aumentar el control de los carriles bici, sino también para aprovechar que, como ciclistas, los policías municipales acceden a zonas más recónditas.

torna al sumari

TMB crearà un servei de lloguer de bicicletes abans del 2004

jordi mumbrú - 20 minutos 3/6/2003

Es reciclaran autobusos perquè puguin portar unes 60 bicicletes.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) posarà en marxa un servei de lloguer de bicis abans de l’any vinent per promoure aquest vehicle entre els ciutadans. El servei de préstec, que encara s’està ultimant, es farà amb diferents autobusos reciclats que, en lloc de seients, portaran unes 60 bicicletes.

La intenció és que aquests autobusos vagin circulant per la ciutat de manera que el servei de préstec es pugui estendre per tots els barris.

Consolidació pel Fòrum | Aquesta inciativa es consolidarà durant el Fòrum de les Cultures quan, aprofitant l’esdeveniment, els ciutadans podran usar aquest servei per anar i tornar a la zona Fòrum.

El president de la Comissió Cívica de la Bicicleta i tercer tinent d’alcalde, Jordi Portabella, i el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, van exposar ahir aquestes novetats amb motiu de la celebració de la Setmana de la Bicicleta. Els dos regidors i nombroses entitats que defensen l’ús d’aquest vehicle han preparat diferents activitats i exposicions arreu de la ciutat. Entre les principals, destaquen els tallers de reparació, els préstecs gratuïts de bicis o l’exposició de la plaça Catalunya.

torna al sumari

L'Article
La bici: rodes que no fan fum
Programa de ràdio “Mobilitat Sostenible” a COM-Ràdio, de Jordi Sacristán. Emissió del 31 de maig de 2003, de 15,30 a 16 hores. Entrevista a Haritz Ferrando
La bicicleta guanya etapes, però no la volta ciclista. Si volem és una simplificació fàcil, però el símil esportiu ens serveix per descriure el gran titular que podria encapçalar el programa d’avui: augmenta el seu ús, diríem no-esportiu, no-lúdic, els seu ús quotidià, però encara no s’ha disparat com en altres països d’Europa, com Holanda, Bèlgica, Alemanya, Suècia o Dinamarca. Se sap que la bicicleta és el mitjà de transport més eficient en termes energètics, fins i tot més que anar a peu; que finalment resulta un mitjà més ràpid que anar en cotxe per determinats desplaçaments, i que a més té uns efectes altament beneficiosos per la salut i el medi ambient. Tot, doncs, juga a favor, si més no, de forma aparent.

Es considera que la bicicleta és adequada per a distàncies inferiors als 8 quilòmetres recorreguts, en les quals pot substituir còmodament el vehicle privat a motor. La bicicleta és un mitjà compacte, relativament ràpid, amb una velocitat mitjana urbana de 15-25 km/h, accessible, barat, flexible, sa i ecològic.

Per fer-ho més fàcil només cal una cosa: millorar la seva infrastructura i els espais viaris compartits proposats als ciclistes per crear una xarxa coherent i que ofereixi una resposta real a les necessitats dels usuaris, no tan sols amb la creació de carrils bici segregats, sinó també amb la integració de les bicicletes als transports públics, la intermodalitat i l’accessibilitat.

Un estudi recent de l’Ajuntament de Barcelona estima que gairebé el 90% de l’espai urbà de la ciutat és apte per a ciclistes. Tot i així, els usuaris d’aquesta alternativa en la modalitat quotidiana només representa el 0,7%.

Bones condicions, vents favorables, increment en l’ús, però encara a massa distància. L’etapa reina, a casa nostra, no s’ha guanyat encara!

Avui parlarem de bicicleta amb el senyor Haritz Ferrando, que és coordinador del BACC.

Tenim les condicions, tenim el terreny... ¿què cal per què la bicicleta tingui un nivell d’ús similar al que pot haver en d’altres països europeus?

El que calen són diversos aspectes, sobretot la conscienciació, el donar a conèixer la bicicleta, que molta gent no coneix i es queda normalment amb els prejudicis habituals entorn de la bicicleta: que cansa molt, que si fa pendent... I la realitat no és tan complicada com pot semblar. Cal, doncs, donar a conèixer la bicicleta com a mitjà de transport. Després també les altres necessitats com fer infrastructures i millorar les que tenim, implementant més carrils bici, més aparcaments, i també serveis per als ciclistes com l’existència d’una bona xarxa de botigues, donar consells, oferir una assegurança a tercers... En definitiva, tot un seguit de coses que fan que l’ús de la bicicleta sigui més fàcil.

Vaja, així el que cal és donar a conèixer la bicicleta en una altra vessant de la seva utilització. Abans parlàvem d’una manera gràfica de l’increment de la bicicleta en l’àmbit esportiu, per carretera i per muntanya. Tenim un increment espectacular en els darrers anys en la utilització de la bicicleta en el temps de lleure, però ara cal arribar a aquesta segona part com a vehicle de transport quotidià...
Sí, exactament. Tot i que són públics diferents, els que es decanten cap al ciclisme esportiu i el ciclisme urbà, tot i així continua sent una bicicleta adaptada a diferents contextos, i, per tant, aquí també s’ha de donar a conèixer la bicicleta urbana, la bicicleta de ciutat, que sovint no es coneix. La major part de les bicicletes que hi ha circulant per la ciutat són mountain bikes, que no són les que estan més adaptades per aquest entorn, ja sigui perquè la posició és molt esportiva i poc còmode; no té portaequipatges que ajudi a transportar paquets i que s’agraeix molt; no té parafangs; els pneumàtics són massa gruixuts... Cal, doncs, donar a conèixer la bicicleta urbana que facilita i dóna molta més comoditat per circular per la ciutat.

Cal que marquem bé aquest tema de l’ús de la bicicleta a les grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet, Lleida, Tarragona, Girona..., i l’ús de la bicicleta en l’àmbit rural que ha estat el mitjà de transport de molta gent, sobretot per la gent gran que encara es veuen circular per molts pobles amb les seves bicicletes.
Sí, això és veritat. Recordo fa uns mesos quan vaig anar a Lleida, que està fent un esforç gran per introduir la bicicleta com a mitjà de transport, creant infrastructures i donant a conèixer la bicicleta de nou. És veritat, doncs, que encara hi ha molta gent gran que fa servir la bicicleta per anar a tota la zona rural de Lleida, i la gent d’allà diu que fa 20 anys es feia servir molt i que ha anat baixant. Tot i així, hi ha una voluntat de tornar-la a donar a conèixer i que torni a aparèixer a les ciutats.

¿És segur anar amb bicicleta per Barcelona? Si no és segur anar amb moto, podem pensar-ho, ¿és prou segur fer-ho amb bicicleta?
De fet, no es pot comparar la bicicleta amb la moto. La moto agafa unes velocitats molt elevades que poden posar en perill el conductor si no té una conducta prudent. En el cas dels ciclistes, això no passa. El ciclista agafa una velocitat mitjana de 20 km/h, que acaba essent la velocitat mitjana a la ciutat, i, per tant, en aquest sentit, és un dels vehicles més ràpids. S’ha demostrat en el Dia Sense Cotxes, en què es va fer una Cursa de Transports, on competien una moto, un cotxe, un vianant, un taxista i un ciclista, i va acabar en primer lloc la bicicleta. Per què? Pels carrils bici exclusius per als ciclistes; es pot aparcar fàcilment al costat del lloc de destinació... Per tant, la bicicleta és segura si es segueixen uns consells de seguretat bàsics, però l’accidentabilitat en bicicleta és molt i molt baixa, la qual cosa em porta a afirmar que és molt més segur que anar amb moto.

¿Però és segur circular pel carril bici...o per qualsevol carrer de la ciutat?
Jo diria que és segur en general, és a dir, que els ciclistes quotidians com jo mateix, ens sentim segurs en el carril bici, i també compartint l’espai amb els cotxes. No agafaré, per exemple, el carrer Aragó ni grans avingudes, però sí que escolliré el meu itinerari de manera que sigui un carrer ràpid o que em porti ràpidament a la meva destinació... I per què no? Que pugui ser compartit amb els cotxes, sempre i quan els cotxes respectin la seva velocitat, i em sentiré segur si vaig per zones 30 o zones de prioritat invertida en què hi ha senyalització informant a l’automobilista que està compartint el carrer amb altres usuaris de la via pública.

Les normes de circulació diríem són per tothom, i suposa que també pel ciclista. Massa vegades hem observat greus comportaments de risc per part dels ciclistes...
No crec que es pugui parlar de comportament de risc. És cert que el ciclista està més temptat a passar del carrer a la vorera, i saltar-se algun semàfor... Evidentment els senyals de trànsit són per tothom, i els ciclistes saben que s’han de respectar, no hi ha cap dubte d’això... Ara no diria que el ciclista agafa riscos. Jo diria, potser, que el ciclista agafa una conducció defensiva, que el ciclista s’estima esperar-se més avançat que els cotxes per la seva pròpia seguretat que ficar-se entre els cotxes i les motos al mateix temps.
Jo crec que aquí, el que s’ha de fer és adaptar els carrers, adaptar la senyalització introduint algun tipus de normativa, com ja es fa en altres països, de manera que el ciclista pugui circular amb més comoditat.

A Barcelona la disponibilitat de carrils bici ha augmentat de forma molt important els darrers anys. Les previsions van més enllà, en canvi, el nombre d’usuaris no s’ha incrementat en la mateixa mesura. ¿Posem carrils bici per no ser utilitzats?
Això és com què va primer, si l’ou o la gallina, com si fos un gran dilema. Hi ha d’haver primer carrils bici per a que progressivament hi hagi més ciclistes que els facin servir, o primer cal que hi hagi prou ciclistes al carrer per a fer els carrils bici? Així, doncs, per on comencem? Jo crec que aquí, aquest debat ja està una mica tancat. L’Ajuntament de Barcelona o d’altres ja ho tenen molt clar. Dintre els plans de mobilitat globals, la bicicleta ja és una peça fonamental i ja es planifica tota una xarxa de carrils bici, es preveu pacificar en gran mesura els carrers de manera que el ciclista, de mica en mica, es vagi incorporant a la ciutat. Això ha de ser progressiu, però és cert que ha augmentat l’ús de la bicicleta com ho demostren moltes estadístiques. Crec que això és molt positiu.

No contamina, no consumeix cap mena de combustible, i a més és molt econòmica. Cal pensar que la seva economia en la mobilitat és espectacular...
Sí, direm que és econòmica per tothom. El que ens estalviem en malalties degudes a la contaminació, en accidents, en les despeses del model de mobilitat actual... En aquest sentit surt econòmic per la societat en general. Pel ciclista, també li surt econòmic, ja que una bicicleta nova costa entre 300 i 600 euros en funció de la comoditat de la bicicleta, i es pot adquirir fàcilment, amb un manteniment molt allunyat del que costaria una moto o un cotxe.

Sr. Ferrando, coordinador del BACC, ¿quins són els projectes en què treballa l’entitat?
El BACC té com a objectiu de donar a conèixer la bicicleta i oferir serveis als usuaris. Un dels serveis que ha tingut més èxit és la Bici Escola per ensenyar a anar amb bici a al gent adulta, sobretot amb gent de més de 40 anys, i moltes dones, que tenen ganes d’anar amb bicicleta i fer-la servir per la ciutat. El que fem nosaltres és muntar un curset que en quatre sessions imparteix aquesta destresa en el seu ús.

També oferim serveis als nostres socis com una assegurança de responsabilitat civil que recomanem que tingui tothom; fem estudis per ajuntaments i muntem exposicions; anem a les escoles per explicar el què és la bicicleta i ho comparem amb les dades d’altres mitjans de transport... Per tant, treballem en molts àmbits per tal de donar a conèixer la bicicleta.

¿S’ha de tenir una condició física determinada per ser usuari habitual de la bicicleta o ciclista urbà?
No, no cal. De fet la bicicleta urbana està a l’abast de tothom, i lògicament amb una mica de pràctica la cosa és molt més fàcil. Realment la bicicleta és accessible a tothom i a totes les edats.

Moltes gràcies, Sr. Ferrando, per participar en aquest programa i molta sort.

Bill Phillips, ciclista urbà
per Víctor Colomer - Diari de Sabadell - 3/6/2003
Va a Barcelona en bicicleta quatre dies a la setmana. Aquest sabadellenc d'origen anglès és un militant convençut de la bicicleta com a mitjà de transport urbà. Sap que lluita contra gegants, però per més batalles que perdi, ell no baixa del burro ni de la bicicleta. Bill Phillips, 42, va ser professor d'anglès a l'acadèmia sabadellenca Speakers Corner i ara ho és de Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.
- Aquesta bici no sembla gaire nova.
- No, les compro de segona ma perquè sempre me les roben. I això que hi poso dues cadenes. És igual, totes van bé.
- No té un lloc segur?
- A Barcelona l'aparcava al pàrking de la Plaça Universitat, però quan me la van robar, el rector va decidir prohibir bicicletes al parking.
- Vol dir que va prohibir el problema en comptes de solucionar-lo?
- Sí, passa sovint.
- Anar quasi cada dia a Barcelona en bici és una heroicitat?
- No. Es tarda el mateix que en tren, 50 minuts.
- Però cansa més.
- Hi vaig per la carretera nacional que no cansa gaire i torno per la carretera d'Horta, a Collcerola, perquè és més bonic.
- El coll de Montcada deu n'hi dó del que puja.
- No gaire.
- Quants kilòmetres cada dia?
- Entre anar i tornar uns 50.
- Es dutxa en arribar a la Universitat?
- No perquè el rector tampoc ens vol posar dutxes. Li he demanat molts cops, però no vol.
Duc roba neta i em canvio a la Facultat. - Per què es pren tantes molèsties? Anti-contaminació, anti-cotxes, anti-benzina, exercici o miltància en general?
- Per militància segur. Però també per mantenir-me en forma. No perdo temps i faig esport.
- Però s'empassa tots els fums dels camions.
- Això sí, no hi ha més remei. Per això torno per Collcerola. Però dels camions i els autobusos no em queixo. Són professionals i em respecten.
- Quí no?
- Els pitjors són els taxistes de Barcelona. Molts cops he hagut de frenar en sec per no xocar contra un taxi que gira sense mirar.
- I els demés?
- Turismes i motos en general tampoc respecten el carril-bici.
- Més problemes.
- Sovint, quan un cotxe entra a la carretera ni em veuen.
- Es juga la vida cada dia?
- Sí i no me preocupa. El que em preocupa és que també se la juga la meva filla de 5 anys, quan anem a veure esl avis al barri de Gràcia.
- Sabadell està igual?
- Els conductors de Sabadell són molt pitjors que els de Barcelona. A Barcelona molts ja estan resignats a esperar darrera una bici. Però aquí tothom té pressa. Hi ha més caos, més confusió.
- I això ho fa el caràcter del sabadellenc o l'urbanisme de la ciutat?
- L'urbanisme. Són carrers dissenyats per poc trànsit i ara en suporten molt. Però la política també.
- Carregui, carregui.
- Home, està clar que l'ajuntament de Barcelona ha fet moltes coses pels ciclistes, però aquí a Sabadell no s'ha fet res.
- Hi ha carrils bici.

- De l'època d'Antoni Farrés. Però aquest ajuntament socialista no ha fet res.
- No deu donar vots.
- Possiblement. Però a altres països es fan manifestacions amb un grup de ciclistes que circulen lentament i fan un embut de trànsit. Aquí podriem fer el mateix per reivindicar els nostres drets.
- Però quants ciclistes sou a Sabadell?
- No ho sé. Però si es fa «una ciutat més amable» en sortiran més. De tota manera el problema no és quants som, sinó quants cotxes sobren.
- Què vol dir?
- Que s'han d'eliminar cotxes.
Aquesta ciutat és insostenible i la solució és la bicicleta i el anar a peu. - I el transport públic.
- El transport públic de Sabadell és prou bó. El problema és que sobren cotxes.
- No els podem pas cremar.
- Els hi podem posar les coses difícils. Per exemple que s'aparqui als dos costats del carrer perquè circular pel mig sigui ben lent. A l'estranger ha donat resultat.
- Més idees.
- Més carrers de vianants i ciclistes. I restringir la Rambla només a
transport públic i ciclistes.
- Això ja ho va intentar, també, Antoni Farrés.
- Sí, i jo ho volia. Mentre els comerciants es manifestaven en contra jo duia una pancarta de «No als cotxes». D'això ja fa més de deu anys.
- Les bicicletes són per l´estiu?
- No. Jo sóc ciclista de tot l'any. Ha de ploure molt perquè no agafi la bici.
- Lideraria un moviment pro-bici a Sabadell?
- Només si no hi hagués més remei...
Phillips, «millors no n'hi ha»

«No ho puc entendre. Tothom sap que a Sabadell hi ha un problema de trànsit molt greu, però tothom segueix agafant el cotxe. N'hi ha que viuen i treballen a Sabadell i agafen el cotxe. N'hi ha que treballen a Barcelona just al costat del metro i també agafen el cotxe. Fins i tot n'hi ha que van a manifestar-se contra la guerra d'Irak, que és un tema de petroli ¡en cotxe!»

Willy Mulonia, ciclista por los derechos humanos
Ima Sanchís - La Vanguardia - 18/6/2003
"La gran lección es aprender a estar solo" En agosto cumpliré 36 años. Nací en Brescia (Italia) y vivo en Madrid con Mar. Tenemos una hija de un año, Malena, y un varoncito en camino. Soy diplomado en Educación Física. Mi política es el respeto a uno mismo y a los demás. Creo en un más allá. Estoy llevando el mensaje de Amnistía Internacional por España en bicicleta

Es raro eso de defender los derechos humanos en bicicleta.
Pongo mi profesión a disposición de Amnistía Internacional (AI) para ayudar a la gente. Reparto postales que piden justicia para determinadas personas, dirigidas a presidentes de Gobierno. Allá donde voy, informo y pido firmas.

¿Es el cartero de los derechos humanos?
Desde 1995 compito en maratones. El primero fue en el Sahara, diez días atravesando el desierto en bicicleta. Pero después de un accidente en Alaska decidí dar otro sentido a esta manera de utilizar la bicicleta.

¿De qué accidente me habla?
He corrido dos veces el Idita Bike, una competición muy dura a 50º bajo cero que dura unos diez días. El que llega primero gana, así que apenas se duerme una hora al día.

¿Y?
La segunda vez que lo corrí hubo una avalancha, me rompí varias costillas y quedé inmovilizado. Tuve la suerte de que al cabo de seis horas, por pura casualidad, un helicóptero me vio. No estaba preparado para morir. Ahora sí lo estoy.

¿Qué ha hecho para merecerlo?
Comencé un camino para reconciliarme conmigo mismo y con mi pasado por medio de la psicoterapia y de esas competiciones que son tan difíciles de terminar y que me hicieron tomar conciencia de mi fuerza interior y disipar los problemas que tenía en mi vida privada y que no le pienso contar.

¡Sniff...!
Las competiciones de resistencia son todo mente. La gente me decía que ir de la Patagonia a Alaska en bicicleta era una proeza, pero para mí era mucho más difícil ir cada día a una oficina, comprometerme o ser capaz de cambiar de vida.

Bueno, tampoco es fácil.
Mantener una vida que no te gusta es no respetarte a ti mismo. Yo no sabía lo que quería, nunca terminaba nada de lo que empezaba, hasta que entendí que la mente es un instrumento lleno de posibilidades.

¿De qué situaciones ha aprendido?
Me he enfrentado a problemas meteorológicos, he temido a los animales salvajes –aunque los únicos que me han atacado han sido los hombres–..., pero la gran lección ha sido aprender a estar solo.

¿Quién dice que le atacó?
Cruzando el continente americano me asaltaron en Chiapas, en la selva. Me dejaron desnudo con un carrito y el perro que había recogido en los Andes. Me pusieron una pistola en la boca y me dieron una paliza. Pasé un tiempo en el hospital y luego volví por mi bici y la recuperé.

¿No utiliza transportes ni lleva coche de apoyo?
No a ambas cosas. Cargo con todo lo necesario: saco de dormir, tienda... En el último viaje invertí 18 meses.

¿Y qué encontró?
Muchos padres y muchos hermanos de los que me costó despedirme. El corazón humano es el más hermoso de todos los paisajes. Pero siempre seguí viaje, yo quería llegar a Alaska para realizar mi sueño, y siempre hay que sacrificar algo.

¿Lo mejor que le ha pasado?
Cuando ya me sentía bien conmigo mismo, encontré en el viaje a una mujer. La conocí un mes después de partir de la Patagonia hacia Alaska, donde pretendía instalarme a vivir. Mar estaba de vacaciones, todo fue muy rápido, sentí que era la persona que estaba buscando desde siempre.

A ver, Willy...

¡Ve como no debo hablar de eso...!

... ¿Cuánto tiempo estuvo con ella antes de proponerle matrimonio?
Una noche. Al cabo de dos meses nos reencontramos y le dije que quería pasar con ella el resto de mi vida. ¡Y ya tenemos una hija y un varoncito en camino!

¡Está usted como una cabra!
Puede que parezca un loco, pero por fin sabía lo que quería. Yo siempre he deseado tener una familia, pero no estaba preparado. Únicamente tras años de psicoterapia y de viaje interior recorriendo el mundo en bicicleta lo tuve claro y entonces apareció ella.

¿Cuáles fueron los pasos?
Terminar la primera competición en Alaska me abrió una ventana porque fui capaz de rebasar un límite de resistencia que me parecía imposible. Luego, en el segundo viaje a Alaska, quería superar ese límite siendo más rápido, y la naturaleza, que es la prueba evidente de que hay algo más importante que nosotros, me dio una lección.

Reflexionó.
Sí, me dije: "Casi me muero ¿y qué vida he llevado?". Entonces lo dejé todo: trabajo, casa, coche... No me llevaba bien con mi familia, no tenía amigos y, puestos a estar solo, prefería estarlo en medio del bosque, como un ermitaño. Decidí ir a vivir a Alaska y llegar en bicicleta, porque ése había sido mi instrumento para solucionar mis miedos.

¿Qué miedos?
Miedo a la soledad y sentido de culpa.

Explíquemelo, hombre...
Tuve una novia 14 años, nos casamos y al cabo de cinco meses la dejé. Todos sufrieron: ella, su familia, la mía. Me sentí escoria. Con el tiempo entendí que mi error fue el miedo a la soledad, no confiar en mí mismo.

¿Ya ha hecho las paces con el mundo?
Sí, en mis viajes he empatizado con la gente y eso me ha ayudado a volver a acercarme a los demás. Estoy orgulloso de haber perseverado en mi sueño pese a los problemas que he encontrado en el camino. Me he demostrado que si quieres algo de verdad lo puedes conseguir: tengo el ejemplo sobre mi piel.


Breus

Triatló a la platja

20 minutos Barcelona - 4/6/2003

Uns 1.000 alumnes d’entre 13 i 16 anys i que van a 14 escoles de Barcelona van participar ahir a la setzena edició del Triatló a la platja de la Mar Bella.


Opinió

Més respecte a les bicicletes

Alba Llosa i Orriols (Sabadell)(amb permís de l'autora)
Article publicat al Diari de Sabadell, a la secció de Correu del Lector. 04/04/2003

Suposo que li resultarà curiós que li escrigui una bicicleta. I és que nosaltres, les bicicletes, a diferència dels cotxes, les motos o bé els autobusos, som vehicles molt silenciosos i no solem expressar-nos gaire sovint.

Normalment, quan sortim al carrer, podem sentir el so estrident dels vehicles ja esmentats: una barreja de brrr-mmm... meeeeec... pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa... brr-brr-brr-brrr-mmmm... etc. I això fa que, ens agradi o no, sempre sabem que són allí. El cas de les bicicletes és molt diferent. Gairebé no fem soroll, no contaminem i no solem molestar ningú. Potser és per això que la gent no ens té en compte. Potser el problema no és que no ens respectin, sinó més aviat que no ens veuen.

La nostra queixa rau en què no sabem per on circular. A les aceres no ens hi volen, ens fan fora de les carreteres i al carril bici... Ai! El carril bici... Aquest és un tema al qual hauríem de dedicar un paràgraf sencer. Val a dir que viatjar per aquest carril no és gens senzill. Hi ha dies que t’hi trobes cotxes aparcats, de tal manera que has de baixar a la carretera, a no ser que tinguis el valor suficient com per passar per l’acera i aventurar-te a què algun vianant et dediqui un reguitzell de paraules ben desagradables. D’altres vegades t’hi pots trobar persones que, com si la vorera no fos prou ample, no només es dediquen a passejar pel nostre minúscul carrilet sinó que a més a més ens en fan fora!

Tot i així, i en defensa dels vianants, crec que hi ha una senzilla explicació per aquest fenomen: fixem-nos un moment en les voreres, són d’un color gris tristesa sobre les quals no ve gens de gust passejar; el carril bici, en canvi, gaudeix d’un to vermellós que convida a trepitjar-lo. I és clar, les persones encara que no se n’adonin, prefereixen passejar pel nostre carrer. Ep! Cap mena de problema. Les bicicletes som vehicles molt hospitalaris i ens resulta un honor cedir el nostre espai als altres. Ara bé, això que ens en facin fora costa més de tolerar.

Però el més complicat de tot per a nosaltres, les bicicletes, no és pas que de vegades trobem cotxes aparcats al nostre carrer, ni tampoc que les persones ens en facin fora. No, el que més ens sorprèn és que de vegades no hi hagi carril. Fet que ens obliga a circular per l’acera o bé per la carretera, on, com ja he dit anteriorment, no hi estem pas convidades. Fins i tot havia pensat en anar volant, però suposo que el cel deu estar reservat pels avions.

Per aquesta raó li demano de publicar algun article que serveixi per conscienciar les persones de la importància de la bicicleta com a vehicle i la necessitat que se la respecti com a tal.

La Bicicleta, té cabuda a la ciutat?

Resultats de l'enquesta - Diari Avui -8/6/2003

Cal impulsar l'ús de la bici

Francesc Campos - Diari Avui -8/6/2003

No cal plantejar-se si la bicicleta hi té cabuda o no. És un dret elemental anar en bicicleta pels carrers. La pregunta que s'escau és si cal impulsar-ne l'ús. I jo crec que sí: és un mitjà barat, eficient i sostenible, per molt que diguin que ciutats com Barcelona són costerudes. El cotxe és molt car, és molt lent a la ciutat i no és sostenible. Però hi ha dos entrebancs, i seriosos. Primer, la manca d'interès de les administracions. L'impuls de la bicicleta no deixa de ser una cosa que queda bé en la campanya electoral. Però per impulsar l'ús de la bicicleta cal restringir la llibertat dels cotxes, que campen a cor què vols pels carrers, i a això ningú no s'hi atreveix. I segon, la conducta dels automobilistes. És molt preocupant. La circulació a la ciutat s'ha convertit en una lluita diària d'energúmens que descarreguen al volant totes les frustracions de la vida. És realment estressant anar pel carrer amb tant d'odi.

L'estat de la bicicleta

Martí Montanyà, del grup Badabicis (Badalona) - El Punt - 12/6/2003

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona i altres ciutats de Catalunya la Setmana de la Bicicleta, amb l'objectiu de debatre'n i promoure'n l'ús. És evident que l'ús de la bicicleta està creixent en els darrers anys. Només cal veure la gran quantitat de bicicletes que corren pels nostres carrers els caps de setmana. Sovintegen sobretot les de muntanya, que permeten fer itineraris més atractius i segurs. Proliferen, per tot arreu, les pedalades populars i curses competitives que promouen aquest esport i ens ensenyen, en alguns casos, a moure'ns per comarques desconegudes. Ens ajuden, en definitiva, a conèixer noves contrades d'una forma molt saludable. Pel que fa a l'ús d'aquest mitjà de transport com a transport quotidià estem encara molt enrere respecte d'alguns països nòrdics. Es veuen algunes bicicletes diàriament, cada vegada més, que es desplacen cap als llocs de treball o d'estudi. En qualsevol cas, és una minoria que és menystinguda pel vehicle per excel•lència, el cotxe

Bicis en sentido contrario

Genis Precioso - masacritica@yahoogroups.com - lunes, 09 de junio de 2003

Me preocupa la actitud de algunos/as ciclistas (no se si merecen el calificativo de ciclistas) que circulan en sentido contrario en los carriles bici.

Estoy observando un incremento preocupante de la circulación de ciclistas en sentido contrario. Lo compruebo a diario en los carriles-bici de la calle Provença i en el de la Avda Diagonal (sobretodo en los tramos comprendidos entre Paseo San Juan y Plça Francesc Macià).

Todos los que durante años hemos luchado por una pacificación del tráfico en Barcelona nos encontramos con esta gente que ponen en peligro su integridad física y la de los demás.

Está muy claro que en la Avda Diagonal el carril bici del lateral del lado montaña va en sentido ascendente (Hacia el parque de Cervantes) y el carril-bici del lateral del lado mar va en sentido descendente (Hacia el mar)

Para reclamar más seguridad, nosotros hemos de ser los primeros en dar ejemplo. Es mi opinión

Con pedales y sin “ring ring”

Rafael Wirth - La Vanguardia - 06/06/2003

La semana de la bicicleta, que se celebra en la ciudad, debería servir para que los munícipes reflexionaran. La ciudad vive un momento de encendido fervor en favor de la otrora humilde bicicleta, que alcanza a veces precios astronómicos. El encendido fervor se prolonga oficialmente del 2 al 8 de este mes, bajo el lema “Tothom amb bici”. Ha llegado la primavera y se espera el verano con ilusión deportiva, ecológica y los pantalones una mano por debajo del ombligo. Ideal para ir en bicicleta por la ciudad. Además, los defensores de ese artilugio han conseguido que, en determinados comercios del Eixample, todo aquel que acuda en bici y compre será premiado con un regalo. Otros grupos han organizado cursos para adultos. Es decir, clases para aquellos mayores que no sepan ir en bicicleta. Sorprende que una persona no sepa ir en bici, pero también hay gente que no sabe nadar y otros ni nadar ni guardar la ropa. Así pues, bien está que esas actividades se compaginen con diversas exposiciones por toda la ciudad. Incluso el contenedor amarillo instalado estos días en la plaza Catalunya, que muestra algunas fotos y mapas de carriles bici y futuros carriles bici, es perfecto. No desentona con la desordenada plaza y le da ese aire de algo provisional y provinciano que una parte de Barcelona se merece por derecho propio. La aparición de una nueva bici, las bicicletas taxi o me-trixi, introducidas en el paisaje urbano, han conseguido ya la cuadratura del círculo. No tengo nada contra la bicicleta ni contra los ciclistas que van por la carretera, haciendo deporte y arriesgando su físico y aun su vida esquivando coches, camiones, autobuses y motos. Son unos héroes. No tengo nada contra las bicicletas de montaña ni contra algunos de sus jinetes que se lanzan a toda velocidad por las bajadas más guapas de Collserola. Es cierto que pueden poner en peligro la integridad de los peatones o gente de a pie, pero como yo no voy a pie, no me afecta directamente su actitud deportiva. Pero sí creo que los ciclistas de ciudad deben celebrar su fiesta diaria, semanal, mensual o anual con más rigor. Los políticos que los animan a hacerlo, aceptar sus responsabilidades. Y la Guardia Urbana poner ojo al parche para parar, avisar, advertir, amonestar, detener, multar e incluso requisar la máquina de pedales a todos aquellos que no vayan por el carril adecuado. A todos los que se saltan los semáforos en rojo. A los que van en contra dirección. A los listillos que utilizan la acera, haciendo zigzag entre los peatones. A los que no tienen seguro contra terceros. A los que te sorprenden cuando sales del portal de tu casa. A los que aparcan en cualquier lado. A los que se han creído las palabras de algunos munícipes que aseguran que Barcelona es una ciudad para las bicicletas, y han decidido que ésta no es necesariamente una ciudad para los que van caminando. Al margen de todo esto, estoy a favor de que la gente vaya en bicicleta siempre y cuando, además de un respeto global hacia los demás, lleven un timbre o “ring ring” que avise de su presencia a los que van contemplando la vida, al paso y callados.


Creus que ho tens tot per anar segur amb bicicleta?
tant si vas cada dia amb bici,
com si ho fas de tant en tant ...


l'Assegurança de Responsabilitat Civil del BACC...

t'ofereix la possibilitat de moure't segur!



(formulari)
assegura't
més informació sobre l'assegurança

Subscripcions
Crèdits
Si vols rebre períodicament el Ciclo Times, subscriu-te a bacc-ciclotimes: 
Canvia l’adreça on reps el CicloTimes o
Cancel·la la teva subscripció
Coordinació Enric Velo
Equip de Redacció Haritz Ferrando
Diana González
Ermengol Bota
Kim Gili
Artur Arruga
Sònia Flotats
Suport Informàtic: Baldiri Salcedo
Col·laboradors: Tots vosaltres

Si vols que publiquem les teves notícies sobre temes relacionats amb la bicicleta i la mobilitat sostenible, 
escriu a la redacció del CicloTimes
Amb la col·laboració de:
Comissió de Joventut i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Molins de Rei 
Biciclot
Gremi de Comerciants de Bicicletes de Catalunya