Editorial

Que la bicicleta és un vehicle lent, comparativament als vehicles a motor, és un fet assumit pels seus usuaris. Precisament la seva moderada velocitat ens permet gaudir de moltes sensacions que ens perderíem si anéssim més de presa. En canvi la promoció del seu ús, la implantació de mesures que permetin generalitzar-la com a medi de transport i de lleure, no tenen per què anar tant lentament. Tanmateix, la sensació que tenim des de les entitats i les que ens transmeten els usuaris (vegeu l'espai d'opinió) és que anem molt lents o, fins i tot, que restem aturats. Així, la consolidació de la xarxa de carrils bici a Barcelona (i de la resta del viari ciclista de Catalunya) amb un decidit augment de la connectivitat i qualitat de les ciclovies, l'adopció de mesures per evitar els robatoris i de la resta de problemàtiques que frenen actualment als potencials usuaris, es troben una vegada i una altra amb la lentitud administrativa. El discurs polític s’omple de paraules com “sostenibilitat”, però la promoció de la bicicleta com a vehicle sostenible, sembla encara no ser prioritari per la classe política.
     Una bona amiga meva té el costum de posar nom a les seves bicicletes. Jo, després de molt rumiar, he decidit batejar la bici que faig servir per anar per ciutat i d’excursió amb els amics i amigues amb el nom de "Maria". El motiu no és un altre que poder-li cantar la cançó d’en Ricky Martin... “un pasito p’alante, Maria, un pasito p’atrás”. I és que la situació que vivim al nostre país es precisament aquesta. Sobretot després de la publicació al DOGC del Decret 56/2003 pel qual es regulen les activitats fisicoesportives en el medi natural. Encara no tenim una resposta oficial del govern de la Generalitat, ni de les federacions esportives, però el text del Decret és, si més no, força preocupant, ja que tracta la pràctica del ciclisme en BTT i del “cicloturisme” com esports de risc i d'alt impacte sobre el medi natural, exigint als organitzadors de sortides amb bicicleta, els mateixos requeriments que als organitzadors d’esports d’aventura. Així les coses, a partir de l’entrada en vigor del Decret, el 7 de juny de 2003, serà pràcticament inviable que les entitats, clubs i penyes ciclistes, associacions cíviques, ajuntaments, etc., organitzem sortides en bici o bicicletades populars. Esperem que el govern s’ho replantegi i entengui que la bicicleta, per molts plats i corones que porti, no té marxa enrera.

molt bones pedalades!

La Redacció del Ciclo Times

Bici-Notícies

Èxit de la campanya de sensibilització als instituts de Barcelona

Què passaria a la ciutat si tothom anés en cotxe? Com són els carrers de la ciutat? Per què el transport més lent pot ser el més ràpid en ciutat? Com es circula amb bicicleta pels carrers? Aquestes són algunes de les qüestions que plantejava l’exposició interactiva “la bicicleta a la ciutat” del BACC que es va dur a terme per la campanya “Mou-te en bici”, dirigida als estudiants d’ESO de Barcelona i promoguda per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’IMEB, la Direcció d’Esports, la Direcció d’Educació Ambiental i la Comissió Cívica de la Bicicleta.
Més de mil estudiants van assistir de l’11 al 14 de març al Centre Cultural Can Fabra, per participar en aquesta exposició, fer un taller de mecànica de la bicicleta i un itinerari pel districte de St. Andreu, organitzat per Biciclot, a més de provar d’aconseguir una bicicleta de ciutat d’Espai Bici. La campanya es va completar amb una xerrada i un itinerari al voltant de cada centre educatiu. La campanya vol sensibilitzar els estudiants en l’ús de la bicicleta, donar a conèixer un transport que està al seu abast per moure’s de manera ràpida, sana i instruir-los per moure’s amb seguretat.
Des del BACC volem agrair a les següents entitats la seva participació a l’exposició, ja que, amb la seva presència, van contribuir a la promoció de l’ús de la bicicleta: Amics de la Bici, Biciclot, BIKE TECH, Espai Bici, Generalitat de Catalunya, Guàrdia Urbana i Trèvol.

La asociación cicloturista Pedalibre de usuarios de la bicicleta censa las vías ciclistas en la comunidad de Madrid

Juan Merallo – Pedalibre (Madrid)

Pedalibre quiere presentar una iniciativa única, pionera en la Comunidad de Madrid, que permite brindar una información desconocida hasta ahora. En la web de Pedalibre www.pedalibre.org hay un nuevo apartado llamado VIAS CICLISTAS, en el que se ha realizado un Censo de todas las Vías Ciclistas de la Comunidad de Madrid, un arduo trabajo de campo que nos ha llevado a contarlas, medirlas y clasificarlas. Trabajo que sólo una asociación realmente preocupada por la bicicleta como Pedalibre podía hacer, pues las administraciones, tanto estatales, como regionales y locales no han hecho jamás un censo de estas características y tienen un desconocimiento absoluto de estas infraestructuras (que ellos mismos han ejecutado).

En las relaciones que estas administraciones pasaron el pasado mes de julio a la revista Tráfico, para un artículo sobre carriles bici, los datos que facilitaron fueron erróneos En el esperpéntico caso de Madrid, incluso pusieron muchos menos kilómetros de los que en realidad existen, y eso que incluyeron como vías ciclistas terminadas algunas que están todavía en ejecución (como el Anillo Verde Ciclista) y otras cuyas obras ni se han iniciado, amén de tener mal medidos algunos tramos de los ya existentes.

Uno de los mayores intereses de este censo abierto a la web, es la posibilidad de que los propios usuarios van a poder ir notificando las nuevas vías que se creen y los cambios que se observen en las ya existentes, sirviendo de base para un conocimiento absoluto de lo que se tiene en cuanto a infraestructura específica para ciclistas.

A continuación mostramos un resumen de lo que se puede ver en www.pedalibre.org que puede servir como referencia sobre el contenido, si bien aconsejamos visitar dicha dirección para observar con más detalle la información.

total: 182,43 km

1. Aparentemente hay muchos kilómetros de vías ciclistas, pero están tan dispersos unos de otros y son (por tanto, y en la mayor parte de los casos) tan inútiles, que la sensación que tenemos los ciclistas es de que faltan vías para circular en bici por Madrid (se recomienda encarecidamente visitar la web y ver los mapas que hemos colocado, para hacerse una idea a este respecto).
2. La mayor parte de las vías son para uso recreativo (parques y vías interurbanas) y se echan a faltar más infraestructuras que sirvan para desplazarse por la ciudad. En la mayor parte de los parques no eran esenciales estas infraestructuras específicas, puesto que ya era fácil circular en bicicleta por ellas, hubiera sido suficiente (y mucho más barato) la señalización de alguna ruta. Estos gastos se podrían haber dedicado a la creación de las susodichas vías que sirvan para desplazarse en bicicleta por la ciudad, tan necesarias.
3. La distancia media de las vías urbanas es diminuta, lo que habla de su inutilidad para comunicar zonas.

Para cualquier consulta: Teléfono de Pedalibre: 617 523 271 (Juan Merallo)

El Fòrum Universal de les Cultures del 2004 i la Bicicleta

Kim Gili. Redacció

Els projectes que s’estan portant a terme entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs faran canviar radicalment l’anomenat Front Litoral de Barcelona. En aquesta transformació veurem la recuperació litoral d’una zona fins ara molt degradada i deixada que semblava viure oblidada o apartada de la resta de l’àrea metropolitana. Sant Adrià incorporarà un nou port esportiu, un campus universitari, l’esplanada del Fòrum 2004, l’arribada del tramvia, el soterrament de les torres d’alta tensió i la recuperació del riu Besòs, entre altres accions encaminades a la millora d’un entorn paisatgístic pensat per a les persones.

Els usuaris i usuàries de la bicicleta han d’estar d’enhorabona perquè aquests canvis suposaran també una millora en les infrastructures i possibilitats de desplaçament per raons de treball i de lleure molt interessants. En l’apartat dels nous espais verds, un dels atractius del nou Front Litoral de Barcelona – Besòs 2004 serà la creació de nous parcs: el Parc dels Auditoris (7 ha) que serà el pol de molts actes multitudinaris a l’aire lliure; el parc del Litoral Nord-Est (11 ha) que connectarà, mitjançant un passeig, amb el campus universitari i es prolongarà, en l’altre extrem, fins a la desembocadura del Besòs, enllaçant amb el parc fluvial i els carrils bici del Besòs que permeten ja actualment arribar fins a Montcada i Reixac.

Per una altra banda, hi haurà l’espai de l’Esplanada (15 ha) que farà d’epicentre entre la part final de la Diagonal, al costat del mar, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), l’edifici Fòrum, les noves instal•lacions portuàries i el campus universitari. L’accés en bicicleta per poder circular i passejar per aquesta important zona oberta i al costat del mar tindrà, sens dubte, un gran atractiu en el lleure ciclista del ciutadà.

Al costat mateix hi trobarem el nou Front Litoral que guanyarà 700 metres més de noves platges, entre la platja de la Marbella i el riu Besòs. D’aquesta manera es completarà un continu de costa d’ús ciutadà des del Port Vell de Barcelona fins a Montgat. Per descomptat, les facilitats de què es disposarà per passejar amb bicicleta arran de mar serà una de les millors maneres per acostar-se a la moderna zona de banys que s’hi pensa construir o a l’emplaçament del futur zoo marí.

París potencia la bici

Resumen de la noticia publicada por La Vanguardia el 21/2/03

El control férreo de la carga y descarga y la probatura de triciclos eléctricos para el reparto, la inversión a fondo perdido en favor de la bici y la mano dura con la indisciplina de las cuatro ruedas y de las motos son los puntos cardinales de la política del alcalde socialista Bertrand Delanoë. Su lugarteniente, Denis Baupin, en su visita a Barcelona explicó sus iniciativas a ‘La Vanguardia’. Según Baupin, el objetivo de consistorio parisino es conseguir que la bicicleta sirva para toda la semana y no sólo para el ocio. “Por ahora hemos logrado que buses y taxis convivan con las bicis en los nuevos pasillos creados donde antes había coches. Esos carriles segregados no han contribuido a que el tráfico haya disminuido, pero tampoco –precisa Baupin– a que haya aumentado”.

Al igual que le sucede a Barcelona, el aumento de ciclistas en París ha evidenciado la falta de plazas de aparcamiento en los lugares de trabajo y cerca de casa y el estacionamiento seguro en la calle: “Cuando te roban la bici dos o tres veces, al final desistes, Lo que hay que conseguir es un registro para que, en caso de hurto, sea más fácil recuperarlas”. El uso de los triciclos, aún en una fase inicial, puede ser un bálsamo ante “los constantes embotellamientos en la ciudad y el enorme grado de indisciplina de los conductores”. Y no sólo en París, muchos repartidores de Londres de comercio de proximidad acabarán circulando en vehículos ecológicos para evitar pagar las cinco libras de peaje o tener que cargar sus cajas y transportarlas en metro como se ha visto estos días.

El plan antirrobo de bicicletas de Barcelona atascado

Noticia publicada por La Vanguardia el 21/2/03

La puesta en marcha en Barcelona de un plan para combatir los robos de bicicletas –uno de los principales problemas con que se encuentran los usuarios de estos vehículos– avanza a paso de tortuga. Dos medidas propuestas por las entidades pro bici –la creación de un registro de vehículos y la ampliación del número de plazas de aparcamiento vigiladas– siguen atascadas en los despachos municipales. A pesar de que los responsables del Ayuntamiento y las asociaciones mantienen reuniones para tratar el asunto, lo cierto es que, por ahora, hay poco concreto. Discrepancias internas en el gobierno de la ciudad sobre cómo y cuándo aplicar estas y otras medidas están ralentizando su inicio.

Amics de la Bici y Bicicleta Club de Catalunya (BACC) elaboraron el año pasado un programa de protección de bicicletas. “Una propuesta es el registro, que deberá ser una base de datos voluntaria y gratuita –no queremos que de pie a la creación de un impuesto para bicis– que relacione cada bici con su propietario”, explica Hildegard Resinger, de Amics de la Bici. El área de Movilidad ha reservado 32.500 euros para poner en marcha el registro y la Guardia Urbana ha decidido dedicar una persona “full time” para trabajar en este tema. Entre sus funciones está relacionar los vehículos desaparecidos con los que hay en el depósito municipal. Ahora falta conseguir la colaboración de la policía nacional, que por el momento no contabiliza las denuncias por robo de bicis. El coste del funcionamiento del registro sigue en el aire. Y ante la falta de acuerdo sobre quién debe asumirlo, gana enteros la opción de adjudicar la gestión de este servicio a una entidad externa, algo que las asociaciones pro bici rechazan. Las entidades de usuarios creen que el problema de fondo está en la falta de criterios comunes para promover la bicicleta. Por ello, el BACC y Amics de la Bici reclaman la creación de una autoridad dependiente de la alcaldía. “Es un tema que afecta a varias áreas, desde Movilidad y Urbanismo, hasta Medio Ambiente o Deportes, y echamos en falta coordinación en sus actuaciones”, subraya Diana González, del BACC. La Comisión Cívica de la Bicicleta, al ser un foro de debate, no cumple con esta función.

Hay ejemplos de esta falta de criterio. Las reformas de la calle Sants y del paseo Maragall no incluyeron los carriles bici previstos en la red básica, denuncia Resinger. Otras fuentes apuntan a que, desoyendo las recomendaciones de la Comisión Cívica, Vía Pública no ha señalizado sobre la calzada la prioridad de las bicis en una docena de calles de Gràcia. Las dificultades para ampliar el número de plazas de aparcamiento subterráneas es otra muestra. Los 30.000 usuarios que tiene Barcelona diarios sólo cuentan con 400 plazas en parkings públicos.

El carril bici del paseo de Sant Joan conectará Gràcia y la playa

Resumen de la noticia publicada por El Periódico el 1/3/03

El Ayuntamiento de Barcelona ha iniciado recientemente las obras de un nuevo tramo de carril bici en la ciudad, en esta ocasión en el paseo de Sant Joan entre la plaza de Tetuan y el Arc del Triomf. El proyecto resulta especialmente importante porque resuelve dos problemas habituales de la trama existente: por una parte, une trayectos inconexos y, por otra, palia el déficit de carriles que cubren trayectos de dirección mar a montaña (la mayor parte de la red se centra en recorridos transversales). El nuevo carril de Sant Joan se situará junto a la mediana del paseo, igual que ocurre en el trayecto que va de la plaza de Tetuán hasta la Diagonal. Es una fórmula que ha resultado ser especialmente segura para los ciclistas y que, además, no significa reducir el espacio asignado a los peatones.

El nuevo proyecto requerirá una inversión de 291.000 euros (48 millones de pesetas), una cifra en apariencia alta, pero que tiene su razón de ser en la necesidad de abrir una nueva boca de salida en la rotonda central de la plaza de Tetuán.

Convocatoria del I Premio "ConBici " 2003

ConBici – 21/03/03

Con motivo de la celebración del Día Europeo Sin Coches, el lunes 22 de septiembre del 2003, la Coordinadora ConBici convoca, el I premio "ConBici", que tiene por objeto el reconocimiento de la Coordinadora a la labor más destacada en pro de la movilidad sostenible, de acuerdo con las siguientes bases:

1. Candidatos: Podrán optar a este premio personas, colectivos o entidades que se hayan distinguido por la promoción y/o defensa de la Movilidad Sostenible.
2. Presentación de Candidaturas: Las propuestas se materializarán mediante carta dirigida a la Oficina Permanente de ConBici cuya dirección es Pedalibre c/Campomanes, 13, 2º Izda, 28013 Madrid, o correo electrónico a conbici@inicia.es. En dicha propuesta constará:
   - Presentación de la persona, entidad o colectivo.
   - Argumentación sobre la importancia del candidato y repercusiones de su actividad en pro de la Movilidad Sostenible (pueden incluirse publicaciones, dossier de prensa, etc.)
   Las candidaturas pueden presentarse por los propios candidatos o por otras entidades. En igualdad de condiciones se primarán las iniciativas de ciudadanos y ciudadanas frente a las institucionales. Se valorarán positivamente, aunque no solamente, aquellas iniciativas en las que la utilización de la bicicleta como medio de transporte hayan recibido un impulso de importancia.
3. Plazo de Presentación: Las candidaturas deberán de recibirse en la sede de la Oficina Permanente de ConBici cuya dirección es Pedalibre c/Campomanes, 13, 2º Izda, 28013 Madrid antes de las 14 horas del 30 de abril de 2003.
4. Modalidad de Premios: El premio consistirá en una insignia con el logo de ConBici y en un diploma personalizado, como reconocimiento de la labor en pro de la movilidad sostenible.
5. Jurado: Será la asamblea de ConBici que se celebrará el 10 de mayo en Córdoba.
   En el caso de que hubiera un número muy cuantioso de propuestas, el Secretariado de ConBici podría hacer una preselección para llevar a la Asamblea un número de candidatos que permita una valoración adecuada de cada uno de ellos.
6. Entrega de premios: Se procurará hacer la entrega el propio día 22 de septiembre de 2003. Si no se pudiera entregar este día, se buscará otro día que convenga a las partes.

Más plazas de parking para las bicis

Noticia publicada por La Vanguardia el 13/03/2003

El número de plazas de aparcamiento para bicis en los parkings de la empresa municipal SMASSA se ha doblado en dos años. En el 2001 había 330 y en la actualidad son 601. Contando las plazas exteriores en forma de “U” invertida, Barcelona dispone de 3.250. El concejal republicano Jordi Portabella, presidente de la Comissió Cívica de la Bicicleta, explicó ayer la importancia de este aumento teniendo en cuenta que “ya son 30.000 las personas que utilizan a diario la bici para moverse”. En su opinión, “que haya plazas es un elemento imprescindible para integrar la bicicleta en la movilidad sostenible de la ciudad”. En los primeros seis meses del año el uso de este medio de transporte ha aumentado un 20%. Las entidades de usuarios consideran insuficiente el ritmo de creación de nuevas plazas vigiladas. Entre otras medidas, estas asociaciones reclaman más espacio para bicis en lugares de trabajo y en edificios públicos, sobre todo en los centros de enseñanza

V Mercat Universitari de la Bici d'Ocasió

L'associació SenseFums organitza per cinquena vegada consecutiva el Mercat Universitari de la Bici d'Ocasió. L'objectiu d'aquest mercat, segons els seus organitzadors, "és facilitar la compra/venda d'una bicicleta als estudiants i membres del col·lectiu universitari en general". És per això que s'organitza dins del marc universitari, aprofitant la forta demanda  de bicicletes per part dels universitaris i de tots aquells que han decidit que la seva mobilitat serà més sostenible, pràctica, divertida ... El mercat comptarà principalment amb bicicletes de ciutat de segona mà a preus interessants. També s'hi trobaran accessoris pràctics com cadenats antirobatoris, llums, eines, i informació pràctica sobre la bicicleta a la ciutat.

El mercat es celebra durant un únic dia, enguany el dimarts 29 d'abril i romandrà obert de 10 a 18 h. La localització serà diferent d'anys anteriors. Així, el mercat estarà situat a l'edifici de la Universitat de Barcelona a la plaça Universitat. Segons els organitzadors, "l'espai obert que hi ha entre el pati de ciències i el de lletres i al qual s'accedeix també des del vestíbul principal permetrà als possibles compradors provar la bicicleta abans de decidir-se per si comprar-la o no". Per a més informació: Telèfon 933 077 100, o bé info@bacc.info

L'Article

Per què les dones utilitzen menys la bicicleta?

El passat dijous 6 de març, dos dies abans del Dia Internacional de la Dona Treballadora, l’agrupació d’usuaris i usuàries de la bicicleta Amics de la Bici de Barcelona, va organitzar una xerrada–col·loqui sobre l’ús de la bicicleta entre les dones titulat “Dona, la bicicleta també és per a tu”.

Força puntuals i malgrat la minsa presència de gent a la sala per escoltar la conferència, en aquesta ocasió, la sòcia Anna Rius va encapçalar la presentació de tots els convidats a la taula. Ella i la Marga van enumerar algunes de les raons que podien incidir en el nombre baix de dones ciclistes practicants i usuàries de la bici: l’excés d’oferta de sortides organitzades de nivell massa elevat; algunes raons psicològiques i físiques que impedien l’accés fàcil i natural de la dona a aquesta activitat fisicoesportiva de baixa intensitat; la falta de projectes públics i privats per a la promoció de la bicicleta entre el gènere femení al nostre país; la timidesa general entre el col·lectiu femení a fer el ridícul; la poca disposició o nombre d’altres amics i amigues practicants amb qui compartir les sortides i desplaçaments; etc.
Donat l’ampli ventall de causes possibles per justificar aquesta realitat, en Miquel Parramón, ex-ciclista  professional i entrenador, va iniciar la seva exposició. En primer lloc va descriure acuradament l’eficiència de la bicicleta i els saludables beneficis que se’n podien obtenir si es practicava amb certa regularitat. Va dir que a Espanya les dones que fan ús de la bicicleta estan majoritàriament per sobre de la franja d’edat dels 25 anys, sobretot en el grup de dones més madures que superen els 30 anys d’edat, ja que esdevé per elles un estil de vida que aporta bones dosis de salut. En el seu comentari pel fracàs en edats més joves creu que la causa rau en l’absència de campanyes que incideixin més la idea/relació entre bellesa i bici.
A continuació va fer un extens repàs sobre les diferències físiques entre l’home i la dona, sobretot a nivell muscular, esquelètic i del sistema nerviós i reproductor. L’adaptació del tipus de bicicleta a la pràctica femenina del ciclisme (quadre, complements, roba, equip de seguretat...) i l’alimentació van ser els darrers temes tractats. Seguidament se’ns va presentar l’Ann, una dona belga que viu a Barcelona i que utilitza la bicicleta com a transport habitual a la ciutat. Per ella, que és propietària també d’un vehicle a motor, la bicicleta és la més ràpida i versàtil perquè li permet comportar-se com un cotxe i també com una vianant. Una segona raó és que li permet fer esport, sobretot a l’aire lliure. Sense la necessitat d’agafar ni el Metro ni la xarxa de busos, pot desplaçar-se cada dia (un mínim de 5 vegades per setmana) i li resulta molt econòmica i com usuària no produeix cap contaminació que perjudiqui el medi ambient (aire, soroll...).
En parlar del seu país natal, Bèlgica, ens explicà que la majoria de llars tenen una bici o més per persona. Com aquí, molts estudiants es mouen amb bicis velles, dolentes i barates. Pel que fa als robatoris, diu que entre els belgues és un “esport” o pràctica habitual el fet de robar bicicletes entre els usuaris i, per tant, és un acte normal i que no genera cap alarma social. Pel que fa a la utilització la seva apreciació és que no hi ha diferències entre homes i dones a l’hora d’utilitzar-la, ja que tothom està acostumat a fer-ho des de petits. La Marga, una entusiasta cicloturista que fa uns mesos va viatjar amb dos nois durant un mes per Bolívia, també ens exposà el seu punt de vista sobre el per què hi ha tan poques dones fent viatges amb bicicleta. La condició física de la dona n’és la principal causa degut, principalment, a la manca de suficient temps per preparar-se (família, etc.). Ella creu que a les sortides de nivell baix hi van dones amb una mentalitat relaxada, que van a gaudir sense massa esforç i, alhora, tenir una relació social amb els altres.
En canvi, entre els homes, veu que l’esperit competitiu impera més, que hi ha molts “piques”. Creu que la dona ha de canviar, que per entrar en el món del cicloturisme de llargues distàncies ha de planificar-se bé l’entrenament, amb més ànsies de millorar el seu rendiment i la seva competitivitat. Un dels aspectes més importants a considerar durant els viatges amb bici és l’alimentació i la higiene personal. Alhora veu que cal incidir en què la dona perdi la por a la mecànica, ja que ha de ser autosuficient per arreglar-se la seva bici, i també que s’ha de fer un esforç per aprendre a orientar-se geogràficament sense patir tants problemes com la gran majoria.
Finalment, l’Alba i la Neus, dues germanes de Manresa, que viuen l’esport ciclista a nivell esportiu des de la infància. Precisament el fet d’haver crescut dins d’una família on primava molt l’esport va fer que aviat es quedessin enganxades en la pràctica del ciclisme. El progrés tècnic i psicomotriu dels primers anys va passar, a partir dels 17 i 18 anys, a la pràctica més competitiva i exigent del MTB en curses populars i de fons. Des del seu punt de vista, l’ús actual que fan de la bicicleta els serveix com evasió mental i esbargiment físic després del treball i els repercuteix en un estat de salut mental i físic millors, tot i que han patit, com moltes altres dones, alguns aguts estats de mal d’esquena provocats per aquest esport.

Per avançar en l’entrenament i la posta en forma recomanen molta paciència i perseverança, ja que cal adaptar-se progressivament, i que aquest inici pot fer-se amb desplaçaments per la ciutat o per la muntanya. En el tema dels desplaçaments per dins de la ciutat, ens fan saber les seves pors a desplaçar-se amb bicicleta per una ciutat amb tan trànsit com Barcelona, ja que hi veuen molt de risc. També anomenen l’inconvenient de deixar-la en llocs on te la puguin robar; el fet de suar la roba per l’esforç físic a realitzar; l’incomoditat dels seients de bici utilitzats en moltes bicis de ciutat, o l’ús incòmode del casc, tot i ser molt recomanable de dur-lo posat sempre...

La xerrada s’acabà amb un piscolabis per a tots els presents i amb la voluntat de continuar treballant en posar en pràctica plans d’acció futurs que promoguin la bicicleta entre les dones de Catalunya.

Que no te la robin!

Col·loqui sobre com prevenir el robatori de la nostra bicicleta

Amb motiu del constant robatori de bicicletes a la ciutat Comtal, el passat 30 de febrer, Hildegard Ressinger, responsable de seguretat de l’Associació Amics de la Bici (http://www.amicsdelabici.org/) i Dany Milián, responsable de la botiga de bicicletes Cap Problema (http://www.capproblema.com/), van oferir un col·loqui a la seu d’Amics de la Bici sobre com prevenir el robatori de bicicletes, què fer en cas de pèrdua, així de com lligar-la i quin tipus d’encadenat utilitzar.

Registrar la bicicleta La primera en prendre la paraula va ser Hildegard Ressinger, qui va centrar la seva intervenció en explicar com protegir la bicicleta del ulls dels pispes així de com identificar el nostre vehicle per tal de poder demostrar, en qualsevol moment, que ens pertany. Ressinger va emfatitzar la necessitat de personalitzar el vehicle (escrivint  amb un retolador permanent o, encara millor, gravant al xassís de la bicicleta les nostres dades personals i número del nostre D.N.I.) per tal de fer-lo únic i inconfusible, de manera que aquells temptats de robar-lo s’ho repensin dues vegades o, en cas de robatori, ens sigui més fàcil trobar-lo. Un altre aspecte interessant de la ponència de Ressinger va fer referència a la necessitat de documentar la nostra bicicleta per tal de que aquesta disposi de papers per la seva identificació en cas de robatori i per tal de demostrar, davant del cossos policials, que és realment nostra. Ressinger va citar el registre gratuït que s’està perfilant en col·laboració amb la Comissió Cívica de la Bicicleta de Barcelona per tal de crear una base de dades de totes les bicicletes de la ciutat, de manera que aquestes estiguin referenciades i relacionades amb les dades personals del seu propietari.
Certament, alguns dels comerços de la ciutat Comtal ja fa temps que, al vendre una bicicleta, relacionen aquest número amb la factura de venta i les dades personals del comprador o futur propietari. També a la web del BACC es pot trobar un formulari amb tots els paràmetres necessaris per tal d’enregistrar el nostre vehicle correctament. I per evitar que ens la robin? La segona part del col·loqui va anar a càrrec de Dany Milián, responsable de la botiga Cap Problema. Milián va centrar el seu col·loqui en explicar com prevenir els robatoris. En primer lloc va emfatitzar la importància de no deixar la bicicleta massa estona al carrer, sobretot a la nit. Si això no és possible, ja sigui perquè no la podem dur amb nosaltres (bicicleta plegable) o perquè no disposem de cap espai tancat on guardar-la, Milián va recomanar lligar-la sempre en un aparcament de bicicletes, anar-la canviant de lloc freqüentment i disposar d’un bon encadenat (o antirobatori).
Però quin és el millor encadenat? Dany Milián va diferenciar dos tipus d’antirobatoris bàsics: els primaris, que són aquells que van lligats directament a un espai fix i que protegeixen el conjunt de la bicicleta; i dels secundaris, aquells que serveixen per protegir peces concretes del vehicle. Pel que fa als primaris, en primer lloc va citar els articulats, més comunament coneguts com pitons. Són pràctics i poc pesants, però amb una eina de tall, un lladre no triga ni 30 segons en trencar-los, ja sigui per alguna de les articulacions o bé fent saltar la tanca. Un altre tipus d’encadenat primari que va citar és aquell que té forma de “U” i és rígid. Milián va explicar que les “U” poden ser de ferro o de acer. Les d’acer són les més resistents i normalment només poden trencar-se amb una serra elèctrica, difícilment utilitzable al carrer, tot i que l’orador va advertir que actualment ja se’n venen unes amb una bateria que no requereix estar connectat a la xarxa elèctrica durant uns vint minuts, “i amb vint minuts es poden tallar molts encadenats”, va matisar. Tot i així, Dany Milián va recomenar, com a antirobatori primari, aquest tipus d’encadenat, doncs, segons la seva experiència, és el que més dissuadeix al possible lladre.

“I com sé si la “U” que jo tinc és d’acer?”, van preguntar un dels oients. La prova més fiable,  és serrar amb una fulla d’acer i amb molta cura l’encadenat: “Si veiem que el cromat (pintura) salta però a partir d’aquell moment la fulla de tall rellisca, el nostre encadenat és d’acer; si pel contrari, la fulla de tall segueix aprofundint en l’encadenat, és que la “U” que tenim és de ferro”, va explicar Milián. Encadenats secundaris Respecte als antirobatoris secundaris, Milián va parlar del de bloqueig de la roda de darrera, molt utilitzat als països nòrdics però poc aconsellable a Espanya pel poc pes de les bicicletes del país: “Aquest tipus d’encadenat és útil per a bicicletes que pesen entre 17 i 18 quilograms, no menys; doncs és fàcil endur-se-les a pols”. També va mencionar el del cable (pitons minúscules), útil per assegurar el seient o una de les rodes; i les brides de canonades, més rudimentàries però tant o més efectives.

Finalment, les tanques de seguretat per a les dues rodes i el seient, que es venen en packs sencers i utilitzen una clau especial de cinc puntes, van ser les més recomanades del orador com a encadenat secundari: “De moment són molt efectives, doncs la dificultat per obrir-les és massa elevada com per perdi el temps; tot i així, arribarà el dia en que els lladres disposaran d’una clau d’aquest tipus i haurem de trobar un alta sistema”, va matisar el ponent.

Però per a que qualsevol antirobatori funcioni, per més resistent que sigui, és imprescindible saber com lligar la bici al pàrkings bici i, per no perdre el caràcter pedagògic del col·loqui, Dany Milián va finalitzar la seva xerrada mostrant diapositives reals de bicicletes de Barcelona ben lligades i mal lligades. Mai oblideu passar l’encadenat pel quadre de la vostra bicicleta i pel pàrking bici en qüestió. Encara que sembli mentida, hi ha molts que ho obliden!

Breus

Demanen que s'homologuin aparells per dur bicicletes als autobusos

Girona EL PUNT, 8.3.2003

El Consorci de les Vies Verdes de Girona va aprovar ahir en el ple una moció en la qual demana al Departament d'Indústria que homologui un aparell que s’instal·la a la part de darrere dels autobusos per transportar bicicletes. Aquest sistema s'utilitza en molts països europeus i la demanda arriba després del conveni signat amb Teisa que permet que els usuaris carreguin les bicicletes a l'interior dels autobusos. També es va aprovar el pressupost del consorci per al 2003, que és d'uns 48.000 euros.

Sant Quirze del Vallès estrena nou carril bici

Kim Gili – Redacció (Sant Quirze del Vallès)

Aquesta última setmana del mes de febrer s’ha obert al trànsit l’eix viari de la Ronda Arraona després de sis mesos de reforma integral. El resultat d’aquestes llargues obres és que ara la via disposa de vorades amples, carrers més estrets pel pas dels vehicles a motor i una mitjana central molt àmplia totalment ajardinada amb palmeres. S’ha aconseguit racionalitzar l’espai dedicat a l’estacionament i eliminar les barreres arquitectòniques que dificultaven el pas dels vianants i de la gent amb discapacitat física. Una infrastructura important d’aquest vial remodelat ha estat la construcció d’un carril bici de 700 metres de longitud entre el carrer Vila Puig i l’avinguda del Camí del Mas. El carril té una amplada de 1,5 m i està separat del trànsit rodat i de l’espai de carrer destinat als vianants. Esperem que en un futur pròxim tingui continuïtat cap a Sabadell i que els dos municipis es posin d’acord aviat en la construcció d’un carril bici segregat i segur que uneixi les dues poblacions.

Via lliure a la fundació que promourà el 'car sharing'

Resum de la notícia publicada a l’Avui – 21/02/03

La posada en marxa a Catalunya del servei de car sharing o flota de cotxes multiusuari és més a prop després que el govern va autoritzar la constitució de la Fundació Privada Mobilitat Sostenible i Segura, encarregada de promoure'n la implantació. El sistema, que funciona amb èxit en països d'Europa i Nord-Amèrica, busca que els adherits utilitzin més racionalment l'automòbil i facin amb transport públic, amb bicicleta o a peu la majoria de desplaçaments. El sistema, semblant a un lloguer però més àgil i compromès amb l'ecomobiltat, permet que els socis i clients del car sharing disposin d'un cotxe sempre que el necessitin, prèvia reserva per telèfon o Internet, assumint-ne només el cost estricte de l'usdefruit, ja que l'organització s'encarrega de tenir-lo sempre a punt. Els socis, que faran una petita aportació de capital, tindran a més descomptes en els abonaments del transport públic. La PTP calcula que una família pot estalviar 2.500 euros anuals si renuncia al cotxe particular i s'acull a la fórmula de la flota compartida.

ICV-EA organitza una bicicletada per Girona

Resum de la notícia publicada a EL PUNT Girona - 22.2.2003

Iniciativa per Catalunya-Esquerra Alternativa protagonitzaren una nova acció de la campanya participativa Tots els colors de Girona. La passejada amb bicicleta per la ciutat es va iniciar des de la plaça Miquel Santaló, on es va informar d'aquesta iniciativa, a més de realitzar-hi diverses activitats tot el matí. Segons el regidor d'ICV a l'Ajuntament, Joan Olòriz, «la bicicletada és una manera de fer veure a la gent que hi ha alternatives a l'ús del cotxe en els desplaçaments dins la ciutat».

ERC de Palafrugell reclama protegir la connexió entre espais d'interès natural

Resum de la notícia publicada a EL PUNT, 23.2.2003

Protegir la connexió entre els espais verds més importants de Palafrugell -Aigua Xelida, Cap Roig, Sant Sebastià i les Gavarres- i crear un carril bici al costat de l'autovia són algunes de les propostes que va presentar ahir ERC en el debat que va organitzar sobre la defensa del territori. L'alcalcable d'ERC, Carles Ruiz, va apuntar també la necessitat de potenciar la participació i conscienciació ciutadana, fer d'obligat compliment el pla especial d'intervenció en el patrimoni històric i natural, exigir el lliure pas pels camins públics i controlar el creixement urbanístic, coordinant-lo amb els pobles de l'entorn de Palafrugell.

Comencen les obres per millorar la via verda entre Castelló i Empuriabrava

Castelló d'Empúries EL PUNT, 23.2.2003

Les obres de millora de la via verda que connecta Castelló d'Empúries amb Empuriabrava ja han començat. La reforma està finançada pel Ministeri de Medi Ambient - amb 954.000 euros- i preveu condicionar tot aquest camí ja existent de 3,5 quilòmetres i que voreja la Muga. Està previst que s'habilitin nous punts de llum, àrees de pícnic i accessos, i que es col·loqui sauló compactat en la major part del recorregut.

Carril bici a Vilafant.

EL PUNT, 26.2.2003

L'Ajuntament de Vilafant ja ha iniciat les obres per fer un carril bici que connecti el nucli antic amb diverses urbanitzacions. El pressupost és d'uns 510.000 euros i aprofitant les rases que s'han d'obrir també es portarà el gas natural al nucli antic.

L'Hospitalet prendrà espai als cotxes per cedir-lo a vianants, bicis i transport públic

Resum de la notícia publicada a Avui, 27.2.2003

L'Hospitalet de Llobregat limitarà l'ús del cotxe particular per afavorir altres maneres de desplaçar-se més segures, eficients i saludables, com ara el transport públic, la bicicleta i anar a peu. Aquesta és la intenció que hi ha darrere del pacte local per la mobilitat sostenible i segura que van subscriure ahir una quarantena de col·lectius relacionats amb la mobilitat i el medi ambient, empreses i institucions, encapçalades per l'Ajuntament.
     Els firmants del pacte es comprometen a destinar als vianants més superfície i de més qualitat, a banda de facilitar-los els desplaçaments fent més passos a nivell i regulant els semàfors per reduir el temps d'espera a les cruïlles. Les directrius municipals de mobilitat ja preveuen que les voreres tinguin almenys 2,25 metres d'amplada. Els ciclistes també tindran més facilitats: hi haurà una xarxa de carrils protegits del trànsit motoritzat, aparcaments segurs i punts de lloguer. Per pacificar el trànsit i estimular un "ús racional" del cotxe es reduirà la velocitat màxima a 40 km per hora als carrers secundaris i a 20 km per hora als veïnals, a més de potenciar el servei de taxi.

Aficionados al ciclismo limpiaron chapapote en Galicia

Javier García - Amigos del ciclismo, 28.2.2003

El pasado fin de semana tuvo lugar la expedición de aficionados al ciclismo a Galicia. Casi 50 personas, procedentes de todos los lugares de España, desconocidos entre sí, reunidos solamente a través de internet pero unidos por un denominador común, su afición al ciclismo, formaron un grupo de voluntarios para colaborar en las tareas de limpieza de playas dañadas por la marea negra del Prestige. Todos los detalles de este acontecimiento en el amplio reportaje que encontrará las páginas de Amigosdelciclismo.com.

ConBici colabora a reducir el impacto de la legislación colombiana sobre el casco

Resumen de la crónica enviada por Juan Merallo – ConBici, 4.3.2003

Ciclistas de la municipalidad de Bogotá (Colombia) se pusieron en contacto con ConBici para solicitar una carta de apoyo de ante la posible obligatoriedad del uso del casco para ciclistas en Colombia, en el desarrollo que el reglamento, a realizar por el Ministerio de Transportes de aquel país, iba a hacer de una nueva ley. La carta elaborada por Hildegard Resinger, fue expuesta en la reunión que tuvieron los ciclistas bogotanos con los asesores del ministro encargados en esos temas, quienes quedaron bastante convencidos de que el camino que querían seguir no era el correcto. Finalmente, el reglamento dictado por el Ministerio de Transportes ha suavizado un tanto la imperativa ley, dejando manga ancha a los distintos municipios para que decidan si harán obligatorio el casco o no. Municipios como Bogotá (que ha mostrado su agradecimiento a ConBici por las gestiones realizadas) ya ha dicho que no lo hará obligatorio. Como está ocurriendo en España se ha necesitado de un remiendo para suavizar lo que fue un error legislativo, por no escuchar la opinión de los ciclistas desde el principio.

El sector de la bicicleta busca salidas a su estancamiento

Resumen de la noticia publicada por EFE - 10/03/2003

El negocio de las bicicletas en España alcanzó un volumen de ventas el año pasado de cerca de 140 millones de euros, según de la Asociación de Fabricantes de Bicicletas (SEEB). Estos datos son prácticamente idénticos a los registrados en años anteriores, lo que provoca que el sector busque nuevos mercados.
     Otro de los objetivos de la SEEB es conseguir que en España se empiece a considerar a la bicicleta como un medio de transporte, como ya ocurre en países como Holanda, Bélgica o Alemania. En este sentido, Orbea ha llegado a un acuerdo con la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Barcelona y el Ministerio de Ciencia y Tecnología, así como la Fundación Ayuda al Diseño (FAD), para diseñar una bicicleta urbana y que llegue a un mayor sector de la población.

Demanen un itinerari per a bicicletes entre Ribes i Vilafranca

Sant Pere de Ribes EL PUNT, 10.3.2003

Els Amics de la Bici i la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta han proposat a la Generalitat el condicionament d'un itinerari per a vianants i bicicletes entre Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilafranca. La proposta és una al·legació als estudis tècnics del Departament de Política Territorial sobre la reforma de les carreteres C-15B i C-15.

Dissenyadors: es busca una bici postmoderna

Barcelona 20 minuts, 14 de Març 2003

Jungla d’asfalt. Es tracta de buscar un mitjà de transport lleuger, ecològic i pràctic per a l’ambient urbà i que pugui desbancar la clàssica bicicleta. Un concurs per a joves dissenyadors en l’àmbit europeu que organitza l’Any del Disseny 2003. Una remodelació de la bicicleta per a aquests temps que corren, on el petroli sembla que s’ho vol empassar tot. I qui sap, potser milers de xinesos i holandesos ho arribaran a agrair. (N.R.: el plazo de entrega de trabajos finalizó el 21 de marzo).

Una tarjeta de 20 € dará acceso a todo Montjuïc

Resumen de la noticia publicada por El Periódico, 14 de marzo de 2003

Una tarjeta que costará 20 euros (3.328 pesetas) permitirá disfrutar durante un día de la mayoría de las ofertas lúdicas y culturales de la montaña de Montjuïc. El tíquet, que se pondrá a la venta el próximo 12 de abril, fue presentado ayer por alcalde de Barcelona, Joan Clos, en el Museu d'Arqueologia, uno de los centros incluidos en la iniciativa.
     El tíquet permitirá utilizar el trenecito turístico que funciona los fines de semana y los festivos, el teleférico y alquilar una bicicleta, pero no incluye el servicio del autobús de TMB que circula los fines de semana y festivos en Montjuïc. Los museos y lugares que se podrán visitar con la nueva tarjeta son la Fundació Miró y la Mies van der Rohe, el centro CaixaForum, el Poble Espanyol, la Galería Olímpica, el Jardín Botánico, los museos Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Arqueologia, de les Arts Escèniques, Etnològic y Militar. El pase se podrá adquirir en las oficinas de turismo, puntos de información de Montjuïc, en los de alquiler de bicicletas, en los museos y otras instituciones que se han sumado a la iniciativa, en el aeropuerto y en los terminales de ServiCaixa. El precio para los niños de 6 a 12 años será de 10 euros (1.600 pesetas).

Carrils Bici amb Senyals Confusos

Resum de la notícia publicada a
revista RACC Club, Secció Via Directa,  núm. 397, febrer 2003, pàg. 23.

L’actual augment de l’ús de les bicicletes a les ciutats ha obligat els responsables municipals a cercar fórmules per adaptar les calçades i les voreres al trànsit sostenible. Però en alguns casos el codi de circulació no evoluciona de manera idònia. Un soci del RACC usuari de ciclomotor ha denunciat a Via Directa del RACC la confusió del senyal de trànsit R-407 (camí reservat als ciclomotors). El problema és que aquest indicador obliga a ciclos i ciclomotors a circular en exclusiva pel carril senyalitzat i, en alguns casos, a les voreres-bici en les quals la distància entre vianant i ciclomotor és mínima. En alguns trams, com en l’avinguda de la Diagonal de Barcelona, teòricament és obligatori per als ciclomotors i els bicicletes circular exclusivament per la zona de passeig. En mots altres casos s’ha incorporat un rètol que assenyala “excepte ciclomotors” al disc de R-407, de manera que en teoria segueix essent obligatori el pas de les bicicletes i discrecional el dels ciclomotors. Aquesta situació provoca una confusió que normalment se soluciona gràcies al sentit comú dels ciutadans.

Més d'una trentena de ciclistes estrenen una ruta entre Figueres i Roses

Figueres EL PUNT, 23.3.2003

Més d'una trentena de ciclistes van estrenar ahir al matí l'eix cicloturístic entre Figueres i Roses, que té una llargada de 22 quilòmetres. Aquesta nova ruta ha estat impulsada pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà amb la col•laboració dels ajuntaments per on discorre: Figueres, Peralada, Pau, Palau-saverdera i Roses. «Aquest trajecte que inaugurem és l'inici de tota la xarxa de camins rurals que estem condicionant per a bicicletes», va dir el president del consell, Jordi Cabezas, amb referència a projectes de noves rutes com una que resseguirà el curs del riu la Muga. «Els itineraris permetran atreure un turisme de qualitat», va afegir. Per la seva part, l'alcalde de Figueres, Joan Armangué, també va recordar que aquestes iniciatives ajuden a conèixer i difondre els atractius de la comarca.
      El nou eix cicloturístic comença a Figueres, a l'aparcament dels Fossos, i continua per camí asfaltat a Vilatenim, Palol i Vilanova de la Muga, on s'endinsa per camins rurals per Estanyol i Vilaüt i es creua amb una altra ruta ciclista als Aiguamolls. El punt final del recorregut és la Ciutadella de Roses.

El col•lectiu Salvem la Vall d'Hostoles organitza una bicicletada reivindicativa

Resum de la notícia publicada a EL PUNT, 24.3.2003

L'oposició d'alguns veïns contra la construcció del polígon que l'Incasol promou a la Plana, entre Sant Feliu de Pallerols i les Planes d'Hostoles, continua creixent. Un grup de 50 persones van participar ahir en una bicicletada reivindicativa organitzada per la plataforma Conservem la Vall d'Hostoles. Els veïns, que van sortir al matí de les Preses, van anar fins a Girona per mostrar el seu desacord amb el projecte.

Les associacions ciclistes proposen una ruta per unir el Garraf amb l'Alt Penedès

Resum de la notícia publicada a EL PUNT, 24.3.2003

Les organitzacions ciclistes existents a la comarca volen establir un itinerari segur que uneixi el Garraf amb l'Alt Penedès. Així, els Amics de la Bici i la Coordinadora Catalana d'Usuaris de la Bicicleta han proposat a la Direcció General de Carreteres el condicionament d'un itinerari que uniria Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilafranca del Penedès. La proposta va dirigida també als vianants i vol aprofitar els trams que quedin inutilitzables arran de la reforma de les carreteres C-15B entre Sant Pere de Ribes i Canyelles i la C-15 entre Canyelles i Vilafranca del Penedès.

Opinió

Londres y el peaje

CARME SAN MIGUEL – TRIBUNA, La Vanguardia 21/02/2003

Londres acaba de poner en marcha una experiencia singular para reducir el tráfico en el centro de la ciudad. El alcalde Ken Livingstone ha impulsado el establecimiento de una especie de peaje (o “congestion charge”, como lo llaman ellos, que rechazan la etiqueta de “peaje” o “tasa”) para aquellos que deseen acceder en vehículo privado a la zona central de la ciudad (con un horario determinado y con las excepciones establecidas). La medida, que empieza a funcionar después de un amplio proceso de participación popular, persigue reducir los elevados niveles de congestión que se producen (o se producían hasta ahora) cada día en el centro de la capital británica.
    Los responsables de movilidad de las grandes ciudades europeas observamos con interés la evolución de la experiencia de Londres. Todos somos conscientes de que, si no conseguimos reducir el volumen de tráfico, avanzamos hacia el colapso. Sin embargo, la experiencia del peaje de Londres no es aplicable a otras ciudades, como Barcelona, donde es necesario recordar que ya existe un elevado número de peajes en las principales vías de acceso a la ciudad. Barcelona, como otras urbes europeas, ha optado por otras medidas.
    En nuestra ciudad hemos hecho una apuesta clara por incrementar y mejorar el transporte público. No obstante, las conexiones del centro con el entorno metropolitano no son lo óptimas que desearíamos. Aquí, las administraciones responsables deben hacer un importante esfuerzo de planificación e inversión. En este sentido, la aprobación del Plan de Infraestructuras para ampliar el transporte público con actuaciones como la nueva línea 9 del metro o la implantación del tranvía constituye un avance. Otra línea importante de actuación pasa por ganar espacio para el peatón, ya sea a través de la ampliación de aceras, la conversión de calles en zonas peatonales, o limitando el paso de vehículos en ciertas zonas. También potenciamos modos de movilidad sostenible, como es el caso de la bicicleta, los desplazamientos a pie, o el coche compartido.
    Barcelona ha decidido trabajar, asimismo, en eliminar espacio de estacionamiento libre en el centro para destinarlo a cubrir necesidades como la carga y descarga, el estacionamiento de motocicletas, y el estacionamiento limitado de vehículos (zona azul). A través de las zonas azules, conseguimos una rotación de vehículos y una disponibilidad de plazas en zonas de alta demanda de estacionamiento, además de reducir el tráfico hacia el centro en horas punta. El precio de la zona azul actúa como un elemento regulador de la demanda.
    Todas estas medidas las impulsamos en el marco del Pacto por la Movilidad, un foro promovido por el Ayuntamiento que reúne aquellas entidades y asociaciones relacionadas con el transporte y la movilidad en la ciudad. Conseguir una ciudad sostenible, en la que la convivencia entre los diferentes modos de desplazamiento no genere conflictos, es un trabajo de todos.

CARME SAN MIGUEL, concejal de Seguridad y Movilidad. Ayuntamiento de Barcelona

¿Soy el único que tiene la sensación de total abandono como usuario de la vía pública?

Enrique Álvarez – 28.2.2003
Director de Desenvolupament. UPCplus.com. Professor Associat. Centre d'Ergonomia i Prevenció.
Universitat Politècnica de Catalunya

Primero de todo felicitaros por el esfuerzo que estáis realizando por crear consolidar una comunidad cuyo espíritu es promover y usar la bicicleta como medio de transporte sostenible y de ocio. Como usuario habitual de la bici como medio de transporte urbano, me gustaría compartir con vosotros algunas críticas relacionadas con el la postura de Administración en Barcelona (y supongo que de muchos sitios):

• El integrar un medio de transporte nuevo en la ciudad requiere de modificaciones en infraestructuras y organizacionales. En este sentido, el esfuerzo más generalizado está encaminado a determinar con señalización horizontal unas ciclovías, dentro del espacio de circulación motora o bien del espacio peatonal. Este esfuerzo se complementa con el añadido de un semáforo específico con un funcionamiento totalmente síncrono al de los peatones. En su ausencia, se utiliza el espacio peatonal o el de tráfico.

• ¿Realmente no requiere de un mayor acondicionamiento que unas rayas blancas en el suelo?

• Es evidente que las características del medio (velocidad, aceleración, frenada, iluminación, visibilidad, etc), son distintas a las de un peatón y las de un transporte motorizado. ¿Por qué la temporización de los semáforos ha de ser la misma? ¿Por qué las señalizaciones son las mismas?

• Por ser el modo de transporte más lento, cuando la ciclovía se hace dentro del espacio de tráfico urbano, se utiliza el carril de la derecha sin modificar ninguna otra señalización. Es evidente el peligro al que te ves sometido cuando los coches tienen posibilidad de girar a la derecha en un cruce. Lógicamente, es el carril más utilizado por los vehículos que paran para realizar una carga/descarga, lo que nos obliga a invadir los carriles motores...

• Hay mucho ciclista urbano imprudente, por lo que he visto varias veces a un guardia urbano parar al ciclista (supongo que para denunciarlo) al hacer una infracción (saltarse un semáforo). Siempre ha sucedido cuando la ciclovía ocupa espacio peatonal, entonces ¿por qué no denuncian también a los peatones que realizan esa misma infracción? (nunca he visto ningún caso).

• Por último, no entiendo cómo es posible que la ciclovía de c/Diputació, desde Entença a Tarragona, se utilice impunemente como zona de aparcamiento nocturno. ¿quizás hay alguna señal que lo autoriza y que no la he visto?

Bueno, disculpad el desahogo, pero me gustaría saber si soy el único que tiene la sensación de total abandono como usuario de la vía pública.

Atentamente,

Eix Glòries - Pl. Catalunya

Eduard Folch. Barcelona, 21/03/2003

Últimament penso que l'eix que va des de Glòries fins a Pl. Catalunya passant primerament pel carrer Ribes (on el carril esta a mig fer), Avinguda Vilanova, Ronda de Sant Pere, Fontanella i Pl. Catalunya és molt necessari. L'altre dia em va escriure un senyor que es diu Salamero Rodriguez Silvia del departament de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest senyor va llegir una de les propostes reivindicatives que vaig escrivint pels fòrums i em va dir que les enviés al departament de mobilitat. La veritat es que no se si serviria d'alguna cosa...
     La qüestió és que avui he llegit al diari que faran el tram de carril bici que faltava al Passeig de Sant Joan entre Tetuan i Arc de Triomf. Feia falta aquell petit trocet i la meva idea era que l’últim tram del carril-bici just a l'Arc de Triomf es pogués connectar a través d'un petit tros de 100m per l'Avinguda Vilanova amb el del Carrer Ribes. Penso que és essencial establir-hi una connectivitat ja que és una mica liant aquell troç de carrer si vas per calçada i permetria una major seguretat als ciclistes.
    Aquest tram de carril que proposo està projectat a la xarxa bàsica de la bicicleta i penso que podria ser bidireccional. A veure si podeu fer arribar la meva proposta a l'ajuntament... o si de cas, l'escriuria jo aquesta setmana abans de les obres... no se si realment em farien cas, a veure si és possible. L’únic que afecta és a l'aparcament de la banda esquerra del carrer (venint d'arc de triomf) (unes 10 o 12 places potser). Caldria segregar-lo amb una separació per evitar l'estacionament dels vehicles.
    Avui he passat pel que seria el traçat de Glòries - Pl. Catalunya. Realment no costa tant fer el carril fins a la Plaça Catalunya. Potser es que ho veig massa fàcil però fer un carril bidireccional no costaria tant.

Robos de bicicletas

Cartas de los lectores. El Periódico 11 de marzo 2003

Oriol Pons Ribas - Barcelona

Las estadísticas dicen que el hurto o robo de bicis en Barcelona son numerosos. Yo he sufrido dos en cinco meses delante de mi casa, nada menos que en Bruc-Rosselló. Lo das todo por perdido y ni lo denuncias. Entonces lees: "El depósito municipal de Barcelona va a destruir 300 bicicletas no reclamadas". ¡Con la burocracia hemos topado!: "Tiene que ir a la Guardia Urbana de Montjuïc a dar una descripción de la bici", me dicen. Decido ir. "Nosotros le damos el volante para que pase a comprobar si está en el depósito, pero primero debe denunciarlo a la comisaría". Y me indican que hay una en la plaza de Espanya. "Aquí no se hacen denuncias, vaya a la de Creu Coberta". Hay como dos horas de cola y cierran en una hora: "Si quiere, llame al 902... Después pasa y recoge la denuncia". ¡Encima debo pagar un 902! La única solución son pisos y ascensores más grandes para subir la bici a casa.

Petits Anuncis

Mercat de compra / venda

Busco un remolque usado para bebé, o dirección de tienda donde lo vendan nuevo. Por la zona donde vivo, Siles, en el Parque Natural de Cazorla Segura y las Villas, no hay nada. Gracias.
Ramón Aguilar Carrasco ramonrac@jazzfree.com   www.cuatro.net/madretierra

Avantages per als socis del BACC

Engresca't

Observatori de Notícies i Publicitat

Per als que els agrada estar al dia del tot el que passa 
Busquem col·laboradors que llegeixin la premsa habitualment. La tasca consisteix en recollir notícies que apareguin a la premsa, ràdio i televisió que tinguin a veure amb la bicicleta o que surti com a protagonista. 
Si esteu interessats, truqueu al 93 307 71 00 i pregunteu per Diana. o envieu un missatge

Bicis Robades

Campanya de prevenció de robatoris del BACC

• Anuncis publicats anteriorment
• Per a més informació, posat en contacte amb el BACC - Telf. 933077100 - info@bacc.info

Biciteka per Kim Gili

Llibres

El camí dels BONS HOMES

de Berga a Montsegur amb BICICLETA
Autor: Ignasi Besora Torradeflot
Editorial: Edicions Altaïr (Barcelona, abril 2002, 1ª edició) i Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.
Nombre de pàgines: 139
La guia oficial del Camí dels Bons Homes o GR-107 amb bicicleta de muntanya ha estat fruit de l’adaptació del sender que es fa a peu a les característiques de l’excursionisme amb BTT.
Amb un acurat disseny, un format còmode i de butxaca, i uns fulls de ruta il·lustrats amb boniques fotografies, podrem seguir amb aquesta guia els 12 trams en què queda dividida, i que sortint del santuari de Queralt (Berguedà) fa ruta fins al poble/castell de Montsegur (Arièja-França).
Es tracta d’un llibre que no es distreu gens ni mica a parlar-nos del fenomen càtar ni tampoc dóna explicacions geogràfiques i botàniques del Pirineu que travessa de sud a nord, sinó més aviat posa tota la força en la descripció molt acurada i exacta de cada trencall i camí de l’itinerari que s’ha de seguir.
Es tracta, doncs, d’una guia molt ben feta per tal de realitzar amb bicicleta una ruta complicada i altament exigent que, amb poc més de 200 km, fa via cap al zona pirinenca francesa del catarisme.

Sub-web-riments

• SenseFums (Subscripció oberta, no moderat). El fòrum de debat dels sensfumàires.
• MasaCritica (Subscripció oberta, no moderat). Fòrum de debat sobre ciclisme quotidià i mobilitat sostenible, usuaris/àries de la Península Ibèrica i Amèrica Llatina.
• Mou-te en Bici (Subscripció oberta, no moderat) Fòrum de debat sobre ciclisme quotidià a Girona