Una bici aventurera

Austràlia va obrir una aventura destinada a cobrir en bicicleta els set deserts més grans del món. Va ser aquesta passada primavera -abril i maig- i es va traduir en una travessia de dos mesos i gairebé 6.000 km. "Quan vaig tornar -explica el Sergi-, vaig agafar la bici i la vaig desar, sense posar-hi oli ni res. Tenia ganes de córrer, nedar, anar a la platja, fer caiac o el que fos... La bici la volia deixar aparcada". Ara, però, han passat uns mesos i aquest barceloní, de professió periodista i fotògraf free lance i de vocació aventurer, ja enyora les dues rodes. El desert d'Atacama, situat al nord de Xile i un dels indrets més secs del planeta, és el seu pròxim objectiu.

El nou repte supera, en temps i quilòmetres, l'aventura australiana, però una cosa és el que s'ha programat a priori damunt d'un mapa i una altra el que el Sergi es trobi sobre el terreny. "Damunt el paper et muntes un itinerari, però després acostuma a variar força", explica. "Però com que no es tracta de cap cursa -afegeix-, el millor és arribar-hi, anar fent i disfrutar". I és que en el cas d'aquest barceloní de 29 anys, la travessia no es queda només en el vessant esportiu, sinó que també en té un altre de professional i d'enriquiment personal: "A banda del paisatge, el millor d'aquests viatges és el contacte amb la gent i una altra cultura. I això també ho puc aprofitar com a periodista".

Per exemple, un dels reportatges que li agradaria fer seria una mena de retrat de família de la gent que, com ell, viatja pel món en bicicleta. "Jo no sóc ningú especial, de cicloturistes n'hi ha més que no sembla", explica. "A Austràlia -segueix- vaig començar a fer el retrat d'algun cicloturista que em trobava pel camí i ara, a Sud-amèrica, voldria continuar. És un reportatge que m'agradaria fer, agafar un cicloturista japonès, un nord-americà, un africà... Fa uns anys, al Marroc, en vaig conèixer un que feia cicloturisme en cadira de rodes".

Sigui com sigui, al Sergi Fernández de ben segur que no li faltaran experiències per explicar del nou viatge per Sud-amèrica: "Des de Barcelona viatjaré fins a Buenos Aires, des d'on agafaré un altre avió fins a Ushuaia, una localitat que està molt lluny de tot. Des d'allà pujaré la carretera austral fins a Santiago i després travessaré el desert d'Atacama. Segons com estigui la situació política i social a Bolívia, arribaré o no fins a La Paz, però en qualsevol cas sí que m'agradaria entrar fins el salar d'Uyuni, que és al sud del país". "En aquesta zona -continua-, també hi ha una sèrie de cims, que són volcans d'una alçada de més de 6.000 metres i estan situats al mig del desert, i que intentaré fer. Això sí, a peu. Pujar-ne un que es diu Ojos del Salado seria posar la cirereta al pastís".

Una travessia com aquesta requereix preparació i, si bé el Sergi reconeix que, "per problemes de feina i preparatius", últimament no ha pogut entrenar gaire, sí que té un gran aliat en la seva afició de sempre per l'esport. "Segur que la primera setmana patiré força per fer 100 km al dia, però a la segona ja aniré agafant el ritme -explica-. En aquesta expedició potser el més complicat serà el tema de l'alçada, però com que començaré a nivell del mar i al principi els Andes són baixos i les carreteres i pistes estan, com a molt, a uns 2.000 metres, l'adaptació serà progressiva i no crec que em costi gaire aclimatar-me".

El que també és important en una expedició de tal duresa és l'equipatge. Cal dur únicament allò que sigui estrictament necessari: "L'equipatge ha de ser molt auster. Per sort, la roba d'avui en dia ocupa poc i abriga molt... Però també has de comptar amb la tenda de càmping, que pot pesar entre 2 i 3 quilos, i el sac de dormir, que en pesarà 2 més i al ser de ploma ocupa gairebé una alforja sencera de la bici". "A Santiago, just abans del desert -afegeix-, hauré de comprar un carro especial per a la bici que em servirà per portar, ben bé, uns 30 litres d'aigua. Això és un pes afegit i per aquesta raó a la bici hi has de dur el mínim possible".

Per tot plegat, el Sergi compta amb un ajut econòmic de Top Cable, una empresa catalana dedicada a la comercialització de cables elèctrics, que li finança part del viatge. La resta és cosa seva: "Des que vaig tornar d'Austràlia he estat treballant al màxim de cara a aquest nou viatge". Algunes marques col•laboren també amb el projecte cedint-li part de l'equip necessari, com ara bici, ulleres i botes de muntanya, vambes, roba...

El Sergi no sap del cert si després d'Atacama podrà continuar amb el seu particular repte -"per començar dependrà que l'espònsor segueixi confiant en mi", diu-, però en cas que sigui així, hi posa data: "M'agradaria acabar en un parell d'anys". "Abans de fer els 40", afegeix en to de broma.