Editorial

Enguany el Pare Noel s’ha portat bé amb els ciclistes, serà que hem fet bondat i ens mereixem quelcom més del que hem rebut fins ara. Així el 23 de desembre (també es podria dir que ens ha tocat la grossa) va sortit publicat al BOE el nou “Reglamento General de Circulación” les novetats del qual de ben segur heu rebut a casa vostra gentilesa de la DGT. Els que hi treballem en el tema de la seguretat viària dels ciclistes, de fa temps, que reclamem com a eixos bàsics, millors infrastructures, una normativa de trànsit que ens protegeixi i més educació i formació viària. Amb el nou Reglament, que desenvolupa la reforma de la Llei de Trànsit que va entrar en vigor el passat gener de 2002, hem fet un gran avenç. Un tema capdal és la regulació de la preferència de pas i els avançaments als ciclistes i l’obligació de reduir la velocitat en presència d’aquestos. Caldrà però, que tots els conductors d’automòbil coneguin i respectin la nova normativa per què sigui realment efectiva en la disminució dels accidents. Resta molt per fer en matèria normativa, però el primer pas és sempre important i pot significar que després en vinguin d’altres. També és veritat que la imposició de l’ús del casc en vies interurbanes és un pas enrera pel que significa de desmotivador en l’ús de la bici i la imatge que transmet en quant a que circular en bici és perillós, tal com s’ha demostrat en altres països on el cas és obligatori.

Un altre faceta important en l’augment de la seguretat dels ciclistes és la adequació de les vies al trànsit compartit de bicicletes i automòbils i la creació de vies exclusives o exemptes de trànsit motoritzat. En aquest sentit, són molts els nous projectes i realitzacions que anem publicant mes rera mes. I en volem destacar la iniciativa de la Diputació de Girona de fer vials ciclistes paral•lels a les carreteres de la seva titularitat, iniciativa que voldríem estudiessin també altres diputacions catalanes, la Generalitat i l’Estat Espanyol. És clar que en un món ideal, allà on tots i totes respectéssim les normatives de trànsit i conduíssim amb prudència no seria necessari segregar el trànsit ciclista dels vehicles motoritzats, però com que això no és així l’alternativa de segregar per protegir al més dèbil és un mal menor que cal assumir.

I precisament, com que amb les noves normatives no hi ha prou i la creació d’infrastructures és cara i lenta, cal incidir en el tercer aspecte més important en la seguretat viària, l’educació i la formació. Educació i formació viàries que han d’anar dirigides tant als conductors de vehicles a motor com als ciclistes mateixos. En aquest sentint volem destacar la iniciativa del BACC en fer cursos de circulació per ciutat. Saber circular correctament, fer-ho amb destresa i confiança, aprenent també trucs de circulació defensiva i quines són les vies més segures, faran que els ciclistes es desenvolupin per entre el trànsit motoritzat amb més seguretat. Però, ja sé el que esteu pensant, són els conductors de vehicles a motor els que generen el risc i els que tenen major responsabilitat a l’hora d’evitar l’accident i les seves conseqüències. Es cert. Per això entre tots plegats hem d’escriure una carta al Reis i demanar als responsables de trànsit, tant a nivell estatal com autonòmic, que l’any 2004 ens porti campanyes de seguretat viària destinades a fomentar el respecte cap als ciclistes, sobretot en el que fa a preferències de pas i avançaments. Perquè 1,5 metres, no és demanar massa, de distància de seguretat ens pot salvar la vida.

Que l’any 2004 pedaleu força i que no haguem de lamentar, com a l’any 2003, més víctimes mortals a les nostres carreteres.

Molt bones pedalades!

La redacció del Ciclo Times