Opinió

Infraestructures per a bicicletes a Sabadell?

Com a membre del col.lectiu “Atenció Bici”, voldria aportar algunes reflexions a l’article “Infraestructures per a bicicletes” signat per Andreas Wismeijer (D.S. 10-10-03, CicloTimes octubre 2003).

Que estem en una ciutat on impera una cultura motoritzada impulsada des de tots els mitjans de comunicació? Totalment d’acord. Que els nostres dirigents han apostat molt poc per potenciar el transport públic? És obvi. En els últims decennis les carreteres han sofert grans canvis, sigui de millora o de traçats nous. Què s’ha fet per la millora i ampliació de les vies fèrries en els darrers anys? Com funcionen els autobusos a les hores punta? (Moltes vegades ni t’obren la porta de plens que van, canvien la freqüència quan acaba el període escolar, etc.)

Ens hem acostumat a dependre del nostre vehicle privat per a tot tipus de desplaçament i les conseqüències les estem patint amb una saturació de vehicles. Tinc amics que treballen a la comarca del Vallès i des de Sabadell no disposen de cap transport públic eficient per deixar el cotxe a casa. Les institucions no han afavorit una millora del transport públic i tot plegat ha contribuït a l’actual cultura del cotxe.

Si la nostra ciutat tingués una xarxa segura i ben senyalitzada de carrils bici, aquest 70% de desplaçaments amb cotxe que es fan per la ciutat en trams que no superen els dos quilòmetres, es podrien fer amb bicicleta.

Afirma l’autor de l’article que “tot i utilitzar els carrils bici, el perill és a tot arreu...”. Caldria analitzar la situació d’aquests carrils. Molts d’ells han estat mal dissenyats, envaint espais dels vianants i posant en perill la seguretat de ciclistes i de persones (La Concòrdia). Altres han estat totalment abandonats amb el desconcert que això provoca tant en els ciclistes com en els conductors. Encara queda algun senyal de perill carril-bici, però aquest no existeix (c. Fontanella cantonada c. Comerç).

Mai serà una mala destinació de recursos, invertir en infraestructures per bicis. A mida que tinguem carrils més segurs, ben dissenyats i senyalitzats, connectats entre ells per una xarxa que a la vegada comuniqui amb els serveis més bàsics de la ciutat, aconseguirem que la presència de la bicicleta sigui més activa a la ciutat i que la resta de ciutadans tingui una major sensibilitat per aquest col.lectiu.

Sense una política que aposti per l’ús de la bici, no aconseguirem més usuaris ni podrem animar a agafar la bici i deixar el cotxe. Sé de gent que no gosa agafar-la per por del trànsit. Potser s’animarien a agafar-la i comprovarien les qualitats i avantatges que té: pràctica, econòmica, silenciosa.

L’autor de l’article manifesta: “La majoria d’adolescents sabadellencs quan fan 18 anys canvien la moto pel cotxe propi i que les bicis pràcticament no existeixen en aquest procés de desenvolupament”. Donada la situació del trànsit i les condicions en què ens trobem els ciclistes, no ens ha d’estranyar.

Malgrat aquesta situació hi ha un col.lectiu de joves que utilitza sovint la bici per fer els desplaçaments per ciutat i que caldria no deixar perdre. Seria una manca de responsabilitat per part de tots. De tota manera, és l’Ajuntament l’entitat que pot afavorir l’ús de la bici? Jo crec que sí.