Opinió

Vull anar a treballar en bici

Fa poc que he començat a treballar al centre de Badalona. Jo visc a Sant Crist i baixar em suposa uns 20 minuts caminant. No és gaire, però hi ha una manera més ràpida i més divertida, anar en bici. La pega és que també és una de les més perilloses. No només pel risc que es corre movent-te per una ciutat molt transitada, sinó també per la inseguretat de deixa la bici un cop has arribat al destí.

Avui dia, la importància es mesura amb el nombre de lletres o que apareix en pantalla quan prems el retorn del teclat en el Google. Deu! Deu os hi surten quan li demanes pels robatoris de bicicletes. Amb tot, què has de fer? Deixar la bici a casa? Doncs no, tot i així encara vull anar a la feina en bici i no crec que sigui demanar massa que hi hagi més pàrquings bici a Badalona. Encara n'hi ha molt pocs i els que hi ha estan majoritàriament buits. N'hi ha un a la plaça de la Vila. No se m'acut un lloc millor per instal•lar-lo: hi ha prou espai, és un lloc concorregut i a més donem la possibilitat als qui treballem a l'Ajuntament de ser coherents amb el que proclamem.

Perquè després no ens donin excuses lamentables com les de l'alcalde Clos en la seva peculiar manera de celebrar l'últim Dia sense Cotxes. Però està massa buit. El fumador sent una profunda admiració pel qui ho ha deixat. I encara que alguns ho fem pel qui deixa el cotxe i fa servir el bus o la bici, la majoria sent incomprensió. Per què? Perquè en el cas del fumador la persona sí que sent que sense tabac es viu millor.

Cal educar en la cultura de la sostenibilitat i per això és necessari una aposta en ferm a favor de models de mobilitat alternatius. Potser el camí per educar en la cultura de la sostenibilitat no significa invertir en el transport privat i sí en el públic. Així que potser no calen més pàrquings de cotxes i sí de bicicletes.