Opinió

Els trixis

S’acosta la data assenyalada perquè l'Ajuntament de Barcelona decideixi què fer amb els trixis, els tricicles turístics. El dia 24 d'octubre es complirà el mig any de la seva implantació en període de prova. Ara, l'Ajuntament ha de rumiar amb calma si l'experiència ha valgut la pena i atorga el permís per continuar amb el projecte. Des d'aquí demanem que no solament renovin les llicències sinó que es plantegin seriosament d'ampliar-ne l'ús.

Les estadístiques disponibles són totes favorables. Segons un dels amos de la companyia a Espanya, Gerald Caspari, els condueixen joves especialment seleccionats per la seva sensibilitat per la temàtica ecològica. En el fons, el que els fa més interessants és que són simpàtics, que no porten ràdio i per tant no t'obliguen a escoltar la COPE i que, com que han de concentrar-se en els pedals, tens l'avantatge que, si tu no vols, no et donen conversa. Tanmateix, tota la simpatia que desperten podria acabar de cop si l'ampliació del seu recorregut no es fa d'acord amb una planificació molt acurada. Fins ara, els tricicles només poden dur passatgers entre Colom i la Mar Bella.

El projecte és que puguin arribar fins a les zones més turístiques. En casos de circuits tancats, com és ara Ciutat Vella, amb zones pràcticament tancades al trànsit, no hi ha problema. I la visió gairebé oriental del rickshaw avançant lentament entre multitud de xinesos podria veure's repetida a Barcelona: ¿S'imaginen el trixi de disseny, amb el seu xassís de plàstic lleuger, obrint-se pas amb penes i treballs pel carrer de la Portaferrissa ple a vessar? Per què no? Ara bé, dur els turistes o passejants fins a la Sagrada Família seria una altra qüestió. Fins i tot en cas que es fessin servir els carrils bici, les vegades en què els trixis haurien de deixar-los per esquivar una camioneta de repartiment o un cotxe mal aparcat farien del passeig una gimcana força perillosa. Si no van pel carril bici, encara pitjor, esclar. Hi ha un fet molt espectacular que ha tingut lloc a Londres en aquests darrers temps. Ja saben que d'ençà que s'ha establert el peatge a la capital britànica, el trànsit al centre ha baixat més d'un vint per cent. L'àrea regulada per peatge és bastant gran. És equivalent, així a ull, a la que l'Ajuntament tanca per Nadal a Barcelona. Doncs bé, la gran diferència, a part del descens de trànsit rodat (amb el descens de soroll ambiental, fums, nervis, etc.) és la proliferació de tricicles. Ja n'hi havia, però s'han multiplicat. De cop i volta, el centre de Londres s'ha omplert de tricicles. No són tan macos com els de Barcelona -de fet ells els anomenen rickshaws-, però fa goig de veure, a la porta dels teatres, dels museus, dels llocs més turístics, de dia o de nit, tota una filera de tricicles esperant la gent que surt dels espectacles o de fer les seves visites. Però el més espectacular és que no tenen carril propi. Van pel carrer al costat dels cotxes i dels autobusos. La davallada del trànsit fa que la ciutat pugui assumir aquests vehicles lents. En comptes de cobrar per quilòmetre, com aquí (1,5 euros, amb descompte per als petits), cobren per temps (40 lliures l'hora). És lògic: a Londres s'han de barallar amb el trànsit, fan la competència als taxis i no poden preveure quant durarà el trajecte. I el temps és or. A Barcelona, contràriament, com que no hi ha obstacles i a més el servei és per passejar, el temps és una qüestió secundària.

A Londres, el servei ja té una certa solera. Hi ha rutes turístiques llargues ben elaborades on el conductor, a més, fa de guia turístic. Existeixen associacions de conductors de rickshaw per defensar els seus interessos i hi ha diverses companyies que es fan la competència. Però el més important de tot, el que impressiona el visitant ocasional de Londres, és que els automobilistes, en general, tenen una paciència monumental amb les corrues de rickshaws que ocupen un carril del carrer (de vegades, l'únic).

Imaginem que aquesta actitud ve provocada perquè l'inconvenient que suposen els tricicles es compensa de llarg amb la nova situació derivada del descens de trànsit a causa del peatge.

Demanar aquesta paciència a Barcelona, ara per ara, sembla del tot impossible. Que l'Ajuntament, doncs, renovi la llicència als nostres trixis, que s'ho mereixen. I si pot ser, sense pressionar, déu nos en guard!, que els recordi amablement, cordialment, si cal convidant-los a una copa perquè no s'enfadin, que estan fora de la llei ja que incompleixen de dalt a baix una de les lleis del país on fan negoci, la de normalització lingüística.