Prevenció d’accidents a la Plaça Tetuan
Artur Arruga – Redacció 15/10/2003

Un enllaç llargament esperat per gran part dels ciclistes de Barcelona ha estat el de Plaça Tetuan a Arc de Triomf. Cal felicitar l’Ajuntament ja que aquest petit tram permet enllaçar des de Travessera de Gràcia fins el Parc de la Ciutadella, i tots els trams que d’aquest Parc en surten. A més permet apropar-se a l’estació d’Arc de Triomf on hom pot accedir a Rodalies de Renfe amb les línies C1,C3 i C4 i a la línia 1 del Metro, alternativa descongestionadora de l’estació de Plaça de Catalunya en aquestes línies. L’encert de la mesura es pot veure d’una sencilla ullada ja que sempre s’hi trobaran un bon grapat de ciclistes circulant-hi amunt o avall.

Cal, però esperonar l’Ajuntament a portar un ritme més seguit de posada en marxa de nous carrils-bici, doncs encara en falten molts dels previstos en el mapa que agraïm i ens ofereix l’Ajuntament. Estem pendents de tots aquells que permetin anar d’un extrem a altre de la ciutat, de Collserola a mar, del Besós al Llobregat, de Nous Barris a Zona Franca, de Pedralbes a S. Adrià ... I en aquest sentit desitjem la continuació del carrill-bici del Passeig de S. Joan fins a Collserola per a poder lligar muntanya i mar, al mateix temps que es serveix els desitjos dels nombrosos ciclistes de la zona de Gràcia, Vallcarca i Vall d’Hebró, desprovistos de carrils-bici en aquests indrets de la ciutat.

Al comentar aquest nou carril-bici no vull analitzar ara el tradicional i conegut problema dels carrils-bici centrals sense separació adient dels carrils destinats a les motos i cotxes. Em vull fixar en el problema dels semàfors de sortida de la zona central de la Plaça Tetuan, on ha estat col·locat el monument al Dr. Robert, originàriament a la Plaça Universitat.

Els 3 pals semafòrics existents, amb llums per a peatons i ciclistes estan col·locats a uns 8-10 metres de la sortida de l’esmentada zona central de la plaça i de fet de forma força frontal. Potser a uns 315º el que barra o dona sortida cap amunt del Passeig de S. Joan. En aquest aspecte els tècnics de circulació de l’Ajuntament suposso que hauran complert bé tota la normativa. Però jo diria que cal tenir present, a més, que aquesta plaça està totalment tancada per un mur que no permet gens la visibilitat lateral des de dins i, per tant, des de la tranquil·litat de la plaça, una calma, una despreocupació que envaieix el nostre esperit, no es fàcil la transició al remolí vertiginós dels carrils immediats a tocar arran mateix del mur. I és precissament just immediatament després de les 3 sortides per on circulen els vehicles que segueixen la Gran Via de les Corts Catalanes. Normalment van amb molta rapidesa, voltejant el mur de la plaça, i per tant també ells tenen molt poca visibilitat per evitar atropellar a algun menut, algun ciclista o sencillament alguna persona despistada que surti de la zona tancada de la plaça ni que sigui una mica. N´hi ha prou que surti un troç de roda per a ser emportat amb ella.

Potser evitariem alguns accidents repetint els semàfors a l’interior de la plaça, tocant a les sortides. Tothom s’hi fixaria bé, i seria més segur que no adonar-se’n d’un pal a uns 8-10 metres en mig d’una zona que uns instants sembla buida i no veus a ningú per cap costat però, pocs segons després, una doble filera de cotxes i autobusos, ben embalats i que no poden veure res et deixen estirat per terra.