Juliol-Agost de 2003
Butlletí electrònic de notícies
editat per Bicicleta Club de Catalunya - BACC Verneda 18. 08018 Barcelona. Tel. i Fax. 93 307 71 00 ciclotimes@bacc.info
| Època II. Nº19-20 Juliol-Agost de 2003 |
Ciclo Times | |
Butlletí electrònic de notícieseditat per Bicicleta Club de Catalunya - BACC Verneda 18. 08018 Barcelona. Tel. i Fax. 93 307 71 00 ciclotimes@bacc.info | ||
Viatge al país Càtar i Camí de Sant Jaume en França (agost 2002)
|
|
Això de “fer” el camí de Sant Jaume, darrerament s’ha convertit en un punt d’arrancada per que molta gent en aquest país s’inicií en el mon dels viatges en bicicleta i podem descobrir en nosaltres mateixos una enorme capacitat d’autosuficiència que ens ajuda a superar els entrebancs i dificultats que segurament ens trobarem. A més estimula el sistema immunològic del cos humà, ja que al variar constantment (però de forma pausada) de territori, serveix per augmentar les defenses de l’organisme. En l’edat mitjana ja es podia constatar que els frares que anaven de convent en convent i d’altres viatgers (comerciants, joglars, etc.) tenien una esperança de vida superior a la resta d’habitants (naturalment si sobrevivien a accidents o a les partides de bandits). L’anomenat camí francès està molt ben organitzat gràcies a la xarxa d’albergs i refugis per a peregrins que patrocinen les diferents comunitats autònomes, només té una dificultat, que en el mes d’agost es troba saturat com més endavant explicaré una anècdota que vam viure en la darrera etapa d’aquest viatge. En la que es considera una de les primeres guies de viatge redactada pel monjo Aimeric Picaud, s’estableix que l’inici de l’esmentat camí francès arranca de la localitat de Le Puy en Velay (entre el riu Roine i el massís central, molt a prop del naixement del riu Loire), aquí s’apleguen peregrins que venen de Suissa i Itàlia, via Lyon i Saint Etienne. La primera intenció era fer tot el trajecte (aprox. 850 km) entre Le Puy i Pamplona, però la nostra llicència només ens permetia disposar de 6 dies (coses del matrimoni). Així que vam optar per iniciar el recorregut en Carcassonne i enllaçar el camí de Sant Jaume a Moissac i des d’aquest punt seguir el GR 65 fins Saint Jean Pied de Port al país vasc francès. Les informacions sobre l’allotjament en França ho vaig trobar en la web: //membres.lycos.fr/compostelle/hebergem.htm (departaments TARN ET GARONNE / GERS / PYRÉNÉES ATLANTIQUES) o bé en la www.gr-infos.com Proveïts de la credencial de peregrí, que es pot obtenir a l’oficina que els amics del camí de Sant Jaume tenen al centre cívic d’Hostafranchs (prop del parc de l’Espanya Industrial), es reuneixen els dimecres de 20 a 22 h. i alguns mapes grocs Michelin (molt ben indicats i que inclouen les petites carreteres i camins comarcals, es poden adquirir sense problemes en grans superfícies, estancs, gasolineres, etc. de França) iniciem el viatge, el meu company Josep de Blanes (professor de secundària) i jo mateix. 4 d’agost (diumenge) STA. SUSANNA - CARCASSONNE - HAUTPOUL: Arribar a Carcassonne des de Barcelona és molt fàcil: teniu un tren que diàriament (l’estiu) surt de Sants a les 6.50 amb arribada a Cerbére a les 9,18 on s’enllaça amb un TER (Train express regional) que surt a les 10,27 i arriba a les 12,45 a Carcassonne, aquí teniu el temps just de segellar la credencial a l’oficina d’informació turística situada en un parc front l’estació de trens i al costat d’una de les recloses del Canal du Midí (tanquen a les 13 h.), ja que la catedral i varies esglésies eren tancades a aquesta hora. |
 |
|
Val la pena visitar la ciutadella i menjar el típic plat de la regió “cassoulet” (una mena d’estofat de mongetes i carn d’ànec molt elaborat) en algun dels restaurants ubicats en la plaça central del recinte emmurallat. |
 |
|
Com que era diumenge i aquest indret podria estar saturat de turistes vam optar per agafar la carretera D-118 que voreja el canal (a l’esquerra segons sortiu de l’estació) en direcció Mazamet, Castres, Albi. En 1 km. trobeu un pont i en aquest punt podeu circular pel camí de sirga fins passat una resclosa doble on teniu una font i dues taules que permet descansar i menjar per si porteu queviures. Un cop reposades energies seguiu uns 500 m. pel mateix camí de sirga fins un pont a l’esquerra i torneu a recuperar la carretera fins una gran rotonda. Aquí heu de prendre la segona a la dreta (D-201) en direcció a Conques-sur-Orbiel (posteriorment D-101) direcció Lastours, Más i Miraval-Cabardés, així gaudireu d’una ruta més tranquil•la per petits pobles de muntanya, que era la que enllaçava la capital medieval amb els llogarets de l’anomenada “Muntanya Negra”, posteriorment en el període napoleònic es va construir la D-118 per travessar més directament aquesta cadena de muntanyes i actualment suporta la major part del trànsit de vehicles. |
 |
| Els primers km. són bastant plans entre vinyes de denominació d’origen “minervois” i a partir de Conques i tot seguint les gorges del riu Orbiel la pendent ja es comença a notar encara que molt suaument per arribar a Lastours on veureu als turons per sobra de la vila les ruïnes dels quatre castells. Només s’hi pot pujar a peu (previ pagament d’entrada al camí que hi dona accés). Si fa calor no us ha de preocupar ja que entre Lastours i Miraval trobareu nombroses fonts al peu de la carretera. En Mas-Cabardés podeu segellar també la credencial en l’oficina d’informació que veureu de passada i a partir d’aquest punt ja nou deixareu de pujar durant 10 km. la carretera està envoltada d’un bosc força frondós fins retrobar de nou la D-118, gireu a la dreta i tot pujant encara que suaument, al cap d’uns 3 o 4 km. està el límit entre els departaments de l’Aude i el Tarn i també coincideix amb la divisòria de les conques atlàntica i mediterrània, des d’aquest punt tot baixada cap a Mazamet, al cap d’uns 8 o 10 km. a l’esquerra està l’accés a l’embassament del Montagnés (una pujadeta d’uns 300 m. per arribar a un llac artificial que serveix de platja improvisada i bonica zona d’esbarjo pels habitants d’aquesta comarca). Retorneu a la D-118 i tot baixant 10 km. més fins un trencant a la dreta (compte a la brusquedat del gir) que anuncia al cap de 1,5 km. el poble medieval d'Hautpoul, que es pot distingir per l’efígie d’una Mare de Deu situada al damunt d’una roca de granit que serveix de punt d’observació privilegiat), coincidia que els dies 3 i 4 feien una festa medieval amb moltes activitats per a tothom relacionades amb aquell temps. |
 |
|
En aquesta població he passat les meves vacances cada any des de era petit, donat que els meus avis, com molta població d’arreu d’Espanya hi van arribar en els anys 20 i posteriorment en finalitzar la guerra civil també s’hi van afegir alguns refugiats (no molts, ja que la majoria ho van fer al Rosselló o a la zona de Toulouse). Tot l’entorn de Mazamet va rebre un fort impuls comercial al iniciar-se el segle XX gràcies a la indústria relacionada amb les pells de xai. Arribaven d’Argentina o Austràlia i aquí les tractaven per destinar-les a la confecció o separaven cuir i llana per diferents utilitzacions. Recordo haver visitat algunes de les fàbriques que actualment o s’han reconvertit o estan en ruïnes i realment era un treball molt dur pels obrers ja que constantment estaven en contacte amb l’aigua que servia per rentar i altres processos (els rius d’aquesta zona devien de tenir un índex de contaminació inimaginable a causa de la gran quantitat de productes químics utilitzats) i us puc assegurar que els hiverns en aquestes contrades són llargs i molt freds. En aquest punt i després de fer uns 60 km. des de Carcassonne vam sopar i dormir a casa del meu oncle, no obstant existeix un Gíte d’Etape en Mazamet (Tel. de contacte 33.563.61.27.07) 5 d’agost (dilluns) HAUTPOUL - MOISSAC: En aquest dia iniciem l’etapa més llarga que hem fet en tots els viatges (165 km.). Sortim d’Hautpoul a les 8 del matí travessem la vila (té la particularitat que només amb un vehicle molt curt es pot circular enre la “ville haute” i la “ville basse” uns 400 m. de baixada al 15 % i 7 o 8 revolts de 180 º) per arribar a la carretera que segueix la vall del riu Arnette on veureu les antigues fàbriques abans esmentades, en una de les més grans s’ha instal•lat un museu de joguines de fusta que veureu a l’esquerra de la carretera). En uns 30 minuts arribem a Mazamet i en el primer semàfor gireu a la dreta fins a una església aquí de nou a la dreta i al fons a l’esquerra si voleu segellar la credencial a l’ajuntament (Hotel de Ville) les noies de la planta baixa han estat molt amables en aquest aspecte. Una mica més avall i tocant la biblioteca municipal arrenca la carretera en direcció Toulouse (D-621) que eu de seguir tot passant les poblacions de Labruguiere i Soual, aquí eu de girar a la dreta (N-126) al cap de 500 m. preneu a l’esquerra una carretera més secundària (D-14) fins Vielmur-sur-Agout, en aquest punt trobeu una carretera més principal (D-112), aquells dia es van sumar tes condicions favorables (totalment plana, vent de cua i arbres d’ombra frondosa), no es podia demanar més. Aquí el paisatge és molt suau, només unes colines en el breu tram entre Soual i Vielmur, a partir d’aquí fins Lavaur i Sant Sulpice (D-630) es tracta de seguir la conca del riu Agout, abundància de prats molt verds amb vaques pasturant i força plantacions de blat de moro que serveix per alimentar el bestiar durant l’hivern. En Saint Sulpice vam parar a comprar una mica de queviures en un supermercat prop de l’estació de ff.cc. i menjar en un parc próxim. A la sortida d’aquesta població ja trobeu el riu Tarn que seguireu fins Montauban (D-630). En els trams Vielmur-Lavaur i Saint Sulpice-Montauban es poden utilitzar carreteres locals si disposeu de temps per conèixer més de prop les poblacions de la comarca tot seguint el perfil del riu i segellar la credencial si trobeu ajuntaments, oficines de turisme o parròquies, en aquesta zona són molt abundants els camps de fruiters (sobre tot pomers) i si veieu algun treballador demaneu que us deixen tastar les pomes, són delicioses i refrescants. |
 |
|
En l’entrada a Montauban teniu uns 2 km. d’autovia però amb un ample marge que permet circular en bici sense perill, utilitzeu la primera sortida que indica el centre de la població i al arribar a un pont veureu l’indicatiu de Castelsarrasin a l’esquerre passareu per l’estació de ff.cc. i tot seguint la D-958 passareu aquesta localitat i seguireu fins Moissac, un lloc força interessant, aquí van pràcticament junts el canal lateral de la Garona i el riu Tarn que en aquest punt gairebé té l’amplada de l’Ebre. |
 |
| Volíem arribar amb temps suficient per acomodar-nos al Centre d’Accueil LE CARMEL (tel. 33.563.04.62.21, ubicat en un monestir situat en la part alta de la població i amb una bona panoràmica d’aquesta. En el mes d’agost cal reservar amb suficient antelació ja que és un indret molt interessant pels amants del romànic. Es pot pernoctar (9,50 €) en cambres de 2 o més persones, també es pot incloure el sopar (a les 19,30 h.). Nosaltres vam optar per prendre una dutxa i sortir a fer un tomb per la vila, es pot sopar en qualsevol dels restaurants existents en el casc antic o comprar alguna cosa i menjar-ho en les taules situades al claustre de l’alberg. |
 |
|
6 d’agost (dimarts) MOISSAC - NOGARO: Un dels millors motius per utilitzar aquesta mena d’albergs, apart de que pots compartir informacions amb la gent que hi trobes, es que no t’has d’esperar a l’hora de l’esmorzar i quasi tothom s’aixeca e bon matí (entre les 6 i les 7) bona hora per endreçar les alforges, menjar unes galetes i suc de fruita, fer algunes fotografies amb llum de matinada i enfilar de nou una etapa que havia previst d’entre 110 i 115 km. i després van ser prop de 135. Teníem previst seguir pel camí de sirga del canal, però davant la possibilitat de pluja i quedar enganxats en el fang, ho vam fer per la N-113, en uns quants km. des d’on es pot contemplar l’impressionant llac format per la unió dels rius Tarn i Garona i en arribar a Valence d’Agen deixem aquesta carretera força transitada per tomar a l’esquerra direcció Auvillar i tot seguint la D-40 passem la via del ff.cc., el canal, el riu Garona i l’autopista Toulouse-Burdeus, a partir d’aquí sempre seguint els indicatius per arribar a la població de Lectoure. Carreteres secundàries enmig de camps de blat de moro on sovint tindreu dutxes gratuïtes a causa dels aspersors dels camps, també vam veure que té fama una raça de gallina criada en aquest país (el Gers). Abans d’arribar a Lectoure, situada en el cim d’un pujol, teniu un parell de pujades que us despertaran de la suau monotonia dels km. anteriors. És una bonica població que en el seu temps i gràcies a llur situació estratègica segurament podia haver estat un lloc preponderant en aquest territori. Només cal veure els imponents edificis tan civils com religiosos que conservats en molt bon estat. A la sortida mateix passareu un pont sobre el riu Gers (afluent de la Garona que dona nom al departament) i prepareu-vos per fer uns 25 km. terribles ja que es tracta de continus tobogans que us deixaran les cames triturades fins arribar a Condom, altra bonica població travessada pel riu Baise -navegable- d’on era el marquès que va donar nom als preservatius (hi ha un museu dedicat a aquest utensili). Aquí el territori torna a ser més suau (es tracta de la zona de producció de l’Armagnac -aiguardent molt semblant al cognac-) on s’alternen vinyes, pastures i blat de moro. En els 60 km. que la separen d’Eauze (anomenada capital de l’armagnac) i Nogaro -fi d’etapa- veureu nombrosos zones de lleure amb taules de fusta sovint al voltant de petits estanys on es pot pescar i navegar. |
 |
|
La “gite d’etape” municipal de Nogaro (tel de contacte 33.562.69.06.15) està situada a l’entrada de la població, en un enorme parc format per un aeròdrom -semblant al de Sabadell- un circuit de carreres (cèlebre per organitzar una prova d’economia de carburants) i zona d’acampada, l’edifici consta de diverses cambres dobles, un dormitori comú al primer pis, menjador, cuina ben equipada i sanitaris. El preu de pernoctar és de 9 € en les habitacions (7 € al dormitori comú), els sanitaris molt nets i podeu utilitzar la cuina (fogons i nevera), tanmateix rentar la roba. Aquell dia (apart de pocs excursionistes) havien tres matrimonis amb nens petits que coneixen aquesta manera d’obtenir alberg a molt poc preu. També havien algunes tendes instal•lades a l’entorn. Al matí, un dels membres del club ciclista que té llur seu en aquest local ens va avançar el perfil de l’etapa següent. 7 d’agost (dimecres) NOGARO - SAINT PALAIS: No vam poder sortir fins les 9 del mati al esperar la noia que gestionava el refugi per segellar la credencial i pagar l’import de la pernocta, donat que el vespre anterior la nostra arribada va ser posterior a l’horari de tancament de l’oficina (18,30 h.) però ja ens havien deixat la clau a la porta de la nostra habitació. Els primers 20 km. entre Nogaro i Barcelonne du Gers (curiosa coincidència de nom amb la capital catalana) annexa a Aire sur l’Adour, totes dues poblacions amb habitatges d’arquitectura genuïna de Gascunya i pròximes a Mont de Marsan (on vivia Lluís Ocaña). En el mateix casc urbà de Aire sur l’Adour, just després de passar el pont del riu, arranca una rampa d’uns 4 km. al 10 % que s’acaba al costat d’una imatge de la mare de deu, en aquest punt s’inicia un tram de carretera completament recta i plana d’uns 15 km. fins arribar a la cruïlla de la D-946, direcció Arzacq-Arraziquet on hi ha una oficina de turisme molt eficaç per recollir informació de la zona, segui per Morlanne i Arthez de Bearn (forta rampa abans de la població), des d’aquí tot baixada fins travessar l’autopista Toulouse-Bayonne. |
 |
|
En aquest indret estan els jaciments de gas natural de Lacq, que podreu notar per l’olor que sentireu en uns 3 km. i veureu bombes d’extracció semblants a les dels pous de petroli de Texas. Tot seguit s’arriba a Mourenx on van construir un preciós velòdrom dedicat a Eddy Merkx (en aquesta població va guanyar una de les etapes més dures dels Pirineus en el Tour). I arribats a aquest punt la muntanya torna a ser present en el tram que separa Mourenx i Navarrenx (oficina de turisme per segellar la credencial), on es comença a notar la imatge dels habitatges preparats pel clima de muntanya, seguir per la conca del riu i al cap de 19 km. -Sauveterre du Bearn- s’ha de girar a l’esquerra per fer els 12 darrers km. (afortunadament eren menys durs del que creiem) per arribar a Saint Palais on havia reservat mitja pensió a la Maison Franciscaine ZABALIK (av. Gibraltar 1, tel. 33.559.65.71.37) on per 18 € vam sopar, dormir i esmorzar, s’ha d’agrair forma exquisida del tracte rebut per part dels frares franciscans d’aquesta comunitat. Van estar molt amables ja que a causa de la llargada de l’etapa, vam arribar una mica més tard a l’hora del sopar i gentilment ens ho van servir sense cap problema i encara ens quedava temps per fer un tomb per aquesta població, on algunes persones en veure el distintiu de peregrins (la petxina penjada al manillar), ens demanaren informació sobre el Camí per territori espanyol. 8 d’agost (dijous) SAINT PALAIS - PAMPLONA: En aquest lloc les activitats comencen a les 6 del matí si voleu escoltar missa en la capella el recinte i un cop acabada serveixen l’esmorzar ja que gairebé tothom empren el camí el més aviat possible per fer els 32 km. aproximadament que ens separen de la localitat de Saint Jean Pied de Port sota un cel força gris i que ens va obsequiar amb un ruixat, obligant-nos a buscar aixopluc sota un balcó on vam coincidir amb un noi que venia d’Itàlia tot sol. En aquest tram la carretera mol sovint passa ben a prop del “Camí de Sant Jaume” pròpiament dit que ens permet saludar a nombrosos peregrins, alguns estan acompanyats d’un ase que carrega diverses motxilles. |
 |
 |
|
Tret d’aquesta incidència, l’arribada a Saint Jean es fa sense dificultat ja que el perfil d’aquest trajecte es força regular i només es registren algunes pendents suaus. El centre històric de la població està ocupat pels turistes que omplen els estrets carrers plens de botigues de “souvenirs” i restaurants. Trobem l’oficina de peregrins per segellar la credencial, atesa per diversos voluntaris on donen informació a tots aquells que comencen en aquest punt -una línia de tren comunica amb Baiona- fem algunes fotografies i donat que quasi era migdia emprenem l’ascensió al port d’Ibañeta (pas de Roncesvalles), al deixar el nucli urbà tenim unes rampes una mica dures però curtes (1 km. aprox.) després el perfil és força suau fins la frontera entre ambdós estats. Ens va cridar la atenció que en un punt determinat havia un pontet sobre el riu, on els francesos estacionen els vehicles i van a peu a l’altra banda (territori espanyol), per adquirir begudes, tabac, etc. tornant amb cara de satisfets pel negoci realitzat. Efectivament al llarg d’uns 6 km. la carretera (marge dret del riu) és França i el marge esquerra on veiem algunes cases, és Espanya. En el punt fronterer, aquesta situació s’inverteix, no obstant s’inicia una pujada molt dura fins la primera població, Valcarlos on ens van segellar la credencial a l’Ajuntament i al sortir uns avis que casualment eren valencians, ens van indicar que faltaven uns 20 km. tot pujada acompanyats d’un altre peregrí del país basc que a primera hora del matí havia baixat des de Roncesvalles amb molta boira per iniciar el camí des de Saint Jean. Vam optar per pujar fins el coll per la carretera, donat que constantment queia un plugim (normal quasi a diari per aquesta zona) i era més segur que utilitzar el camí del bosc, força relliscós per l’herba i les pedres. |
 |
|
A les 3 finalitzava aquesta dura i llarga ascensió, des d’aquí s’ha de baixar uns 2 km. per arribar al santuari (conjunt romànic: capella, alberg de peregrins i hostal), on ens van fer esperar fins les 4 de la tarda que obren l’oficina per allotjar i segellar, no us imagineu l’allau de gent que s’aplega en aquest indret, ja que en el mes d’agost arriben cada tarda 3 autobusos (150 persones) des de Pamplona que volen iniciar el camí, als quals s’han de sumar els que venen des de França i això limita la capacitat de l’alberg. A més el personal es queixa d’aquesta moda de portar ases que adornen aquest recinte amb llurs excrements. Sense perdre temps enfilen carretera avall tot travessant les poblacions de Burguete i Espinal, d’arquitectura típicament navarresa i molta oferta d’habitacions als peregrins (12 € per persona i nit). La carretera circula paral•lela en molts punts al Camí i al passar el coll de Mesquiriz trobem una parella de catalans que vol intentar-ho per aquesta senda, nosaltres seguim per carretera i al arribar al cim del coll del Erro coincidim a un grup de ciclistes (sense alforges), els quals ens van confirmar la duresa del camí. De baixada per l’altra vessant passem a tota velocitat per l’alberg del poble de Zubiri ja que volem arribar a Larrasoaña abans de les 6 de la tarda, on l’alcalde es tot un personatge per haver estat fa anys, un dels pioners d’aquesta aventura. En la mateixa plaça d’aquesta població ja vam veure peregrins instal•lats en un escenari destinat a alguna orquestra que devia actuar en les festes locals. Efectivament l’alcalde que també gestiona el refugi estava totalment desbordat per la gran quantitat de peregrins (principalment italians) que li exigien alberg (no parava de dir que aquest estiu només faltava de venir d’Itàlia el sant pare), però no volien rascar-se la butxaca per pagar les habitacions que ofereixen moltes de les cases del poble. Els que havien aconseguit llitera, estaven agafats literalment als barrots, veient aquesta situació i com que no era segur ni tan sols de tenir un mínim espai a terra per estirar el sac, segellem la credencial i cap a les 7,30 de la tarda arribem al refugi gestionat pels maristes situat en la mateixa riba del riu Arga en la població de Arre però a les portes de Villaba (el poble natal d’Indurain). |
 |
 |
|
El caràcter del l’hospitaler és molt agre, sospitem que no li va fer gaire gràcia que es presentin peregrins a partir de les 7 de la tarda, de bastant mala gana ens fa guardar les bicis en una quadra (tancada amb clau), ens cobra 6 € i un cop dutxats ens diu que a les 21,30 vol tancar el refugi, però ens concedeix 15 minuts més en un acte de generositat, així que tenim una mica més d’una hora per anar a un bar que ens indica, situat al centre de la població (Bar Obelix de Villaba: preu del menú força complert 7 €). Per cert que en les notícies de la TV veiem el mal temps que fa a Barcelona i ens donem per contents dons apart del plugim d’avui només va caure un petit ruixat de 15 minuts en l’etapa de dimarts, (entre Lectoure i Condom). Tornem a corre-cuita i el bon home ja ens esperava a la porta per tancar després de fer-nos anar descalços a la llitera (amb aquestes preses el meu company va dormir amb les ulleres posades per no trobar on deixar-les). A la broma o no broma en aquesta etapa hem fet 110 km. sense menjar res al migdia. Així que no ens ha importat d’estar al llit quan encara era de dia. 9 d’agost (divendres) PAMPLONA - SANTA SUSANNA: A les 6 del matí tots els rellotges sonen a l’hora, els peregrins comencen a llevar-se per iniciar el camí amb la frescor de la primera hora. Evidentment els lavabos estan força ocupats i nosaltres ens esperem la sortida de quasi tothom, observem que han deixat les instal•lacions immaculades, ningú diria que han sopat i dormit més de 40 persones en aquest lloc. Només es queden una parella i un noi sol que ens expliquen un fet curiós: normalment els peregrins arriben a Pamplona a diverses hores i s’apleguen per anar a Roncesvalles en els tres autobusos que hi pugen diàriament a les 6 de la tarda. Allí inicien el Camí i en els 55 km. aproximadament que fan per arribar al present refugi, les persones no habituades a caminar aquestes distàncies, poden patir diversos contratemps (torçades de turmell, irritacions, etc.) que els obliga a abandonar l’empresa com era el cas d’aquests nois. Així que es van quedar a esperar el bus urbà per anar a l’estació i retornar a llurs punts d’origen. Donada la proximitat amb la capital navarresa (10 km.) i que el nostre tren sortia a les 12,25 ens va permetre visitar una mica Pamplona, esmorzar en el famós carrer de La Estafeta i comprar una típica bota de vi feta a mà per un artesà que té la botiga situada pràcticament al davant de la plaça de toros. Ens va costar de trobar l’estació ja que els vianants preguntats ens indicaven llocs diferents. Al final ho vam aconseguir i a la dita hora sortim en un tren regional fins Castejón, aquí esperem el tren de Miranda que ens durà a Saragossa, de nou altre tren fins Barcelona (una avaria ens reté 30 minuts a Flix) i per sort arribem a Sants a temps de prendre l’últim tren direcció Blanes. Tota aquesta combinació es deu a que RENFE no autoritza el transport de bicicletes en trens de llarga distància i s’han d’utilitzar regionals. Arribem a Santa Susanna a les 12 de la nit sota una forta pluja però feliços per haver acabat un altre viatge sense cap ensurt. Han estat aproximadament 600 km. en 5 dies i les despeses al voltant dels 150 € |
|
|
