Bicicletes a Agdz	Entre el 6 i el 16 de febrer vam estar al Marroc aprofitant les petites vacances de després dels exàmens. El nostre viatge es va centrar en la part sud del país, sobretot a Marrakech des d'on fèiem sortides a diferents indrets més o menys propers.     Al arribar a la ciutat, vàrem agafar un taxi que ens va portar per un dels carrers principals de Marrakech on sorprenentment (per nosaltres) hi havia un carril bici (creiem que l’únic de la ciutat). Tot i que estava bastant fet pols i envaït per les motos constantment, es trobava separat de la carretera per una línia d’arbres i, a més, força ben senyalitzat. Ens va sobtar el fet que la bicicleta fos un mitjà de transport tan habitual, no només per la gent més jove sinó també pels més vells. A part, també ens vam trobar amb alguns pàrkings bici molt rudimentaris i desgastats on la majoria de bicis no estaven lligades. Aquests estaven desbordats, fet justificable per la omnipresència de bicicletes per la ciutat.
Pàrking a la plaça Jemaa el Fna, al matí. Marrakech	Motos, bicicletes, cavalls ... al costat de la porta de la muralla de la medina. Marrakech
Vista de Marrakech amb la Koutoubia.	La circulació en general era bastant caòtica i temerària. Malgrat això, la gent s’ho prenia amb una calma sorprenent, comparat amb l’histerisme de la circulació a Barcelona. No vam veure cap accident ni cap discussió tot i l’aparent anarquia del trànsit. Hi havia molta pol·lució, sobretot degut a la mala combustió dels vehicles motoritzats, aquests eren, la majoria, taxis i camions. Fixeu-vos amb la capa de contaminació ("smog")! Dintre la medina (part antiga de la ciutat, carrers estrets, comerços…) només hi poden circular les bicis i les motos. Simplement, perquè no hi caben cotxes. Caminant per aquests carrerons calia estar molt atent/a a l’avís de qualsevol clàxon (o ring-ring). La llei del més fort: qui té motor, passa.
Una de les imatges més usuals, però no per això poc sorprenents, era la del típic vellet amb xilava sobre una bici carregada de verdures, ous, gallines, trastos diversos… Gairebé totes les bicis eren molt antigues, com si haguessin estat utilitzades per varies generacions. Tot i així semblava que funcionaven!!. A Marrakech varem trobar bastants llocs de lloguer de bicicletes que semblaven alhora tallers de reparació de bicis.	Cartell a l’entrada d’un carrer de la Medina que indicava el lloc de lloguer de bicicletes. Marrakech.
El riu Drâa. Vam travessar diferents poblets berebers i kashbas (fortificacions de fang i palla). Vall del Drâa.	Una de les excursions que vam realitzar des de Marrakech va ser a Agdz, després de travessar l'Atlas amb autobús (7 hores de trajecte!!). Allà vam decidir recórrer la vall del Drâa amb bicicleta de lloguer. No ens imaginàvem tot el que això suposava. Per començar vàrem haver de fer de mecànics i arreglar les bicis per poder sortir del poble. Aziz, el llogater, pretenia que ens emportéssim una bici amb els frens espatllats i la roda petada, posava com a excusa que no calia que estiguessin en bon estat per tal de fer el trajecte, ja que en aquell poble no passava mai res (?!). Finalment vam aconseguir sortir del poble amb unes altres bicis aparentment senceres, quatre eines i cap recanvi. Al cap de 2 quilòmetres una roda ja estava petada, ens l'havia inflat davant nostre!. No vam tornar a reclamar, era inútil, estavem més motivats per seguir el nostre trajecte, tot i haver d’inflar la roda de tant en tant (una odissea!).
El riu, al seu pas pel desert, va deixant una estela de vegetació, vertaders oasis fèrtils plens d’hortets, palmeres, ocells...el paradís!. En un d’aquests poblets ens vam trobar amb un munt de nens i nenes jugant al carrer que ens perseguien, rient entre ells. Érem l’entreteniment del dia!. Un noi ja més grandet ens va tirar una pedra quan estaven fent una foto a uns nens jugant, sort de les bicis!. Va ser, però, un fet aïllat.
Descansant a l’oasis

De tornada a Agdz, i després de dir-li quatre paraules al nostre amic Aziz, ens vàrem trobar de nou biciclistes mítics...

Al viatge de tornada a Marrakech vam conèixer uns canadencs de Toronto, amb ells vàrem passar quasi els dos dies següents del viatge. Tot xerrant, vàrem comentar la problemàtica de la obligatorietat del casc, ells creien que per les criatures hauria de ser obligatori i per la resta recomanable.

Més tard, vam anar a la costa Atlàntica, a Essaouira, típica ciutat ex-colonial, amb un port important i carrerons de cases blanques amb porticons blaus. Aquí, ens va sobtar el fet de trobar uns jeeps plens de bicicletes tot terreny Cannondale amb deu mil accessoris al costat de la simplicitat de les bicis autòctones. La raó d’aquest contrast la vam trobar quan un guia marroquí ens va explicar que empresaris americans havien invertit en excursions organitzades per aquella zona pels turistes. Visca la globalització!.

Ens vam voler emportar un record de les bicicletes del Marroc, així que, en aquesta ciutat vam entrar en una botiga de bicis, era molt fosca i atapeïda de complements i recanvis. El venedor, que era molt simpàtic, li va fer molta gràcia que dos guiris s’emportessin dos ring-rings de souvenir. 

El fet d'agafar la bicicleta, per ells, sembla que no sigui una elecció entre diferents possibilitats (com aquí), més aviat una necessitat. Probablement la deficiència del transport públic i la manca de recursos econòmics per adquirir un cotxe és el que realment fa que la bici tingui tan èxit. Esperem que el suposat progrés no signifiqui la invasió motoritzada de tots els racons del Marroc i la desaparició de les bicicletes marroquines.

Laura i Marc (socis de Sense Fums)

Físicament, el Maresme presenta dos aspectes ben diferenciats, però connectats suaument entre sí. Per un costat el pla litoral, format pels sediments al·luvials, generats per la roca granítica, que és l'element geològic predominant a la comarca. Al pla és on se troben l'horta i les poblacions marineres que, com un rosari, s'estenen per la costa. L'altre aspecte correspon a l'interior o vessant de migdia de la Serralada Litoral, amb boscos, els pobles de Dalt o de Munt, les masies ancestrals, les terres de secà, les vinyes i les valls interiors. 

El Maresme és una comarca ben vertebrada per la geografia. La Serralada Litoral presenta una sèrie de massissos suaus, domesticats, amb clarianes cultivades i una trama de camins que els fan accessibles des de qualsevol indret. Aquesta barrera muntanyosa fa de frontera amb el Vallès, comarca a la que s'arriba només travessant algunes collades. L'única comunicació plana és per la conca de la Tordera, única connexió hidrogràfica entre ambdues comarques, que al mateix temps fa la funció de límit septentrional del Maresme amb la veïna comarca de la Selva. 

Aquesta configuració ha condicionat les comunicacions des dels temps més antics. Per una banda trobem les comunicacions marítimes, amb trànsit al llarg de la costa entre els diferents ports de la comarca i des d'aquest a altres punts del litoral català. D'altra banda, les comunicacions terrestres, les longitudinals, que històricament són tres: el Camí de Dalt o dels Contrabandistes, possible via d'origen pre–romà que ja comunicava els poblats ibèrics: el Camí del Mig, antiga Via Augusta que des de Roma anava fins a Cadis, i el Camí Ral o de Baix, carretera de França, actual N-II. Modernament, s'han afegit a les tres vies clàssiques, l'autopista C-32 que recorre la comarca longitudinalment, la B-20, que connecta el sud de la comarca amb el Barcelonès per sota del Turó de Montgat i la C-60, que connecta Mataró amb Granollers per sota de la Collada de Parpers. El Maresme va conèixer el primer ferrocarril de la España peninsular, inaugurat l'any 1848 entre Barcelona i Mataró.

L’Itinerari
L'alta densitat de població i el fet de ser també una comarca "passadís" han fet que el trànsit rodat per la comarca sigui molt intens. L'autopista absorbeix una bona part d'aquest, però el fet de que sigui de peatge, provoca que la N-II sigui emprada encara com a via ràpida i no exclusivament per a la comunicació intra–comarcal. Per tot això, emprar la N-II per viatjar per la comarca en bicicleta pel pla litoral no resulta gens agradable. 
 

El Camí del Mig ens ofereix una alternativa per recórrer una part del Baix Maresme (poblacions al sud de Mataró), entre el Masnou i Mataró. Actualment el Camí del Mig surt d'El Masnou i transita entre els termes municipals de Premià de Dalt i Premià de Mar i entre Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Desprès creua el terme de Cabrera de Mar (passant a uns 5 km del nucli urbà) per arribar finalment a Mataró, on es converteix en carrer. El camí discorre majoritariament per zones agrícoles i està, en bona part, asfaltat. A Premià es converteix també en carrer i a Vilassar creua la zona industrial. 

L'antic camí rural ha anat convertint-se en una via de comunicació de les explotacions agrícoles i de les zones industrials, motiu pel qual és força transitat durant els dies laborables. No obstant això, els caps de setmana es converteix en una via alternativa per al lleure molt emprada pels ciclistes de la zona.

Són uns 18 km que es poden fer tranquilament en una hora o una mica més.

Aproximació
La ruta descrita comença al Masnou, on hi podem arribar en tren fins a les estacions de El Masnou o d'Ocata..
La tornada es pot fer des de Mataró en tren.

Material:

Descripció de la Ruta pas a pas
 

Discover Vietnam, Laos and Cambodia by bike – explore the best of Vietnam's coastline, stay with hill tribes in Laos and ride around Cambodia's ancient city of Angkor. Choose from 21 rides, ranging from sightseeing day trips to multi-day tours.

Inclou una quinzena d’itineraris que recorren de manera
sistemàtica les principals rutes en bicicleta de muntanya que hi ha al massís del Garraf i a la seva franja sud, que va de Vilanova i la Geltrú fins al pantà de Foix.

Així, se circula des de Gavà i Castelldefels, Begues i Olesa de Bonesvalls, Sitges i Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Canyelles, Olivella i Cubelles, entre les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, i l’Alt i el Baix Penedès. Són rutes per totes les edats i amb diversos nivells de dificultat, però majoritàriament senzilles, amb desnivells que van dels 300 als 800 metres. Tretze d’elles són circulars, totes surten i acaben a les poblacions que envolten l’espai natural del Garraf, i transiten per pistes, especialment, i per alguns camins i carreteres.

Els itineraris, pensats per poder ser combinats, tenen recorreguts d’entre 15 i 37 quilòmetres, i durades 

“El Garraf en Btt” és el número 27 de la col·lecció Azimut d’Editorial Cossetània. Aquesta col·lecció de la jove editorial vallenca pretén agafar el relleu d’històrics llibres de muntanya, i ampliar els seus continguts cap a serres que fins ara no comptaven amb guies, com és el cas del Garraf. La col·lecció inclou itineraris a peu, amb esquís i amb bicicleta.