|
CicloTimes
|
Època
II. Nº 4
Abril
de 2002
Butlletí
Electònic
Editat
per:
Bicicleta
Club de Catalunya
BACC
Carrer
de la Verneda 18
08018
Barcelona
Tel.
i Fax.
93
307 71 00
...
Entitat
membre de:
|
SUMARI
.
SUPLEMENTS
TRIMESTRALS.
SERVEIS
|
EDITORIAL
| En el passat número
parlàvem dels estirabots i contradiccions que viu el món
de la bicicleta. Doncs bé, el passat 15 de març els estirabots
es van convertir en garrotades degut a la desmesurada violència
i coacció amb la que van actuar les forces de seguretat de l'Estat
contra els pacífics ciclistesque
pels carrers de Barcelona es manifestaren. D'altra banda, amb motiu de
la publicació de l'article
sobre l'Intergrup de Suport a la Bicicleta, vàrem rebre una
queixa
o suggeriment per part del representant del Grup Popular, Il. Sr. Daniel
Cirera. Efectivament, vàrem deixar d'esmentar que la PNLL sobre
la Xarxa Bàsica de Vies Ciclistes de Catalunya va ser presentada
i impulsada pel grup popular al Parlament. No obstant això, mentre
miràvem com esmenar l'error, pensant allò
de "donar al Cesar el que és del Cesar", la premsa publicà
un article a on el cap del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona, Sr.
Fisas, es manifesta en contra de la política
d'implantació de carrils bici de l'Ajuntament. Aquest contrasentit
ens fa plantejar la necessitat de aclarir les coses i, pot ser, abans que
enlloc, a la sí dels partits amb responsabilitat de govern i/o d'oposició.
Dit tot això amb el reconeixement i respecte que professem cap als
parlamentaris dels diferents grups presents a l'Intergrup de Suport de
la Bicicleta.
Però, no tot són
notícies funestes, a la secció de Bici-Notícies en
teniu un grapat de motius d'alegria. I és que les administracions
es recorden de la bicicleta quan s'acosta la primavera, donant llum verda
als seus projectes de foment de l'ús de la bicicleta. Algun dia
els hauríem de dir que tot l'any és bo per anar en bici i
que un carril no fa estiu ni dos primavera.
Finalment, us convidem a
participar en el nostre forum d'opinió, aquest
més dedicat a la integració de la bicicleta dins de les polítiques
de medi ambient. Aquest tema lliga també amb el tractat per Xavier
Palos a l'article del mes, on ens explica l'experiència
dels eco-missatgers, que no entenen el medi ambient com una qüestió
de cosmètica de la societat o de marketing verd, sinó com
una forma de transformar la societat.
Bones Pedalades! |
|
|
|
Pedalada
Pacífica
. |
.
| Bici-Notícies |
Reunió
Plenària del Pacte per la Mobilitat de Barcelona
Mou-te
en Bici
Polèmica
en torn al Carril Bici de Provença
Nous
Carrils Bici
Bici-Escola
per Adults
Propostes
de Mou-te en Bici de Girona amb motiu de les obres de la frontissa del
Güell |
| Reunió Plenària
del Pacte per la Mobilitat de Barcelona |
| El passat 4 d'abril es va
reunir al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el Plenari del
Pacte
per la Mobilitat sota la presidència de l'alcalde Joan Clos.
Aquesta és ja la quarta reunió plenària des de que
es va formalitzar aquest espai de diàleg. El consistori va fer balanç
de les accions dutes a terme en el marc dels objectius del Pacte.
A la foto, d'esquena, Daniel
Eritja, representant d'Amics de la Bici
. |
En primer lloc, l'Alcalde
va fer un discurs de benvinguda on entre d'altres valoracions positives,
va agrair als integrants al pacte l'esforç realitzat durant la cimera
de caps d'estat i de govern de la U:E. Seguidament, la regidora de Mobilitat
i Seguretat, Carme San Miguel i el comissionat de via pública, Pere
Navarro, van informar de diversos aspectes relacionats amb la consecució
dels objectius del Pacte. Les dades de la mobilitat a Barcelona van ser
valorades com a positives degut a l'increment porcentual del nombre de
viatges realitzats en transport públic. Cal remarcar però,
que els viatges a peu i amb bicicleta no han experimentat un increment
respecte al total, mantenint-se en un percentatge estable del 26% (1.624.000
desplaçaments). |
D'altres dades que es van
presentar en el document sobre mobilitat van ser les referents a seguretat
viària i transport de mercaderies, entre d'altres. Respecte als
accidents de circulació aquests es van reduir en un 7,9% (12.000
en total) però, malauradament, el nombre de víctimes mortals
van incrementar-se en 4 i van arribar a 59. Una seqüència històrica
però permet ser moderadament optimista. Així l'any 1994 el
nombre de persones mortes per cada 10.000 quilòmetres/ vehicle era
de 52 mentre que l'any 2000 va ser de 39, amb una reducció any rera
any. Entre les víctimes mortals els usuaris de les motocicletes
representen el percentatge més elevat (42%) seguits dels vianants
(30%) i els usuaris de cotxe (28%). Per tercer any consecutiu no hi ha
hagut cap víctima mortal entre els ciclistes. |
| Cal assenyalar que la manca
de respecte a les normes de circulació continua sent la principal
causa de sinistralitat i mortalitat circulatòria a la ciutat. Així
el 20% d'accidents mortals es van produir per no respectar el semàfor
i el 14% per excés de velocitat. A més, la majoria d'atropellaments
són imputables a vianants (31%) i el 90% de les persones que van
morir en un cotxe no portava el cinturó de seguretat.
Comissió Cívica
de la Bicicleta
En Pere Navarro va informar
de les reunions dutes a terme des del |
darrer plenari al març
de 2001. Pel que fa a la Comissió Cívica de la Bicicleta,
s'ha dut a terme en el darrer any 4 reunions, de les que cal destacar el
següents acords i novetats:
-
Aprovació del carril
bici al carrer Provença
-
Aprovació del projecte
Ciclobus de TMB
-
Aprovació del projecte
per l'elaboració del pla Estratègic de la Bicicleta
-
Presentació del projecte
Ronda Verda elaborat pel Consell Comarcal
-
Presentació del projecte
sobre marcatge de bicicletes contra els robatoris
-
Aprovació de la Setmana
de la Bicicleta pel mes de maig
|
Assoliment dels objectius
del Pacte referent a la bicicleta
Dins dels objectius del
Pacte, podem trobar el de "fomentar
l'ús de la bicicleta com a mode habitual de transport". Dins
d'aquest paràgraf, la regidora Carme San Miguel fa informar dels
següents avenços:
Increment durant l'any 2001
de la xarxa de carril bici fins a 116,1 km, el que representa un augment
de 5,9 km. Aquest fan referència al carril de Provença, inaugurat
al setembre i el de Gran Via, inaugurat al juliol.
|
Properes actuacions
Entre les properes actuacions,
la regidora de Mobilitat i Seguretat va informar dels següents punts:
-
Elaboració del Pla Estratègic
de la bicicleta
-
Inici de l'execució dels
dos primers trams de la Ronda Verda
-
Organització de la "Setmana
de la Bicicleta"
-
Promoció del registre
de bicicletes antirobatori
-
Instal·lació de
comptadors de bicicletes
-
Posada en marxa de la web de
la bicicleta
|
Intervencions de les
entitats
Van ser nombroses les intervencions
entre els representants de les més de 50 entitats ciutadanes signants
del Pacte.
Pel que fa a la bicicleta,
el representant de la Federació Catalana de Ciclisme va congratular-se
de la manca de víctimes mortals entre els ciclistes. Aquest fet,
segons el portaveu de la FCC, demostra que el risc real d'anar en bicicleta
és bastant baix i «anar en bicicleta no és tan
perillós com sembla». D'altra banda, la Federació de
Ciclisme va felicitar a l'Ajuntament la promoció que fa de |
l'ús quotidià
de la bicicleta i el va convidar a promoure el ciclisme com esport entre
el jovent doncs «el noi que de petit s'estima la bicicleta, serà
un adult que podrà plantejar-se emprar-la com a mitjà de
transport». Finalment va cridar l'atenció al Pacte perquè
no només dissenyi una xarxa urbana de carrils bici, sinó
que faci el possible perquè la connexió del viari urbà
amb la xarxa de carreteres, cada cop més plena d'autopistes, autovies,
rondes i vies ràpides, sigui possible per als ciclistes que no poden
circular per la majoria d'aquestes infrastructures. «La situació
de Barcelona, comparada amb ciutats com Madrid o Sevilla, encara és
acceptable, |
| però cal no oblidar
que cada cap de setmana milers de ciclistes surten de la ciutat per circular
per les carreteres "generals"».
A la seva intervenció,
el representant de "Defensa del Motociclista", va emprar frases com "una
moto més, un cotxe menys". Aquesta intervenció va ser contestada
per Daniel Eritja, representant de l'Associació "Amics de la Bici",
qui va dir que els eslògans emprats pels motociclistes li agradaven
més en la seva versió original, com ara "una bici més,
un cotxe menys". Eritja va fer esment a les crítiques del grup popular
al carril bici de Provença, |
assenyalant que el seu disseny
és el millor, entre els diferents que hi ha a Barcelona. En tot
cas, va senyalar Eritja, «aquest carril representa un avenç
pel que representa de recuperació d'espai públic en detriment
dels cotxes. D'eliminar-se, l'espai hauria de dedicar-se a altres usos,
mai tornar-se de nou a la circulació d'automòbils».
Entre les propostes presentades
per Amics de la Bici, destaca la de creació de zones de trànsit
pacificat, especialment a l'Eixample. Aquestes zones permeten que convisquin
vianants, ciclistes, motos, cotxe i vehicles de |
càrrega mitjançant
la reducció de la velocitat a 30 km/h. Es tracta de crear grups
d'illes de cases on els carrers que les travessen estan "pacificats" i
només es permet la circulació de bicicletes, transport públic
i vehicles a motor privats de veïns o comerços de la zona.
Els carrers exteriors al grup d'illes mantindrien la velocitat genèrica
de 50 km/h. Eritja va senyalar que aquesta mesura funciona a d'altres ciutats
europees on s'ha demostrat que la velocitat mitjana dels vehicles, en comptes
de disminuir, ha augmentat.
|
| Celebració
de la Campanya “Mou-te en bici!” |
| Durant els dies
20, 21 i 22 de Març va tenir lloc a l’Estació del Nord l’exposició
“La bicicleta, una solució per al transport urbà sostenible”
dirigida als estudiants de Barcelona com a part de la campanya “Mou-te
en bici”. Aquesta campanya, promoguda per l’Institut d’Educació
i la Direcció d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, té
com a objectiu principal la promoció de l’ús de la bicicleta
com a mode de transport habitual entre els estudiants de 14 a 17 anys.
L’exposició,
organitzada pel BACC i Biciclot, constava d’una visita guiada realitzada
per membres del BACC on els joves eren convidats a reflexionar sobre dos
aspectes fonamentals. En primer lloc, els |
problemes generats
pel model de transport actual, i en segon, els motius pel quals cal promoure
un transport més sostenible, eficaç, a l’abast de tothom
i respectuós amb el medi ambient. També se’ls mostrava com
la ciutat de Barcelona s’ha anat adaptant a la bicicleta a través
de la construcció de nous carrils bici i aparcaments, així
com millorant l’accés al transport públic, entre d’altres.
Finalment, se’ls mostrava els diferents avantatges d’utilitzar la bicicleta
com a mode de transport diari i segur.
Paral·lelament a la
visita guiada, es van dur a terme altres activitats com l’exposició
de les fotografies pertanyents al concurs de fotografia Memorial Vicenç
Bagan amb el |
tema “la bicicleta
a la ciutat”; l’organització d’un taller de mecànica
de la bicicleta on els estudiants podien aprendre a fer els ajustos
bàsics necessaris; o un punt d’informació sobre les associacions
relacionades amb la bicicleta i informació sobre el gremi de
comerciants de bicicletes. A més, es va presentar una mostra
de les bicicletes que es fan servir de forma habitual en els
àmbits professionals: Trèvol ecomissatgers, Telepizza, Guardia
Urbana i les bicicletes que l’Ajuntament de Barcelona i el Departament
de Medi Ambient de la Generalitat té a disposició dels seus
treballadors.
Davant la preocupació
de molts joves enfront el perill de robatori de |
| la seva bicicleta, també
se’ls va mostrar les tanques més efectives i se’ls va ensenyar a
lligar la bicicleta de la manera més segura a un aparcament típic
de la ciutat.
Per donar per finalitzada
l’exposició, els participants realitzaven un itinerari en bicicleta
per la ciutat per provar tot allò que havien après durant
la jornada i es sortejava una bicicleta entre els assistents que omplien
una enquesta sobre l’ús que fan de la bicicleta i de com accedeixen
habitualment a l’institut.
Els organitzadors es mostren
satisfets dels resultats obtinguts: «esperem que aquesta exposició
animi als joves a pensar en la bicicleta no només com a lleure,
sinó també com a una bona alternativa per a realitzar els
seus desplaçaments habituals». |
un dels monitors de l'exposició
donant explicacions
a un grup de nois i noies
|
| Polèmica
en torn al Carril Bici de Provença |
| Tot i que en el seu dia,
va ser aprovat amb el vist i plau de tots el grups de l'Ajuntament, des
de la seva inauguració, el carril bici del carrer Provença
ha estat envoltat per la polèmica entre els ciutadans.
Darrerament, les declaracions
de Santiago Fisas, president del Grup Municipal del PP a Barcelona i precandidat
pel grup popular a l'alcaldia de Barcelona, publicades a El Periódico
de Catalunya el 4 d'abril han sobtat, no només als ciclistes
i defensors de l'ús de la bicicleta, sinó al mateix consistori
de la Ciutat Comtal.
Les declaracions de Fisas
no deixen lloc a dubte, exigeix eliminar a favor de l'automòbil
el carril bici de Provença i no només això, sinó
que proposa que en el programa electoral dels populars es revisi a |
labaixa la "política
ciclista".
Segons publica el Periódico
«Fisas es proposa en campanya declarar la guerra a molts més
trams del carril bici barceloní, convençut que són
tremendament impopulars i que només se salven de més crítiques
per una prudència davant el que sembla "políticament correcte"
i "modern"».
El tercer tinent d'alcalde
i president de la Comissió Cívica de la Bicicleta, Jordi
Portabella recordà, al precandidat que va votar a favor del projecte
que ara qüestiona.
Davant d'això, el
col·lectiu d'usuaris, representats per la Coordinadora d'Usuaris
de la Bicicleta de Catalunya (CCUB), fa una valoració molt positiva
respecte al seu disseny que «ofereix una gran |
seguretat». La valoració
negativa, a la que vol fer costat Fisas, és la dels usuaris de l'automòbil,
que veuen reduït el seu espai.
Segons Hernan Collado, membre
de la CCUB, «l'única pega que podem trobar a aquest
carril és la manca d'ambició de l'Ajuntament a l'hora de
fer-lo. En realitat, el que cal a aquesta ciutat són vies segures
per les quals travessar-la en bici o a peu, sense patir el soroll, el perill
i la incomoditat de la major part de carrers de l'Eixample, on mana |
| l'automòbil privat.
Per tant, el disseny encertat per a aquest carrer seria l'anivellament
de les seves voreres, la supressió de l'aparcament i l'adaptació
del mobiliari als vianants. És a dir, necessitem eixos cívics,
carrers de prioritat invertida, dels quals puguin gaudir tots els
ciutadans (la gent gran, els nens i nenes, la gent del barri, els
comerciants), i no només els usuaris del transport privat.
Això diguin el que diguin els automobilistes i algun que altre polític
de segon ordre.»
Des d'Amics de la Bici, en
Daniel
Eritja contesta al Sr. Fisas amb una missiva on assenyala «...
En aquest context, en una de les qüestions amb major consens social
com és la necessitat de canviar cap a un sistema de transport més
sostenible, resulten |
incomprensibles les declaracions
del dirigent del PP català. No és solament que s’equivoca;
per nosaltres, quan parla així demostra que desconeix les necessitats
de la ciutat i de les persones que hi vivim, i desqualifica el conjunt
de les propostes del seu partit per la ciutat de Barcelona.»
Dins d'aquesta polèmica,
el diari "La Vanguardia" sembla prendre partit en favor dels usuaris del
carril bici. Així, en l'article publicat l'11 d'abril a "Vivir
en Barcelona" (vegeu l'article complet a aquest altre
enllaç) explica l'experiència positiva de diferents ciutadans
que l'utilitzen per traslladar-se a la feina diàriament
Paradoxalment, als sis mesos
de la seva inauguració, el carril de Provença és el
més emprat de la ciutat. Precisament la pega per als |
seus usuaris és la
inexistència d'un carril que, a la mateixa alçada de l'eixample,
vagi en sentit Besòs. És per aquest motiu que el consistori
està estudiant la implantació d'un carril similar al carrer
Roselló. No obstant això, s'han de fer modificacions prèvies
o cercar alternatives per al trànsit d'aquest carrer, més
intens que el de Provença.
Encara que, tal i com assenyala
l'article de la Vanguardia, no tothom està d'acord amb la nova fisonomia
del carrer Provença, l'actual equip de govern s'ha mostrat ferm
en la defensa de la política que s’està duent a terme i en
el model de carril implantat. Tan és així que està
estudiant l'aplicació d'aquest model o un de similar als carrers
Diputació i Consell de Cent.
|
Nous Carrils
Bici 
Coincidint
amb la primavera, tot un seguit de projectes i activitats sorgeigen en
torn a aquestes infrastructures viàries. Fent una mena de
"vuelta" ciclista seguint el litoral en sentit horari, trobem els següents
projectes: |
| Salt (Girona)
Salt, que en la actualitat
només té un carril de 200 m, projecta una xarxa local de
carrils bici, que tindrà 14 km de longitud, amb un termini de construcció
de 5 anys.
L'Ajuntament considera prioritaria
la connexió de les vies verdes que van des d'Olot fins a Bescanó
(ruta del Carrilet) i de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Aquesta
està actualment interrompuda en arribar a Salt, on els ciclistes
han de circular per un tram urbà sense senyalitzar.
La connexió es durà
a terme en dos punts. La primera connexió amb Girona discorrerà
per els carrers Roca Delpech i Pep Ventura i la segona vorejarà
el Barri Vell pel costat nord. Una vegada culminada aquesta actuació,
Girona tindrà una |
via amb 157 km de recorregut
entre el Ripollès i la Costa Brava.
El mapa de bicicarrils de
Salt se completarà amb vies secundaries que uniran els sectors nord
i sud.
Reus
Reus projecta 30 quilometres
de carril bici per tota la ciutat
Reus es troba a la cua de
les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants que tenen carrils
bici doncs només té 800 metres de carril per a bicicletes,
a la zona de Mas Vilanova. Al tractar-se de un recorregut curt i desconnectat
d'altres carrils urbans, aquest tram s'utilitza exclusivament per lleure.
ICV, soci de govern del PSC a l'Ajuntament, se ha proposat canviar aquesta
situació i ha presentat una iniciativa per a habilitar 30 km de |
carrils repartits pel núcli
urbà rodalies.
Daniel Pi, regidor de Medi
Ambient, confia en que el pla contarà amb el suport de la resta
de l'equip de
govern i de la resta de
grups municipals. El pla director que ha de regir la implantació
d'aquests trams podria aprovar-se al juny.
La proposta inclou la construcció
de diferents tipus de carrils: segregats, a la calçada, en zones
verdes, en zones de vianants i en camins rurals. Tots ells formaran una
anella bàsica urbana que es connectarà amb els barris perifèrics.
El pla s'anirà consolidant a llarg termini, incorporant sistemàticament
els carrils bici a tots el carrer que siguin objecte de remodelació. |
Sagunt
El passat 20 de març
representants de l'Ajuntament de Sagunt i de la plataforma pro carril-bici
es van reunir per tractar el desenvolupament d'aquestes infrastructures
a nivell comarcal. La plataforma reuneix a components de CC.OO, Agró,
Peña Ciclista Sagunto i entitats esportives.
L'objectiu de la plataforma
és la construcció de la primera anella de carril-bici de
Sagunt, per després enllaçar tots els que existeixin a la
comarca i construir-lo en aquells municipis que no en tinguin. Aquesta
primera anella, que enllaçarà el nucli de la ciutat de Sagunt
amb la platja i l'estació de Renfe, compta amb el recolzament del
consistori amb un pressupost aproximat de 120.202 euros. |
Segons un dels portaveus
de la plataforma cívica, el director de Transport de la Comunitat
Valenciana ha mostrat interès per completar aquest projecte de carril
bici per a tota l'àrea d'influència de Sagunt.
Cartagena
També el 20 de març,
representants del col·lectiu "Via Libre" es van reunir amb el regidor
d'infrastructures de Cartagena per tractar sobre els itineraris dels carrils
bici de la ciutat.
'Vía Libre' defensa
la creació d'un cinturó-bici que envolti el casc urbà
de la ciutat. L'anella partiria des de la carretera de Canteras i aniria
cap al carrer Real per l'Alameda o el carrer doctor Luis Calandre. Des
d'allà recorreria el vial del moll |
Alfonso XII i des de la
cuesta del Batel desembocaria a Ángel Bruna fins al carrer Jorge
Juan.
En opinió de la plataforma
"la Alameda tal vez tenga más espacio: se podría dejar un
carril para vehículos y ensanchar el carril bus para que pudieran
usarlo los ciclistas".
El portaveu de la plataforma
va destacar que la posada en marxa d'aquest projecte "es algo que habría
que desarrollar en un plazo de cinco a diez años. Hace falta un
compromiso del Ayuntamiento y de momento éste está interesado
por los problemas de movilidad que provoca el tráfico". Segons fons
municipals, "la falta de suelo disponible de titularidad municipal es uno
de los principales obstáculos del Ayuntamiento para hacer este tipo
de viales" |
Alcantarilla (Múrcia)
Els 3.300 metres de la N-340,
que circumval·la Alcantarilla, coneguda com "el desvío" des
la seva inauguració, fa 40 anys, seran remodelats per convertir
la carretera en una carrer més del municipi, amb places i un carril-bici.
El Ministeri de Foment ha previst en els seus pressupostos del 2002 una
partida de 817.000 euros per a la remodelació integral de la travessia.
El carril-bici tindrà de 2,20 metros d'amplada i discorrerà
per la marge esquerra del "desvío".
Ceutí (Múrcia)
Tot i ser un municipi de
poc més de set mil habitants, l'ajuntament de |
Ceutí està
ultimant un ambiciós projecte que s'espera estigui finalitzat al
juliol. Es tracta d'un carril bici de prop de 6 km de recorregut que vorejarà
gaire bé tot el municipi, amb accessos al nucli urbà i a
les zones de l'horta. El pressupost és d'un milió d'euros.
Per donar millor estètica al carril-bici s'ha arribat a un acord
amb Iberdrola, que ja està traient les torres de baixa i mitja tensió
de Ceutí.
Infrastructures: 213 faroles,
11 fonts i 80 bancs per al descans dels usuaris. Jardins: L'ajuntament
plantarà 1.700 arbres. Obres: Instal·laran onze punts per
a aparcament de bicicletes i algunes |
obres d'art.
La Laguna (Tenerife)
Aquest municipi està
duent a terme les obres pel cobriment d'un tram de 600 m al barranco de
La Carnicería per convertir-lo en zona de vianants amb un carril-bici.
Les obres es van adjudicar a l'empresa Dragados y Construcciones per 721
mil euros i són finançades per la Unió Europea, -
Programa Operatiu Local - , i per la Dirección General de Aguas
del Govern Canari, mentre que la redacció del projecte i l'execució
corre a càrrec de l'Ajuntament.
|
Santiago de Compostela
El projecte de recuperació
del Sar, contempla, a més del condicionament del riu, la construcció
d'un passeig fluvial i un carril bici de 3,5 km. Les obres correran a càrrec
de la Xunta de Galicia.
San Felices de Buelna (Cantàbria)
L'ajuntament d'aquesta localitat
ha adjudicat l'obra d'un carril bici i passeig peatonal en 236.000 euros
i un termini d'execució de tres mesos. El projecte estarà
finançat íntegrament per la Consejeria de Obras Públicas
de Cantàbria que ha manifestat la intenció de donar-li prioritat.
El nou carril, de 2 km de llargària i 2,5 m d'amplada, enllaçarà
les localitats de Los Corrales y San Felices. |
Bilbao
Els Bilbaïns compten
ja amb més de 8 km de "bidegorris" a la ciutat després que
el passat 26 de març s'inaugurés el tram entre San Ignacio
i Deusto, amb casi de 3 km de longitud. Aquest nou tram, que és
el més llarg dels 7 que existeixen a la capital de Biscaia, compte
amb un únic carril de doble sentit i discorre paral·lel a
la Avenida Lehendakari Agirre des de la corba de Elorrieta fins a Deusto,
on continua el recorregut pel carrer Iruña. En arribar al final
d'aquesta via, l'usuari tindrà dues opcions: o bé podrà
anar fins al Palacio Euskalduna - fi de trajecte - o podrà connectar
amb el bidegorri que voreja la ribera de Botica Vieja.
Per «garantizar una
mayor seguridad a los usuarios», l'àrea municipal de Medi
Ambient ha |
instal·lat al llarg
de tot el recorregut semàfors i senyals especials per als ciclistes.
L'alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, aposta per la creació
de nous bidegorris per a «transformar el Bilbao industrial en una
ciudad más amable para todos ». Azkuna va contestar així
als comerciants de la zona, que no veuen amb molt bons ull el nou carril-bici.
«Está claro que contentar a 400.000 personas es difícil.
Todas las novedades suelen dar problemas. Ocurrió lo mismo con el
metro y fíjate ahora. A ver qué alcalde se atreve a decir
que hay que quitarlo», va senyalar Azkuna.
A finals de l'any vinent,
la capital biscaïna comptarà amb més de 16 km de bidegorri. |
Bidegorris a Bilbao
Doctor Areilza, entre la Gran
Vía y la calle Simón Bolívar: 423 m.
Avenida del Ferrocarril, entre
la calle Gordoniz y Luis Briñas: 1.050 m
Parque de Amézola: 369
m.
Txurdinaga: bidegorri circular
de 1.150 m.
Botica Vieja-Puente Euskalduna:
1.327
m.
Campo Volantín: 918
m.
San Ignacio (Elorrieta)-Deusto
(Euskalduna): 2.827 m
|
Vitoria-Gasteiz
Fa unes setmanes, el servei
municipal de via pública posava en marxa a Mendizorrotza una iniciativa
pionera a Gasteiz. Es tractava del primer biceberg (aparcament subterrani
per a bicicletes). El proper projecte de l'Ajuntament a favor de l'ús
de la bicicleta com a medi alternatiu de transport, serà la construcció
d'un nou tram de bidegorri que permiti accedir fins a Gamarra (al costat
de l'antic velòdrom) des del Portal de Betoño (sota l'actual
escalextric).
El principal objectiu d'aquest
projecte respon a la necessitat de connectar amb el bidegorri ja creat
al seu dia per la Diputació, de manera que es pugui arribar fins
al pantà emprant el futur carril de Gamarra. Altres objectius del
projecte apunten a la recuperació de l'antic traçat del ferrocarril
vaco-navarro en el tram que |
discorre entre el carrers
Portal de Gamarra, Portal de Betoño i Portal de Zurbano, així
com la reparació d'una zona verda en molt mal estat situada a la
vora de l'aparcament del parc de Gamarra, al carrer Barratxi.
El treballs, que han estat
adjudicats per la quantitat de 1.21.270,75 ? (186.563.755 Pts.), contemplen
més de 2 km. de nou traçat amb una amplada mitjana de 10
m. Hi tindran cabuda un carril de bici de 2,50 m. d'ample i dues zones
verdes laterals de 3,75 m. d'amplada mitjana. A més, per tractar-se
d'una zona ombrívola, tot el traçat serà il·luminat
amb fanals a ambdós costats.
Aquest obra contribuirà
a completar l'actual anella de bidegorris de la capital alabesa, que compta
actualment amb uns 40 km de longitud, situant-se a l'avantguarda
de la sostenibilitat en comparació amb la resta de ciutats de l'Estat. |
Irun
El proyecto de implantación
de la bicicleta como transporte en el término municipal de Irún
ya ha sido presentado por el equipo de Gobierno a los grupos políticos
de la oposición. Igualmente se ha remitido un ejemplar a cada una
de las asociaciones de vecinos y se han mantenido reuniones con las agrupaciones
deportivas ligadas al mundo de las dos ruedas.
El plan de carril-bici de
Irún tiene un esquema de referencia: de Behobia a Ventas y del centro
urbano a las vecinas localidades de Txingudi o a las áreas naturales
de Olaberria y Meaka,. Son más de 26 kilómetros de trazado
que serían costeados por el Ayuntamiento, la Diputación,
el Gobierno Vasco y los promotores privados de nuevas urbanizaciones. |
Los bidegorris de Santiago
y Oxinbiribil, la zona ribereña de Zaisa y un tramo en Soroxarta
son los únicos espacios de Irún que cuentan hoy en día
con un carril-bici que se caracteriza por estar diseminado. Son poco más
de dos kilómetros de trazado que, según el plan que
maneja el Ayuntamiento bidasoarra, se multiplicarán de manera
importante en los próximos años hasta llegar a 26 kilómetros
en un circuito conectado. El modelo que se plantea es ambicioso. Habrá
que ver cuándo se puede convertir en realidad.
Un anillo circular conformaría
la red básica que ha sido diseñada en el plan. Aquí
se recogen los desplazamientos urbanos entre la zona centro y Larreaundi,
Dunboa, Anzaran, San Miguel, Anaka, |
Belaskoenea o Lapice. El
segundo objetivo es llegar a otros barrios más alejados como Ventas
o la zona de Plaiaundi. En este caso se incluyen además sendos brazos
de acceso a las áreas rurales de recreo de Meaka y Olaberria.
El esquema se completaría
con un tercer capítulo bautizado como «supramunicipal»,
ya que conectaría con Hendaya y Hondarribia y, por otra parte, con
la red del territorio histórico de Gipuzkoa, que en el caso de Irún
nos llevaría desde Behobia hasta Gaintzurizketa siguiendo un trazado
paralelo a la N-1. En el primer apartado ya trabaja el Consorcio Transfronterizo
Bidasoa-Txingudi. En el caso de la N-1 se quiere implicar a la Diputación
Foral de Gipuzkoa, que también avanza en sus estudios y |
actuaciones de carril-bici.
Se trataría de coordinar las acciones de las diferentes administraciones.
El plan de carril-bici que
esgrime el Ayuntamiento irunés contempla quiénes serían
los agentes inversores, desde la mencionada Diputación Foral de
Gipuzkoa hasta el Gobierno Vasco, la Dirección de Costas o las posibles
ayudas de la Comunidad Europea para los pasos de Santiago y de Behobia.
Sin |
embargo, el grueso del coste
económico correría a cargo del Ayuntamiento de Irún,
que por otro lado ha empezado a exigir a los promotores privados que
incluyan la infraestructura para bicicletas en las nuevas urbanizaciones.
El esquema de implantación
de esta infraestrucutra ofrece algunas curiosidades, entre ellas su conexión
con una posible actuación de la denominada Red Eurovelo, un |
itinerario que recorriendo
las riberas del Bidasoa hacia Endarlatza conectaría con el itinerario
transeuropeo que sigue el camino de Santiago en el territorio navarro.
Otra conexión de rango internacional se produciría en el
puente de Santiago para dar continuidad a la Vía Ciclista del Litoral
Cantábrico entre las localidades de Bayona y Hendaya. |
Navarra
IUN-NEB presentó
el 4 de abril una moción encaminada a la redacción de un
Plan Director de la Bicicleta con el objeto de definir las medidas necesarias
para aumentar el uso de este medio de locomoción. Entre las medidas
que propone la coalición se encuentran "el estímulo a las
autoridades locales y demás organismos pertinentes, proporcionando
apoyo y > financiación", así como la definición de
las responsabilidades de las partes implicadas. |
De acuerdo con este Plan,
se deberá en cuenta en el planeamiento urbanístico y viario
de Navarra la necesidad de adecuar espacios para el uso de la bicicleta.
Con su moción, IUN-NEN pretende que el Gobierno redacte el Plan
antes de octubre de este año, remitiéndolo para su debate
y aprobación al Parlamento, así como que en su elaboración
se cuente con asociaciones sociales implicadas en la materia y se tomen
en consideración experiencias similares que han atravesado otros
países |
Agraïm a Kalapie
(Donostia) la informació rebuda sobre els projectes de bidegorris
al País Basc i el pla director de Navarra
|
| Bici-Escola
per Adults |
| Mai es tard per provar
la bicicleta - deixa’t emportar!
Amb aquest lema, la Bici-Escola
del BACC vol convidar a tots aquells adults que encara no saben anar amb
bicicleta, o no s'hi senten segurs, a no perdre el tren de la mobilitat
sostenible i el lleure sobre rodes.
L'èxit d'aquesta iniciativa,
posada en marxa a principis d'any ha sorprès als mateixos organitzadors.
Ja s'han "graduat" o ho faran aviat, prop de 15 persones. 15 ciclistes
més a afegir als milers de ciutadans que gaudim pedalant per Barcelona.
El dissabte 20 d’Abril comença
un nou curs. Una bona ocasió per deixar de banda la bicicleta estàtica
i l'spinning i aventurar-se a sentir el vent a la cara tot pedalejant pel
passeig marítim de Barcelona. |
Qui va a la Bici-Escola
Segons Diana González,
directora i monitora de la Bici-Escola, «els alumnes que hem tingut
fins ara són adults, més dones que homes, d’entre 30 i 60
anys, que tenen la il·lusió d’aprendre ara de grans, perquè
de joves no van tenir l’oportunitat o simplement no es van animar».
La majoria dels alumnes
mai havien agafat la bicicleta. Alguns pocs l’havien provat mil vegades
però sense ensurtir-se'n. «Tots els alumnes venen amb moltes
ganes, molts però amb poca fe en les seves habilitats. Finalment,
per a la
|
seva satisfacció
i la nostra, tots acaben dominant la bicicleta i pedalant.»
Com són els cursos
Els cursos consisteixen en
tres sessions d’una hora cadascuna, els dissabtes pel matí, a prop
del Pg. Marítim de la Barceloneta. Un monitor especialitzat del
BACC imparteix les classes a un grup de màxim 5 persones.
Com apuntar-se
Amb una trucada al BACC
93 307 71 00 i preguntant
per la Diana.
Encara queden places pel
proper curs. No t'ho perdis!
|
| Propostes
de Mou-te en Bici de Girona amb motiu de les obres de la frontissa del
Güell |
| Mou-te en Bici (Girona)
Davant l'anunci del començament
de les obres en la segona fase de la frontissa d'en Güell, la Plataforma
Mou-te en bici vol manifestar el següent.
La construcció dels
carrils bici de la xarxa aprovada per l'Ajuntament de Girona està
supeditada a la realització d'obres en els carrers afectats. El
primer que ens agradaria, doncs, és que el carril bici dibuixat
es faci i que no passi com al carrer Caldes de Montbui, on sis mesos després
d'acabar les obres encara no hi ha res que s'assembli al carril bici projectat. |
(On són els diners
de la partida pressupostada?) Es diu que es farà per un carrer paral·lel;
ja ho veurem...
En segon lloc ens agradaria
que fos un carril útil. Alguna cosa deuen tenir els que s'han fet
fins ara quan alguns usuaris de la bici s'estimen més el risc d'anar
per la calçada reservada als vehicles a motor. Si els responsables
del seu disseny passessin sovint per aquest carrils de ben segur que ho
veurien. I com que dubtem que ho facin, els que sí hi passem els
diem que:
Caldria, i així ho
va preveure la Plataforma fa cinc anys, un carril unidireccional de 2 metres
d'ample |
per cada banda. En cas que
es faci un sol carril de doble sentit, com en el tram construït, aquest
hauria de tenir de 3 a 3'50 m. d'amplada segons el "Dossier tècnic
de seguretat viària. La bicicleta" de l'Institut Català de
Seguretat Viària, editat per la Generalitat de Catalunya.
També considerem fonamental
no penalitzar al vehicle més feble, la bici, amb les contínues
baixades-pujades, algunes d'elles amb un considerable esglaó, a
cada cruïlla amb els carrers perpendiculars. El carril bici ha d'anar
al mateix nivell que l'espai dedicat als vehicles a motor, |
| protegit, això sí,
amb una defensa semblant a la del carrer Roca Delpech de Salt. I perquè
no se'ns tracti d'intransigents, aportem una altra idea: si el carril ha
d'anar a l'alçada de la vorera, es pot mantenir perfectament el
nivell en les cruïlles i que siguin els cotxes que s'incorporen o
surten del carrer Güell els que facin la pujada-baixada. Els vianants,
gent gran i minusvàlids també hi sortirien |
guanyant. Al carrer Major
de Salt també tenim un exemple.
Per acabar, caldria també
la senyalització adient que avisi i/o recordi que qui circula per
un carril bici té preferència sobre l'automobilista que vol
girar a la dreta.
Si l'Ajuntament vol apostar
decididament per l'ús de la bicicleta |
i al mateix temps millorar
la mobilitat per la ciutat, aquí té unes idees. Si pel contrari
vol uns carrils de fireta o per passejar amb la mainada els diumenges,
que continuï con fins ara.
Plataforma Mou-te en bici
Girona 10 d'abril de 2002
|
|
|
|
| L'Article |
|
|
| Cuando la Cooperativa
Trèvol de Barcelona, después de 7 años de funcionamiento
se planteó en el año 1992 realizar una reconversión
de mensajería convencional (servicios de transporte urgente efectuados
en motocicleta y/o ciclomotor) a una ecomensajería con conceptos
ecológicos y en bicicleta, no fue un simple cambio de vehículo,
sino que se vivió, y lo continuamos viviendo, como un continuo poner
al día nuestro proyecto social, ya que consideramos que ecología
y compromiso cooperativo están unidos de una forma natural y consecuente.
Desde siempre el cooperativismo se ha caracterizado por su tradición
comunitaria hacia la sociedad y no ha sido ajeno al proceso de concienciación
medioambiental. No podía ser de otra forma en un movimiento que |
“surgió
como respuesta a las formas económicas y sociales que están
en el origen de los problemas que se han hecho inocultables hoy”
(Ruben Prieto).
| el
reto de la innovación fue compensado por la buena acogida en los
medios de comunicación y el gran apoyo del mundo ciclista y ecologista |
Redescubrimos la bicicleta
en el sector de la mensajería y, por primera vez en el estado español,
una empresa de transporte urgente apostó por un futuro y desarrollo
sostenible. Fuimos los pioneros en usar la bicicleta en la mensajería,
pero el reto de la innovación fue compensado por la buena acogida |
en los medios
de comunicación y el gran apoyo del mundo ciclista y ecologista.
Sin ellos, nos hubiera costado mucho consolidar lo que ahora somos: una
empresa de más de 60 personas en Barcelona y con sucursal en Madrid.
Conseguimos, además, organizar un evento de grandes proporciones
como fue el Vº Campeonato del Mundo de Ecomensajeros, en 1997, que
significó la consolidación a nivel internacional.
Nuestra experiencia ha servido
como modelo para otros jóvenes emprendedores en otras ciudades que
se han animado a montar ecomensajerías. Actualmente la AMB (Agrupación
de Mensajerías en Bicicleta), de la que somos miembros fundadores,
reune además de Trèvol Barcelona y |
Madrid a empresas de Andalucía,
Euskadi, Baleares, Valencia, Asturias y Aragón.
| El
uso de la bici por parte de las ecomensajerías representa una contribución
medioambiental,... contribuye a tener una ciudad más humana
y habitable ... y resulta un competente instrumento de trabajo |
La actividad de las ecomensajerías
es una contribución medioambiental como lo demuestran los números
aportados abajo. Sumando los kms que realizan cada dia laborable el conjunto
de ecomensajeros/as de las empresas agrupadas en la AMB el resultado es
aproximadamente 6000 km. Esta media diaria, al haber sustituido vehículos |
contaminantes por la bicicleta,
nos da el siguiente resultado:
- 2000 kg menos de dióxido
de carbono (CO2)
- 70 kg menos de monóxido
de carbón (CO)
- 7 kg menos de emisiones
de compuestos orgánicos volátiles (VOC)
Todo lo cual representa diariamente
en emisiones tóxicas:
- 300 gr menos de benceno
- 190 gr menos de formaldehido
- 105 gr menos de partículas
sólidas
- 50 gr menos de acetaldehido
- 50 gr menos de 1,3 butadie
(Cálculos basados
en estudio del Dpt de Recursos Naturales de la Univ de Wisconsin)
El uso de la bicicleta por
parte de |
las ecomensajerías
demuestra que, aparte de ser un vehículo saludable y no contaminante,
contribuye a tener una ciudad más humana y habitable.
Así como ser una valida
aportación a la normalización del uso de la bicicleta en
la ciudad, nuestra opción económica es un competente instrumento
de trabajo.
| “el
automóvil y la motocicleta son más rápidos pero nosotros
llegamos antes”. |
En los 10 años de
experiencia con la bicicleta, el número de clientes que usan este
servicio habitualmente es de más de 300, demostrando así
que la ecomensajería es un servicio más ecológico
y económico e, incluso |
| en el sentido crematístico,
un 20% más barato.
Hemos demostrado también
la eficacia y rapidez de la bicicleta, refrendada en nuestro eslogan: “el
automóvil y la motocicleta son más rápidos pero nosotros
llegamos antes”.
No entendemos el tema ecológico
o medioambiental como una cuestión de cosmética de la sociedad
o el marketing verde, aunque |
reconocemos que la “moda”
de los temas medioambientales nos ha ayudado a consolidarnos, sino como
una forma de ayudar a transformar la sociedad desde nuestro ámbito
más cercano: la ecomensajería.
Tampoco entendemos la ecología
ni el trabajo cooperativo como simples conceptos mercantilistas, sino como
parte de una vida diferente y auténticamente alternativa que nos
hace plantear la cuestión ecológica y las formas de trabajo
autogestionadas como una contribución para conseguir una sociedad
que no explote ni a la persona ni a la naturaleza, además de ser
una contribución a la mejora de la calidad de vida en nuestras ciudades. |
Por todo ello consideramos
que la ecomensajería es algo más que trabajar de mensajero/a
en una bicicleta.
|
|
|
| Breus |
| Matar a un ciclista costa
només 360 euros
Aquest és l'import
de la multa (60.000 ptes) imposada per un jutjat de Sevilla, a més
de la retirada de carnet per 3 mesos, a un conductor per matar a un ciclista
en atropellar-lo.
La mateixa multa va ser imposada
fa uns mesos al conductor que va atropellar als germans Otxoa. Aquesta
és doncs una de les formes més impunes i econòmiques
de matar a una persona a nostre país. |
Campionat Universitari
de Ciclisme
Els propers 4 i 5 de Maig
de 2002, es celebra, a la ciutat d'Alcoi el Campionat de Ciclisme de les
Universitats Espanyoles. L'esdeveniment esportiu està organitzat
enguany per la Universitat Politècnica de València. Es tracta
d'una cursa en línia de 80 km (masc.) o 50 km (fem.) i cada universitat
pot presentar un equip a la competició, amb 5 ciclistes masculins
i 3 femenins.
Podran formar part els membres
de la comunitat universitària de les Universitats reconegudes i |
representades
al Comité Español de Deporte Universitario, alumnes de primer,
segon i tercer cicle, personal d'administració i serveis i personal
docent i investigador.
El reglament està
publicat a la web de la
UPV.
. |
EUROPE BY BIKE
La Federació de Ciclistes
Europeus (ECF) ha publicat un fulletó anomenat "Europe by Bike".
Són 34 planes dedicades a diversos països d'Europa, més
enllà de l'àmbit de la Unió Europea. La guia suggereix
una manera natural de viatjar, amb els beneficis de fer-ho sota una organització.
D'aquesta manera, per a cada país, a més de recomanar algunes
rutes turístiques, la guia aporta adreces, pàgines web i
telèfons de contacte d'empreses dedicades a al turisme en bicicleta.
Per a Espanya, l'empresa de referència és Cicloturisme i
Mediambient, ubicada a l'Empordà. Finalment, la guia ens mostra
el disseny de la xarxa EuroVelo.
Podeu demanar un exemplar
a Amics
de la Bici o al BACC. |
Renault venderá bicicletas y
motos a partir de julio
El grupo automovilístico
Renault, que desde finales de mes comercializará su nueva gama de
bicicletas en Francia, va a lanzar también la venta de bicicletas
y motos en España e Italia desde finales del primer semestre. |
Día del Pedal en Almansa (Albacete)
El pasado 14 de abril se
celebró la XXIII edición del tradicional Día del pedal,
en el que participaron más de 3.000 personas El paseo en bicicleta,
una de las demostraciones populares de mayor participación,
sirvió de prólogo de las fiestas mayores. La mañana,
aunque nublada, no fué obstáculo para que mayores y pequeños
dieran este tradicional paseo por las principales calles de la ciudad ofreciendo
un bello panorama a los muchos asistentes que se sumaron para presenciar
esta cita lúdica y deportiva organizada por el área de deportes
del ayuntamiento de Almansa con la colaboración de los dos clubes
ciclistas Peña Ciclista El Cacho y del Club Ciclista Almansa. |
Critican cierre de carril
de bicicletas en la frontera
San Diego
Según informa la
agencia EFE, el anuncio del cierre del popular carril para bicicletas empleado
por miles de ciclistas para cruzar la frontera entre EEUU y México,
ha generado críticas, reclamos y la petición de autoridades
locales para que permanezca abierto.
El legislador demócrata
por California, Bob Filner y el representante del gobierno de San Diego,
Ralph Inzunza, anunciaron que le pedirán al Servicio de Inmigración
y Naturalización (INS) y a las autoridades aduaneras que abandonen
su plan de eliminar dicho carril, empleado diariamente |
por cerca de
2.000 ciclistas.
Las entidades federales
decidieron esta semana que a partir del lunes 8 de abril los ciclistas
tendrán que ingresar por las entradas para peatones y no por el
carril que utilizan actualmente para desplazarse entre California y Tijuana,
México.
El carril de bicicletas
se hizo popular para agilizar el tiempo de cruce de la frontera, en respuesta
a las demoras ocasionadas por las estrictas medidas de seguridad impuestas
por EEUU, luego de los ataques del 11 de septiembre.
El representante local Ralph
Inzunza, opinó que ya que un alto porcentaje de los ciclistas son
personas que anteriormente |
ingresaban a
EEUU en sus vehículos, eliminar el carril de bicicletas los "devolverá"
a sus automóviles lo que causará mayor congestión
vial en la zona.
Las autoridades de inmigración
y aduanas indicaron que el cierre de este carril está destinado
para prevenir accidentes y mejorar la seguridad de los ciclistas, que se
desplazan en vías también utilizadas por automóviles,
autobuses y camiones.
El representante aduanas
consideró que los ciclistas ingresarán a Estados Unidos por
las entradas peatonales de forma temporal, "mientras se crean condiciones"
más favorables para los ciclistas. |
|
|
|
| Opinió |
Fórum
de Debat
Aprofitant
la nota de premsa que ens envia Kalapie, volem posar a debat la integració
de la bicicleta dins de les polítiques mediambientals i de transport
dels governs estatals i autonòmics, que semblen no haver-se assabentat
de la publicació del llibre blanc del transport de la Unió
Europea. |
| Programa Marco Ambiental
de la Comunidad Autónoma del País Vasco
KALAPIE,
Asociación de ciclistas
urbanos/as
Donostia - San Sebastián,
11 de marzo de 2002
KALAPIE, ha presentado una
serie de propuestas al Documento Base del Programa Marco Ambiental de la
Comunidad Autónoma del País Vasco, que desea dar a conocer
a la opinión pública
(El documento íntegro
puede solicitarse a través de nuestra dirección electrónica:
kalapie@geocities.com).
A nuestro juicio, estimular
el ciclismo diario es un medio efectivo y ecológico para resolver
distintos problemas de tráfico y medioambientales, lo que a su vez |
supone un ahorro
de miles de millones de euros en gasto sanitario.
La bicicleta es un medio
de transporte flexible para los desplazamientos urbanos e interurbanos,
fácil de usar y beneficioso para la economía y la mejora
de la calidad ambiental. La creación de un marco que permitiera
el incremento del ciclismo, haciéndolo más seguro y debidamente
combinado con los sistemas de transporte público, aseguraría
a los/as ciudadanos/as una movilidad y accesibilidad más fácil.
El potencial social de la
bicicleta es mucho mayor de lo que muchos sectores se imaginan. Como se
ha podido comprobar en distintos sondeos realizados, la mayor parte de
los/as ciudadanos/as están a
favor de unas políticas
de movilidad alternativas a las que han venido |
otorgando la
hegemonía al automóvil.
La reducida distancia de
la mayoría de los desplazamientos que se realizan en automóvil,
las elevadas dimensiones del parque ciclista existente, la alta proporción
de la población que sabe andar en bicicleta, y la buena imagen de
la que goza este vehículo entre la población vasca, son elementos
que nos pueden dar una idea del potencial latente que posee este vehículo,
siempre y cuando se atienda a los elementos que hoy en día disuaden
de su uso.
Por otra parte, los beneficios
ambientales, económicos y sociales del uso de la bicicleta como
medio de desplazamiento y ocio han sido reconocidos por distintas instituciones
públicas europeas, las cuáles en reiteradas ocasiones han
exhortado al conjunto de las administraciones públicas a |
promocionar e incentivar
de forma activa este vehículo como parte imprescindible de cualquier
estrategia de transportes que aspire a la sostenibilidad ambiental.
Partiendo de las consideraciones,
KALAPIE reclama una mayor atención para la bicicleta a la hora de
definir el Programa Marco Ambiental de la CAPV, a fin de que esta comunidad,
al igual que otros muchos países europeos, comience a poner las
bases para avanzar hacia una movilidad sostenible, en la que la bici desempeñe
un papel de primer orden.
Asumiendo los objetivos
y líneas estratégicas formulados en el documento base de
la Estrategia de Sostenibilidad Ambiental del País Vasco, nuestras
propuestas van dirigidas a ampliar los compromisos allí esbozados,
a fin de que se materialicen dichas directrices. |
1. Pedimos que se proceda
a aplicar desde el año 2003 una política de tarificación
para todas las vías de alta capacidad existentes en la CAPV, que
internalice los costes directos que origina la construcción, puesta
en funcionamiento, gestión y mantenimiento de dichas infraestructuras,
así como los costes derivados de los impactos ecológicos,
accidentes y congestión que generan durante su construcción
y explotación.
No vemos que sea posible
trasvasar un número significativo de automovilistas al transporte
público y a los modos no motorizados si no se internalizan debidamente
los costes de los desplazamientos motorizados individuales.
En palabras de la Comisión
de las Comunidades Europeas: "En la medida en que los precios [de carreteras
y autopistas] no reflejan |
la totalidad de los costes
sociales de los transportes, la demanda ha aumentado de forma artificial.
Si se aplicaran las políticas de tarificación e infraestructura
convenientes, estas ineficacias desaparecerían en gran parte con
el paso del tiempo" (Comisión de las Comunidades Europeas, Libro
Blanco: "La política europea de transportes de cara al 2010: la
hora de la verdad". Bruselas, 2001).
2. En sintonía con
el Libro Blanco sobre política de transportes, proponemos que los
ingresos procedentes de dicha tarificación tengan una orientación
finalista, dirigidos inicialmente a estabilizar la utilización del
automóvil en la red viaria, logrando así reducir la supuesta
necesidad de construir nuevas infraestructuras. Dichos ingresos deberían
ser uno de los pilares para la financiación de una |
política de transporte
integrada y sostenible en todo el territorio, que potencie las redes de
transporte público y los desplazamientos peatonales y ciclistas.
3. Solicitamos que a partir
del año 2003 se proceda al diseño y la ejecución de
una estrategia integral a escala de la CAPV para la promoción del
uso de la bicicleta. Dicha estrategia debería contemplar integralmente
todos los elementos que inciden y condicionan su utilización, a
fin de convertirla en un vehículo cómodo, seguro y eficiente,
que sea utilizado por amplios |
sectores de la población
vasca (creación de redes urbanas e interurbanas de itinerarios ciclistas,facilitar
la combinación de la bicicleta con el transporte público,
crear plazas de aparcamiento para bicicletas cómodas y seguras en
edificaciones y destinos, medidas de seguridad vial y reducción
de la velocidad de los vehículos motorizados en vías compartidas,
realización de programas de información y promoción
de la movilidad ciclista dirigidos a distintos sectores sociales, etc.) |
4. Por último, pedimos
que el Gobierno Vasco asuma el compromiso de elaborar en el año
2003 un Plan Director de Vías Ciclistas de la CAPV, que tenga por
objeto establecer, de forma coordinada con las diputaciones forales, unos
requisitos técnicos mínimos comunes de trazado, diseño,
señalización y promoción de estas infraestructuras
viarias, así como concretar y dinamizar las conexiones interterritoriales.
OPINA |
| Cartes
dels lectors |
Nou Tren Regional
Albert
Bas
Vilanova
i la Geltrú,
16
de març de 2002
Avui
a l'agafar el tren a Tarragona m'he trobat amb una sorpresa: m'havien canviat
el meu clàssic Catalunya Exprés per un nou model de disseny
revolucionari. Els colors exteriors segueixen sent el blanc i el taronja
ara amb unes línies corbes més estilitzades, per fi portes
automàtiques, seients bidireccionals prou amples i fins i tot tauletes,
tot molt ben acabat. Al pujar però va haver-hi un detall que em
van resultar familiar: encara no han solucionat els graons!; inspeccionant
amb detall l'estructura |
és
evident que ens trobem amb una de les unitats dels antics Intercity (quasi
idèntics als CE que han circulat durant 10 anys) sotmesos a una
profunda i ben resolta remodelació.
Doncs bé, portant
com portava la bicicleta em vaig dirigir al cap del tren on es veia el
logo de la bici trobant-me una sala color crema molt neta. Les clavilles
que encara es troben per fora de l'armari elèctric delaten l'antiguitat
del comboi i suposo que una certa dificultat per remodelar l'aparellatge
elèctric. Ja no hi ha eines, ferros ni topalls pel terra i han posat
ganxos per bicis (nou) similars als dels altres models. Al furgó,
sense dificultat |
calculo que cabran fins
a 15 bicicletes. Encara segueix la porta per accedir-hi i és igual
d'estreta, però el serveis que si us en recordeu estaven entre la
plataforma d'accés i el furgó han desaparegut; al seu espai
es troben unes banquetes i té pinta de ser lloc per guardar equipatge
(segons com també poden caber unes 4-6 bicis).
Sembla que amb aquesta remodelació
Renfe no ha deixat de banda la bicicleta, no sé si perquè
era un espai que no podia tenir altra utilitat o per un canvi en els caps
pensants de la companyia: amb el temps ho sabrem quan ens ensenyin el nou
model de regional elèctric que estan dissenyant. |
MULTA!
núria p.serra
nuriapserra@yahoo.es
28 de març de 2002
Dilluns passat vaig ser
multada anant en bicicleta per Barcelona! Sí, sí, tal com
ho llegiu. Se suposa que em vaig saltar un semàfor en vermell: era
a la cantonada Via Augusta amb Laforja, que pels que no ho conegueu (suposo
que la majoria) pel carrer Laforja (que mor a la Via Augusta, i és
aquest el que em vaig saltar) gairebé no hi passen cotxes. Jo no
em vaig aturar a la línia amb els cotxes, i encara que legalment
quan vaig travessar el carrer el semàfor ja estava verd, a l'acte
se'm planta un urbano al costat, em fa parar i em demana el DNI.
Si algú sap d'algun
altre cas similar que m'ho faci saber. Jo això no ho havia vist
ni sentit mai! |
Carta del Grup
Popular al Parlament
He vist al vostre butlletí
que feu referència a PNLL aprovades al Parlament que fan referència
a la bicicleta. Crec que, d'igual manera que comenteu propostes presentades
per ERC i aprovades per unanimitat, també fora bo que fesiu menció
a les propostes presentades pel PP (fent referència a que han estat
impulsades pel PP) com ara la creació d'una xarxa bàsica
de vies ciclistes.
Cordialment,
Grup Popular al Parlament
de Catalunya
|
Resposta a la
carta del Grup Popular
Com molt bé dieu,
a l'article sobre l'Intergrup publicat al CicloTimes de març només
fem esment al grup d'ERC. No obstant això, la nostra intenció
era la de "criticar" que les seves actuacions es facin al marge de l'Intergrup.
En cap moment hem volgut donar més protagonisme a cap grup parlamentari
i es per això que a la resta d'iniciatives no hem esmentat el grup
que la impulsava.
De tota manera, recollim
el vostre suggeriment i farem esment al proper número del Ciclo
Times de que la PNLL sobre la Xarxa Bàsica va ser presentada i impulsada
des del grup parlamentari del PP al Parlament de Catalunya.
Aprofitem l'ocasió
per agrair-vos el vostre suport i participació a l'Intergrup.
Cordialment,
Enric Velo
Coordinador.
Redacció del Ciclo
Times |
Si
vols que publiquem al CicloTimes la teva opinió sobre temes relacionats
amb l'ús de la bicicleta i la mobilitat sostenible, escriu a la
redacció
del CicloTimes. Procura ser breu i concís.
|
|
| Petits
Anuncis |
Vols
fer pràctiques de
periodisme?
CicloTimes cerca estudiants
que vulguin col·laborar desinteressadament en el seu equip de redacció.
Vols fer entrevistes, reportatges, cercar la notícia a peu de carril?
Posat en contacte amb nosaltres. |
Fes
rodar la teva bici!
Tens
una bici vella oblidada en un racó de casa? Fes-la rodar! Hi ha
moltes persones que cerquen bicis per al transport quotidià. Envian's
les teves dades i les de la bici. Si la vols vendre, et recomanem que
el preu no superi els 120 €. |
Bicis
Solidàries
Vols
aprendre mecànica o ja en saps i vols ser solidari/solidària
reparant bicis velles per al tercer mon? Posa't en contacte amb nosaltres.
al
93 307 74 75
el
dimecres de 20 a 22h o
al
689 07 07 85 qualsevol altre dia |
|
| Biciclot
ofereix, a les seves botigues, el 10 per cent de descompte a tots els membres
dels grups de la CCUB. El descompte ofert és sobre qualsevol
servei: venda de bicicletes noves (no de segona mà), accessoris
i recanvis, mà d'obra i lloguer. El descompte, però, està
condicionat a la presentació d'un carnet vigent on hi hagi el logotip
de la Coordinadora. |
Voluntaris?
Vols
donar un cop de mà en el BACC? Tens una mica de temps? Busquem un
voluntari per introduir dades de les enquestes realitzades sobre l’ús
de la bicicleta i els mitjans utilitzats pels desplaçaments habituals.
Es requereix ordinador propi i programa excel. Si t’animes, truca a la
seu del BACC (93) 307 71 00 |
|
Si
vols inserir aquí el teu petit anunci, envia’l a la redacció
de ciclotimes
Gratuït per entitats
sense ànim de lucre i particulars. Altres, consulteu la taula
de preus.
|
|
| Sug-web-riments |
. |
|
| . |
.
|
| Subcripcions |
Crèdits |
Canvia
l’adreça on reps el CicloTimes o
Cancel·la
la teva subscripció |
| Coordinació: |
Enric
Velo |
| Redactors: |
Haritz
Ferrando,
Diana González
Hernán Collado
Ermengol Bota
Cristina Pou
Martí Rius |
| Suport
Informàtic: |
Baldiri
Salcedo |
| Col·laboradors: |
Tots vosaltres |
|
Amb
el suport de:
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Molins
de Rei
Biciclot
Gremi de Comerciants
de Bicicletes de Catalunya |
|
|
